Què hi fa un centre de computació en un festival de música? Per a algú aliè al sector, la presència del Barcelona Supercomputing Center (BSC) al Sónar pot semblar una excentricitat. Però tant des del món científic com des de l’artístic, la connexió és més que natural. D’una banda, perquè el Sónar és un festival de música electrònica, avançada i experimental on la tecnologia no és només una eina, sinó una peça central. De l’altra, perquè des de fa anys compta amb Sónar+D, el congrés de tecnologies creatives que se celebra aquests dies amb tota la programació que va més enllà dels concerts i les sessions de DJ i que funciona com un veritable laboratori d’idees sobre el present i el futur digital.
És en aquest espai on el BSC presenta enguany una tecnologia capaç de generar una tipografia quàntica. “Vam decidir parlar des de la societat actual, en què els fets perden rellevància i el que importa són les intencions. A partir d’aquí, fem una analogia amb la física quàntica, que permet superposar significats”, explica Fernando Cucchietti, responsable del grup de pre i postprocessament de dades del BSC.
El projecte exemplifica una manera de treballar que el BSC fa més de catorze anys que explora al Sónar: utilitzar l’art i els festivals com a espais d’investigació. “És una manera d’explorar des d’una perspectiva diferent i d’aprendre coses que ens interessen. En el fons, és una manera de fer ciència i tecnologia”, apunta Cucchietti.
Un bon exemple és la recerca que van iniciar el 2015 sobre la mobilitat de les persones en grans esdeveniments. Aprofitant el mateix festival, van analitzar els fluxos de visitants i en van fer una visualització artística. Aquell experiment va acabar derivant, primer, en un projecte amb l’Ajuntament de Barcelona sobre mobilitat urbana i, posteriorment, en iniciatives de més gran escala, com estudis al Camp Nou o projectes europeus. “Hem acabat desenvolupant un bessó digital de la ciutat amb dades de mobilitat i altres capes interconnectades”, resumeix.
Un laboratori per pensar la cultura digital
En paral·lel a aquestes propostes, el Sónar+D continua redefinint-se com un espai on la tecnologia es pensa abans d’arribar a l’escenari. L’edició d’aquest 2026 —que per primera vegada s’instal·la a la Llotja de Mar i s’estén amb instal·lacions a Fira Gran Via— s’articula al voltant de tres eixos principals: la relació entre IA i música, la crisi de l’internet actual i les noves formes d’art digital que van més enllà de les pantalles.
En l’àmbit de la IA i la creació musical, i davant l’allau d’eines capaces de generar cançons de manera immediata, el debat es desplaça del terreny tècnic al creatiu. “Hi ha sistemes que funcionen com una mena de ‘màquina de vending’: produeixen música impecable des del punt de vista tècnic, però poc interessant artísticament”, apunta Antònia Folguera, directora de Sónar+D. El repte, diu, és explorar usos de la IA que aportin valor expressiu i no només automatització.
Pel que fa a internet —que havia estat un espai obert a l’experimentació als anys noranta—, avui s’ha convertit en un ecosistema dominat per plataformes, algoritmes i dinàmiques extractives. Davant d’això, el congrés reivindica la necessitat de recuperar-lo com a territori d’expressió i imaginació, més enllà de les lògiques comercials.
En paral·lel, les noves formes d’art digital que desborden el format pantalla donen lloc a instal·lacions amb robots, wearables o dispositius tàctils que busquen reintroduir el cos i la percepció en l’experiència tecnològica. “Ens interessa explorar obres que no només entren per la vista, sinó que impliquen altres sentits”, explica Folguera. En una era marcada per la virtualització, aquestes propostes apunten a una certa rehumanització de l’experiència digital.
“Són eixos que reflecteixen el moment actual”, resumeix la directora de Sónar+D. “L’art sempre parla del present, i tecnològicament vivim un moment molt estimulant”. Tot i això, afegeix, aquesta fascinació conviu amb incomoditat: “Veiem una barreja d’entusiasme i rebuig davant aquests canvis, i això també és una mica esfereïdor”.
El talent en la simbiosi d’art i enginyeria
En un festival com el Sónar, la presència d’enginyers és estructural: des del disseny dels escenaris fins als sistemes digitals que fan possible l’experiència. Però a Sónar+D aquesta relació es capgira: la tecnologia no només sosté el festival, sinó que es converteix en el seu contingut. “La part expositiva conviu amb les eines tecnològiques que la fan possible”, explica Folguera. Això es tradueix en un ecosistema on artistes, científics i tecnòlegs comparteixen espai i llenguatges, davant d’un públic també híbrid —de la comunitat creativa als professionals de la comunicació o la recerca.
Molts dels projectes neixen d’aquesta intersecció. “Una gran part de l’art digital consisteix a utilitzar eines per a coses per a les quals no estaven pensades”, assenyala la directora. El hackeig —entès com a ús creatiu i inesperat de la tecnologia— esdevé així una metodologia central.
Enguany, el congrés acull diversos projectes d’IA aplicada a la música —incloent-hi iniciatives d’empreses com Google DeepMind— que exemplifiquen aquesta hibridació. “Quan ajuntes aquests mons, hi ha qui s’hi llança de cap i qui ho veu impossible. Però fins i tot els perfils més tècnics acaben desenvolupant idees creatives”, conclou Folguera.
