A Catalunya, el 28% del consum energètic prové de l’edificació, tant del sector residencial com del sector serveis. D’aquest consum, aproximadament un 40% és encara d’origen fòssil. El resultat és clar: les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) d’aquests dos sectors representen prop del 10% del total del país.
Els Pressupostos de Carboni aprovats pel Parlament de Catalunya el desembre de 2025 fixen per al 2030 un objectiu ambiciós: reduir gairebé un 65% aquestes emissions. Un horitzó exigent que obliga a repensar en profunditat com projectem, construïm i gestionem els edificis.
Per assolir-lo, la descarbonització del sector de la construcció ha de situar-se al centre de l’agenda. Amb aquest objectiu, des del Grup de Treball d’Emissions de CO₂ del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, conjuntament amb l’Institut Tècnic de l’Edificació (ITeC) i amb el suport de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), hem impulsat el cicle Descarbonització en l’edificació*. Un espai de reflexió compartida entre administracions públiques, promotors, enginyeries, constructors, instal·ladors, certificadors i empreses de serveis, que ha permès confrontar visions i identificar els principals reptes del sector, tant a Catalunya com en contextos internacionals.
"Alinear diversitat del sector de la construcció cap a un objectiu comú requerirà un autèntic esforç de país i una col·laboració sostinguda"
Les conclusions són clares: ens trobem davant d’un repte d’una magnitud extraordinària. La gran fragmentació del sector —que engloba des d’habitatges individuals i comunitaris fins a edificis públics de tota mena, centres educatius, oficines, comerços, hotels o instal·lacions industrials i logístiques— fa especialment complex avançar de manera coordinada. Alinear aquesta diversitat cap a un objectiu comú requerirà un autèntic esforç de país i una col·laboració sostinguda entre sector públic i privat, així com entre professionals de disciplines molt diverses com: arquitectura, enginyeria, medi ambient, construcció, instal·ladors i fabricants, gestió o economia.
A més, la reducció d’emissions no es pot limitar a la fase d’ús dels edificis. Cal incorporar una visió integral del cicle de vida: des de l’origen i composició dels materials fins al disseny, els processos constructius i de rehabilitació i, finalment, la demolició. És en aquest enfocament —l’anàlisi de cicle de vida (ACV)— on els principis de l’economia circular esdevenen clau.
En aquest context, les instal·lacions juguen un paper determinant durant la fase d’ús, ja que condicionen directament el consum energètic i les emissions associades. Per això, disciplines com el facility management o la gestió intel·ligent de sistemes en xarxes urbanes seran imprescindibles per assolir els nivells d’eficiència requerits.
I quin paper hi juga la construcció industrialitzada? Tot indica que serà un vector clau. La seva capacitat per millorar la qualitat, reduir terminis i minimitzar impactes ambientals la situa com una peça central en la transformació del sector. En paral·lel, la digitalització —tant dels processos, amb metodologies com el BIM, com dels productes, amb eines com el Passaport Digital de Producte— permetrà reforçar la traçabilitat, la transparència i l’optimització dels recursos.
Ara bé, cal ser realistes. Les mesures de mitigació, per si soles, no seran suficients ni arribaran a temps. Caldrà intensificar també les estratègies d’adaptació i resiliència davant el canvi climàtic. Això amplia encara més la dimensió del repte, en un context en què el sector ha d’afrontar simultàniament una altra urgència de primer ordre: l’accés a l’habitatge.
Com a enginyers i enginyeres, tenim un paper fonamental en aquesta transformació. Ens correspon incorporar, des del projecte i la construcció, els criteris que facin possible una transició cap a una economia descarbonitzada que sigui, alhora, justa i inclusiva. Una transició que no deixi ningú enrere, però que també generi oportunitats.
El repte és, sens dubte, gegantí. Però també inajornable.
*cicle organitzat per les Comissions de Canvi Climàtic i Economia Circular, Energia, Indústria Química, Logistica i Construcció, Infraestructures i Urbanisme.
