El 2025, Catalunya va generar amb fonts renovables 6.940,68 GWh, un 3,1% menys que el 2024, i han cobert només el 15,3% de la demanda elèctrica del país, per sobre del 16,2% que es va registrar el 2024 i a molta diferència dels objectius de la PROENCAT per al 20230, que fixen el 50%. Aquestes dades, sumades als 7.144,97 GWh d’electricitat importada allunyen Catalunya de la sobirania energètica i dels objectius de generació.
Així ho alerten des de l’Observatori de les energies renovables a Catalunya, OBERCat, que han presentat l’informe del 2025 aquest dimarts a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, i que assenyala que l’any passat, Catalunya ha incorporat 78,51 MW nets de nova capacitat renovable, majoritàriament solars fotovoltaics. L’energia eòlica ha caigut un 16,8% mentre que la fotovoltaica ha crescut lleugerament to i que encara cobreix, només, l’1,1% de la demanda elèctrica. De fet, la demanda elèctrica ha continuat creixent fins als 42.250,58 GWh i l’energia nuclear continua sent la primera font de generació, que cobreix el 50,4% de la demanda elèctrica del país.
“Catalunya continua allunyant-se dels objectius del desplegament renovable”, ha sentenciat Víctor Cusí, un dels portaveus d’OBERCat, que ha alertat també del perill que suposa aquesta situació. “És un missatge preocupant perquè implica dependència i problemes de competitivitat i seguretat energètica”, ha afegit Cusí. En aquest sentit, Gorka Martí, i amb el tancament de les centrals nuclears previst a partir del 2030 ha enviat un missatge clar: “el que no podem fer és frenar, encara que s’endarrereixi el tancament hem d’accelerar per poder suplir l’energia amb fonts locals; d’això depèn la nostra indústria”.
Alentiment de l’autoconsum
Després d’anys de creixement més intens, vinculats sobretot a l’àmbit domèstic i als fons Next Generation, s’han posat en marxa 14.890 instal·lacions noves d’autoconsum, amb una potència de 231 MW, molt per sota de les 21.460 instal·lacions i els 350 MW registrats el 2024. Això suposa una caiguda del 34% en potència instal·lada i del 31% en nombre d’instal·lacions.
“La desacceleració no significa que l’autoconsum perdi importància” ha destacat Gorka Martí, que ha recordat que encara és una “inversió rendible” i que hauria de ser una “peça fonamental del sistema energètic català”. En aquest sentit, Martí també ha insistit que les comunitats energètiques tenen molt recorregut i marge de creixement per ampliar l’autoconsum més enllà dels habitatges unifamiliars. Des de l’Observatori també es destaca que cal potenciar l’emmagatzematge cal establir incentius i, per exemple, potenciar l’emmagatzematge davant o darrere del comptador per maximitzar l’ús de la xarxa. D’aquesta manera, i tenint en compte l’apagada del 28 d’abril de l’any passat, s’insisteix que la combinació d’instal·lacions fotovoltaiques, bateries i sistemes de suport, pot reforçar la resiliència davant les incidències de xarxa.
El repte de materialitzar els projectes
L’informe de l’OBERCat també destaca el potencial de Catalunya amb els projectes eòlics i fotovoltaic que han de permetre girar la situació i accelerar la transició així com la importància de les polítiques energètiques com el PLATER o el decret llei 22/2025, però tornen a insistir que cal més simplificació administrativa i mesures que reforcin la viabilitat econòmica dels projectes per fer guanyar competitivitat al territori català. Es calcula que actualment hi ha una cartera potencial de 231 projectes eòlics i 1.107 fotovoltaics, que donarien 8.181,96 MW eòlics i 10.913, 88 fotovoltaics, superior als objectius de la PROENCAT.
Tot i això, el també portaveu Raül González creu que aquest potencial no s’està “materialitzant al ritme necessari” i que cal fer realitat tots aquests projectes. “La competència entre territoris per captar projectes és cada vegada més gran”, ha alertat, també, González, “no només pels recursos sinó també pels tràmits”. Ha recordat que Catalunya aplica les taxes més altes, nou vegades les de l’Aragó, vint les de Galícia i fins a 600 les de Navarra. “Aquests detalls se sumen als terminis més llargs i procediments més complexos i fan perdre competitivitat a Catalunya”, ha apuntat Rodríguez que creu que l’escenari “no és pessimista, sinó exigent”. “No assolirem els objectius 2030, seria imprudent negar-ho”, ha afegit Rodríguez que demana canviar el ritme els pròxims cinc anys i reduir la distància.
