L’estructura de peatges i càrrecs com a eina d’integració de generació renovable al sistema

El sistema elèctric està immers en un canvi molt significatiu, especialment en la generació en la qual els mitjans de producció renovables tenen cada vegada menys capacitat de regulació, és a dir, d’adaptació al perfil de la demanda. Per tant, estem passant d’un sistema que històricament ha estat “al servei” de la demanda a causa de la seva capacitat de regulació, a un sistema en el qual la “rigidesa” de la generació fa que sigui la demanda, amb diferents mecanismes de gestió, qui d’alguna forma s’adapti a la generació, i aconsegueixi que sigui cada vegada més viable tant des d’un punt de vista tècnic com econòmic.

Així doncs, segurament estarem tots, o quasi tots, d’acord en el fet que un sistema elèctric, amb una forta penetració de generació renovable no gestionable, com la que ja tenim al nostre, necessita complements estabilitzadors.

Sembla una evidència, però un primer complement és comptar amb la demanda per consumir l’energia produïda, en el moment que aquesta energia es genera, i el més a prop possible de la generació.

El segon complement és disposar de l’emmagatzematge que, de manera més complementària que alternativa a l’anterior, permeti reservar aquesta energia per moments de demanda més alta i menor generació renovable.

I no és només una qüestió d’estabilitat, sinó també de sostenibilitat econòmica i financera de la mateixa generació renovable, garantint la seva rendibilitat i estabilitat present i futura.

Aspectes com els preus negatius en les hores de màxima generació solar (per excés d’oferta d’energia) o els curtailments tècnics (per manca de demanda o capacitat a les xarxes) estan provocant la revisió dels plans de negoci de moltes plantes fotovoltaiques, i generen inseguretat i preocupació al sector, pèrdua reputacional per les inversions renovables i limita les expectatives de nous projectes, sigui per autoconsum o generació fotovoltaica. Ja se sap, “els diners són porucs”, i fugen de la incertesa i la inestabilitat.

La primera solució, la fàcil, és plantejar ajudes a aquestes plantes generadores per superar la conjuntura de preus i congestió a les xarxes, mentre es desenvolupen bateries i sistemes de bombeig a gran escala que donin estabilitat als preus, o es facin realitat prou xarxes per connectar amb seguretat oferta i demanda.

Però hi ha una altra eina que podria ajudar a pal·liar el problema. Es tracta d’utilitzar els peatges i els càrrecs com elements que, junt amb altres elements de gestió de la demanda, incentivin que la demanda es traslladi a les hores de màxima producció solar. Tot això com a complement d’altres possibles mesures de tipus econòmic i altres com el bombeig i les bateries.

L’estructura de peatges i càrrecs pot ajudar a moure demanda a hores solars

Però, tenim actualment una estructura de peatges i càrrecs que afavoreixi i incentivi el consum en hores solars?

Per donar resposta a aquesta pregunta només hem de consultar l’estructura actual de peatges i càrrecs per domèstics (<15 kW) i pimes i indústries (>15 kW).

Com podem veure a la figura 1, els domèstics tenen dos períodes horaris per la potència i tres per l’energia, és a dir, paguen una quantitat diferent de peatges i càrrecs per la potència contractada als trams horaris P1 i P2. Així mateix, es paga una quantitat diferent per l’energia consumida als trams anomenats P1, P2 o P3.

Idealment, per afavorir el consum en hores solars, els peatges i càrrecs per aquestes hores haurien de ser els més baixos. Així, el consumidor actiu rebaixaria amb la seva factura elèctrica movent consum a hores solars. En cas contrari, depenent del preu majorista (possiblement zero, negatiu o molt baix) i del cost dels serveis d’ajust, ambdós en les hores solars, trobaríem la paradoxa que el consumidor actiu acabés pagant una factura més elevada, per l’efecte del cost més gran de peatges, càrrecs i serveis d’ajust en aquestes hores solars.

Lamentablement, aquest efecte hi és (figures 2 i 3), el període amb menor preu, P2 per potència i P3 per energia, no es correspon amb les hores solars (excepte el cap de setmana, quan els peatges i càrrecs són planers, és a dir, tampoc hi ha cap incentiu específic pel consum en hores solars).

I com a complement en aquest cercle poc virtuós, el cost dels serveis d’ajust mostra l’apuntament contrari al preu majorista, pujant en les hores solars, i, per tant, encarint el cost final de l’energia en aquestes hores.

Si mirem el cas d’empreses i indústries, l’anàlisi és una mica més complicat, donat que tenen sis períodes horaris, que varien cada mes, però sí que podem observar (figures 1,2 i 3) que el període més barat en cap més s’aplica a les hores solars.

Una tasca difícil, però efectiva

La solució no és senzilla, com és normal al nostre sistema elèctric, però sí que la recomanació de fomentar el consum en hores solars amb un senyal de preu total de l’energia (preu majorista + serveis d’ajust + peatges + càrrecs) correcta (més baixa) sembla adient.

Es tractaria de rebaixar els costos regulats en hores solars, per exemple amb una repercussió plana dels serveis d’ajust del dia, i un canvi conceptual i quantitatiu a l’estructura actual de peatges i càrrecs.

Reflexions per la seva implantació

Abans de la seva implantació i estudi cal plantejar-se i tenir en compte un seguit d’incògnites i reflexions.

Tenint en compte tots els costos que intervenen en la generació de l’energia, com són mercat majorista i serveis d’ajust entre altres, el valor dels peatges, o més aviat dit, la seva diferència i el seu valor relatiu respecte als costos, seran suficients per aconseguir l’objectiu que ens plantegem en aquesta proposta? Els valors de l’energia final seran suficients per incentivar el canvi que ens proposem?

D’altra banda, cal recordar que la darrera reforma dels peatges i càrrecs, en el 2020, que tanta polèmica va crear quan es va posar en marxa, tenia en aquell moment un objectiu diferent però semblant, traslladar la demanda de punta a vall i/o pla. Els valors dels peatges eren diferents per blocs, però aquesta diferència no va ser suficient. Cal que els valors siguin prou diferents perquè siguin incentivadors. Els preus de l’energia no hi han ajudat. Com molt bé sabem la punta continua estant a les mateixes hores.

Com a conclusió, i acceptant que modificar l’estructura de peatges i càrrecs no és una tasca senzilla, donat que, per una part s’ha de sostenir la despesa en xarxes (peatges), i per l’altra s’han de cobrir determinades despeses associades a la política energètica passada i al mateix sosteniment del sistema (càrrecs), sembla recomanable afrontar, amb la correcta combinació d’audàcia i prudència, aquesta palanca que el regulador té a les seves mans, i que pot aportar efectivitat immediata per una major i millor integració de la generació renovable al nostre sistema i a les nostres xarxes.