El sector renovable reclama canvis al PLATER per garantir el compliment dels objectius
Que el PLATER delimiti una superfície suficient, tècnicament viable i realment connectable a la xarxa, i que doti aquestes zones d’un règim propi que permeti accelerar la tramitació dels projectes ambientalment i territorialment més adequats. Aquesta és una de les al·legacions que UNEFCAT, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), EolicCat, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i Renovem-nos han presentat de manera conjunta al Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER).
Les cinc entitats adverteixen que les zones de prioritat superior delimitades en la proposta actual són insuficients per garantir el compliment dels objectius renovables fixats per als anys 2030 i 2040. Les entitats consideren que, d’una banda, el projecte de PLATER identifica zones considerades especialment favorables per a la generació renovable, però no concreta prou els efectes d’aquesta qualificació sobre la tramitació, l’avaluació ambiental, la compatibilitat urbanística, la connexió a la xarxa o l’emmagatzematge. De l’altra, malgrat que la superfície delimitada com a prioritària és molt superior a la necessària, la major part d’aquests espais no ofereixen prou capacitat efectiva per assegurar els objectius energètics previstos. I els espais qualificats de prioritat superior són insuficients per assolir els objectius a curt termini.
“Sense una ampliació i una delimitació més realista dels espais realment visibles, amb capacitat de connexió efectiva, aquestes zones podrien quedar reduïdes a una categoria cartogràfica sense prou capacitat per impulsar el volum de nova generació renovable que Catalunya necessita”, argumenta Lluís Pinós, president de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers.
Les entitats han fet pública una nota de premsa exposen el que consideren prioritari i adverteixen que cal “superar el debat territorial actual sobre la totalitat dels espais necessaris per assolir la plena descarbonització el 2050”. Per aquest motiu, aposten per centrar-se en el conjunt de zones de prioritat superior que han de permetre assolir els objectius a curt i mitjà termini que és el consens social que ara necessita el país. L’al·legació també subratlla que una zona no pot considerar-se realment prioritària o de prioritat superior només perquè presenti una sensibilitat ambiental baixa. Ha de ser, a més, una zona materialment viable.
Això significa tenir en compte el recurs solar o eòlic disponible, la proximitat i la capacitat de la xarxa, les possibilitats d’evacuació, les necessitats de noves subestacions, la integració d’emmagatzematge, la geometria útil de les parcel·les, l’accessibilitat i els costos energètics resultants. Les entitats consideren que qualificar de prioritàries zones sense recurs suficient, sense una connexió raonable o amb costos d’evacuació desproporcionats no contribueix realment als objectius del PLATER. El Pla ha de diferenciar entre la superfície teòricament disponible i la que pot acollir projectes efectius dins dels terminis previstos.
Adaptació a la directiva europea i connexió amb la xarxa elèctrica
Les entitats proposen que les zones de prioritat superior del PLATER constitueixin la base territorial, ambiental i metodològica per a la futura designació de zones d’acceleració renovable a Catalunya, d’acord amb la Directiva europea 2023/2413 i amb el marc estatal vigent que les desenvoluparà aviat. La proposta de les entitats pretén avançar la feina necessària perquè el PLATER deixi identificats i avaluats els àmbits més adequats, amb el procediment de tramitació ajustat al que estableix la directiva i les garanties de participació pública corresponents.
L’al·legació conjunta també incorpora la necessitat de vincular la zonificació renovable amb la plnificació de la xarxa. En aquest sentit, les entitats reclamen que cada zona de prioritat superior incorpori una anàlisi de les necessitats de connexió, evacuació, subestacions, reforços de xarxa i emmagatzematge. “No té sentit qualificar una zona com a prioritària si després no disposa de capacitat de connexió o si les infraestructures necessàries en fan inviable el desenvolupament”, detalla Pinós.
L’al·legació dels enginyers
A banda d’aquesta al·legació conjunta des del Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya també han presentat una al·legació individual amb les mancances que des de la Comissió d’Energia es considera que presenta el PLATER en les infraestructures d’evacuació (línies elèctriques de transport i distribució, subestacions de transformació —SET— i altres elements de la xarxa) que condicionen de manera determinant la viabilitat real del desplegament renovable previst pel Pla. En aquesta al·legació es demana una millor planificació de les infraestructures d’evacuació, de la xarxa de transport i distribució, i també una revisió periòdica i actualització del Pla en funció de la xarxa. En l’al·legació, els enginyers també defensen el “paper estratègic” de les energies renovables i de la necessitat de seguretat jurídica per al sector. Per això, adverteixen que el desplegament que ha de permetre assolir els objectius de la PROENCAT 2050 només serà efectiu “si va acompanyat d’una xarxa elèctrica amb capacitat suficient”.
