En un estiu plenament marcat per les altes temperatures, la sequera acumulada i uns incendis cada cop més difícils de controlar. En aquest context, parlem amb l'enginyer agrònom Josep Maria Egea, membre del Clúster de Bioenergia de Catalunya, sobre la situació actual i què ens l’ha provocat. Recalca que el canvi climàtic i la manca de gestió de boscos són factors que es potencien “mútuament” perquè “les conseqüències del canvi climàtic són molt més greus en boscos que han deixat de gestionar-se”. Egea defensa treure’n profit amb solucions que passen per l’enginyera. “Molta de la biomassa que actualment s'acumula al bosc podria convertir-se en bioenergia renovable i contribuir a reduir el risc d'incendi i a disminuir la dependència dels combustibles fòssils i a la transició energètica”, diu l’enginyer.

És un estiu molt calorós i amb molts incendis. Més enllà del que ja sabem (poca pluja a la primavera i altes temperatures), es parla d’incendis de sisena generació, per què? Què els caracteritza?

Quan parlem d'incendis de sisena generació ens referim a focs d'una intensitat i complexitat tan elevades que poden modificar les condicions atmosfèriques del seu entorn. Són incendis capaços de generar grans columnes convectives, comportaments erràtics i canvis sobtats de direcció que dificulten enormement les tasques d'extinció. Són el resultat de la combinació de diversos factors: l'acumulació de combustible forestal durant dècades, paisatges amb continuïtat de vegetació i sense tallafocs, fortes sequeres i onades de calor. Davant d'aquests incendis, cal actuar molt abans, mitjançant la prevenció i la gestió del territori.

Fins a quin punt el canvi climàtic és responsable de la situació actual i fins a quin punt ho és la manca de gestió forestal?

No és una qüestió d’escollir entre una causa o l’altra; el canvi climàtic i la manca de gestió forestal són factors que es potencien mútuament. D’una banda, el canvi climàtic comporta temperatures més elevades, sequeres més prolongades i episodis extrems més freqüents, fet que genera boscos més vulnerables i amb una acumulació més gran de combustible sec. De l’altra, l’abandonament progressiu de l’activitat agrària i forestal, provocat en gran part per la seva manca de rendibilitat econòmica, ha afavorit l’augment de la densitat i la superfície forestal arbrada i l’acumulació de biomassa.

Això ha fet que grans superfícies forestals quedin connectades, mentre que la reducció de l’activitat al territori, la manca de manteniment dels marges agrícoles i l’acumulació d’arbres morts per sequeres i plagues incrementen encara més el risc de grans incendis.

Per tant, el canvi climàtic explica una part important del problema, però les seves conseqüències són molt més greus en boscos que han deixat de gestionar-se. Recuperar l’activitat agrària i forestal és clau per construir paisatges més resilients. Com a consumidors, també hi podem contribuir apostant per productes de proximitat, que ajuden a mantenir viu el món rural, afavoreixen els mosaics agroforestals i redueixen el risc de grans incendis.

Sabem què s’hauria de fer? Què és realment la gestió forestal sostenible?

En gran mesura se sap què cal fer. La gestió forestal sostenible consisteix a actuar sobre els boscos de manera planificada per mantenir-ne les funcions ecològiques, econòmiques i socials a llarg termini. Això implica regular densitats, afavorir les espècies més adaptades, reduir la competència per l’aigua, millorar la biodiversitat i disminuir el risc de grans incendis. També cal reflexionar si estem gestionant els boscos pensant en les necessitats futures. Si determinades espècies es redueixen excessivament, el sector forestal pot acabar perdent matèria primera estratègica. En definitiva, un bosc ben gestionat és més resilient davant la sequera, els incendis i els efectes del canvi climàtic, alhora que augmentarà la producció i la qualitat dels productes que s’extrauran cosa que garanteix la sostenibilitat de la cadena de valor forestal.

Què hi pot aportar l’enginyeria en aquesta gestió? Pot ajudar l'enginyeria a anticipar riscos i fer els boscos més resilients?

L'enginyeria forestal aporta la visió tècnica necessària per entendre el territori com un sistema complex. Disposem d'eines molt avançades de teledetecció, dades satel·litàries, models de simulació d'incendis, inventaris forestals digitals i sistemes d'informació geogràfica que permeten identificar les zones més vulnerables i prioritzar actuacions. L'enginyeria també ajuda a planificar infraestructures preventives, dissenyar mosaics agroforestals, optimitzar aprofitaments forestals i avaluar l'eficàcia de les intervencions. En definitiva, permet passar d'una gestió reactiva a una gestió preventiva i basada en dades.

A banda d’evitar incendis, la gestió forestal també té repercussions energètiques. Què pot aprofitar?

La gestió forestal genera diferents productes i serveis. Tradicionalment, la fusta i el paper han estat el principal recurs, però avui també podem aprofitar biomassa forestal, estella, pèl·let, subproductes industrials i fins i tot restes de les tasques de prevenció d'incendis. Molta de la biomassa que actualment s'acumula al bosc sense utilitat podria convertir-se en bioenergia renovable, contribuint a reduir el risc d'incendi i a disminuir la dependència dels combustibles fòssils i a la transició energètica.

Creieu que manca aquest punt de vista des de l’administració?

Sí, crec que sovint manca una visió realment integradora entre les necessitats del territori, la societat, els propietaris forestals, l’administració i la indústria forestal i de la bioenergia. És legítim que cada actor defensi els seus interessos, però caldria fer-ho des d’un marc compartit i coordinat que permetés avançar cap a objectius comuns.

En l’àmbit de la bioenergia, per exemple, resulta sorprenent veure com es presenten grans plans de descarbonització dotats amb inversions multimilionàries, sovint vinculats als PERTE i a importants ajuts públics, mentre que les empreses que transformen i valoritzen la fusta disposen de línies de suport molt més limitades i dependents de les administracions autonòmiques. Aquesta manca d’alineament dificulta la consolidació d’una cadena de valor forestal sòlida i competitiva.

Què caldria fer, aleshores?

Més enllà del color polític dels governs, hauria de ser obligatòria l’aprovació dels pressupostos i una planificació estable de les inversions. Treballar de manera recurrent amb pressupostos prorrogats genera incertesa i retarda la capacitat de resposta davant reptes que requereixen continuïtat i visió estratègica. Molts dels beneficis de les actuacions no són immediatament visibles, però són imprescindibles per reduir riscos i augmentar la resiliència dels nostres boscos en el futur.