Llum cara, gas tens i un hivern que preocupa

Entrem a les vacances amb un juliol que ha estat el mes més car de l'any per a l'electricitat, un mercat del gas que no abaixa la guàrdia i una pregunta que el sector no s'atreveix a respondre: com serà l'hivern?

Un juliol de rècord al mercat elèctric

El preu mitjà del mercat diari espanyol (OMIE) ha tancat juliol en 102,08 €/MWh, uns 32 euros per sobre del juny —un 50% de pujada en un sol mes. Les temperatures extremes i la tensió geopolítica a l'estret d'Ormuz, que ha afectat els fluxos de gas natural liquat a escala global, han estat els principals motors de la pujada. La darrera setmana (22–28 de juliol) ha aportat una certa correcció fins a 110,15 €/MWh, gràcies a un bon comportament de l'eòlica. Una bona notícia puntual, però que no canvia el quadre de fons.

El que dibuixa el quadre de fons és la corba de futurs. El T4-2026 cotitza a 106,50 €/MWh i el T1-2027 a 83,00 €/MWh. El mercat anticipa un hivern car, amb una normalització que no arribarà fins a la primavera —el T2-2027 baixa fins a 49 €/MWh. Per a empreses amb contractes a venciment, el missatge és clar: renovar ara implica pagar el cost de l'hivern; esperar és apostar que no hi haurà nous sobresalts.

Hi ha un altre cost que passa massa sovint desapercebut: el preu dels serveis d'ajust del sistema ha pujat un 97% en el primer semestre del 2026, d'11,5 a 22,7 €/MWh. Les mesures antiapagades activades durant els pics de calor han tingut un cost real que acaben pagant les comercialitzadores —i, en última instància, els consumidors.

El mercat del gas sota pressió

 El MIBGAS ha tancat juliol a 54,29 €/MWh, deu euros per sobre del juliol de l'any passat. Rere aquesta xifra hi ha dos factors de risc que el mercat europeu del gas porta mesos pricing.

El primer és l'estret d'Ormuz. El conflicte entre els EUA i l'Iran ha posat en risc el pas d'una ruta per on transita el 20% del GNL que es comercia globalment. El juny passat van arribar a Espanya 12 dels 21 vaixells planificats; la competència asiàtica pels carregaments disponibles s'ha convertit en un factor estructural.

El segon és el gas rus. El veto europeu al GNL rus entra en vigor l'1 de gener de 2027, ara a menys de cinc mesos. Rússia representa el 22% del gas importat per Espanya en el segon trimestre d'enguany. Naturgy negocia contra rellotge per substituir 2.000 milions d'euros en contractes referenciats al subministrament rus. Algèria ja opera al 92% de la seva capacitat; no hi ha marge addicional per compensar-ho.

I la bona notícia: Espanya té els magatzems al 75% de capacitat, davant el 51% de la mitjana europea. La xarxa de terminals de GNL —la més extensa de la UE— i els gasoductes del nord d'Àfrica posen el país en una posició comparativament bona. Enagàs ha reforçat encara més la posició adquirint el 31,5% de la francesa Téréga per 573 milions d'euros.

Tres coses a seguir durant l'agost

L'agost és un mes de volum baix als mercats, però no és un mes tranquil en termes de risc. L'estret d'Ormuz és el factor impredictible: qualsevol nova escalada pot revertir en dies la correcció de preus de la darrera setmana. L'evolució dels emmagatzematges europeus serà el baròmetre a seguir: si el ritme d'injecció no s'accelera durant el mes, la tardor pot arrencar ja amb preus elevats. I la resolució dels contractes de gas rus és el compte enrere més concret: cinc mesos és poc temps per substituir els volums en joc, i el mercat ja ho descompta.