Avui és el meu darrer dia de feina a l'empresa on he estat els darrers tres anys. Estic immensament agraïda a l'empresa i les persones que van decidir confiar en mi: per l'oportunitat, per l'aprenentatge i per l'observatori que m'heu proporcionat, moltíssimes gràcies! Ha arribat, però, el moment de deixar la dedicació plena al mercat de l'hidrogen verd.
No abandono l'espai professional de les energies renovables, però sí que amplio l'abast en el qual treballaré. Estic convençuda que faig bé, perquè una de les coses que he après és que tot està connectat. No incorporarem hidrogen al mix energètic sense una xarxa elèctrica ben planificada i ben dimensionada, amb molta més generació renovable. Alhora, és imprescindible i urgent accelerar la generació de biometà i la captura i utilització de carboni, i fer-ho ajudarà a trobar més necessitats per l'hidrogen. Cal combinar la visió de conjunt amb la màxima ambició per cada un dels elements.
"No incorporarem hidrogen al mix energètic sense una xarxa elèctrica ben planificada i ben dimensionada, amb molta més generació renovable"
En particular, respecte a l’hidrogen, comparteixo les meves reflexions.
Primer, la descarbonització mitjançant hidrogen verd ja ha començat, pels seus usos més immediats: l’hidrogen com a matèria primera o consumible. Les refineries i les instal·lacions petroquímiques marquen el pas, i la regulació europea que imposa quotes de combustible descarbonitzat n'és un motor al continent. Possiblement no aconseguirà tots els objectius que s'ha marcat, i potser fins i tot la UE fa marxa enrere parcial, però aquest enfocament regulatori és útil, i un motor pel qual cal continuar apostant.
Segon, els incentius i ajuts del cicle 2020-2024 han servit per a alguna cosa. No són perfectes ni gaire eficients, però l'aprenentatge dels agents que hi han participat (enginyeries, instal·ladors, usuaris, fabricants) no és en va. Qui ha aprofitat les oportunitats petites per posar-se en marxa i guanyar experiència té un actiu molt valuós. Arribaran males notícies quan acabin els períodes subvencionables dels PERTE, molts projectes no hauran complert les seves promeses. No serà cap sorpresa per al sector: cal preguntar-se si els sol·licitants van ser massa ambiciosos quant al que realment podien fer o què acceptaria el mercat, o si els governs no van ser prou ambiciosos a posar, a més del capital inicial, les condicions favorables.
Tercer, la mobilitat mitjançant hidrogen continuarà evolucionant molt lentament, i pot ser que no arribi mai a succeir de manera directa. Em sembla més probable una revolució en els combustibles alternatius, sintètics o d'origen biològic. Molts d'aquests combustibles necessitaran hidrogen en la seva síntesi. Cal encara molt de progrés tecnològic en la captura i utilització de CO₂, però si tot va bé, Fischer i Tropsch estaran de moda i es donarà al mercat el que més li agrada: canvi sense que res no canviï.
Quart, la cadena de valor madurarà molt lentament. Les dificultats logístiques i de manipulació, el preu, la seguretat, l'evolució lenta del mercat, són kriptonita per les empreses. Grans consultores, enginyeries, instal·ladors, comercialitzadors, o puntualment empreses mitjanes molt especialitzades, capturaran les grans obres. Encara trigarem a veure solucions tecnològiques estandarditzades, això encarirà els projectes mitjans i continuarà frenant la implantació a la majoria dels sectors.
Cinquè, la capacitat de producció d'hidrogen verd baix en carboni, i el seu consum, creixerà de manera estable, encara que no se'n parli. Si no es desenvolupen de manera significativa els usos alternatius, serà una desil·lusió per als qui hi hem cregut, però no un fracàs: cal mirar el balanç de CO₂ evitat, no el nombre de cotxes o calderes a hidrogen.
Gràcies a totes les persones i entitats que m'heu ajudat a deixar un granet de sorra durant aquests anys. Seguiré fent-ho des d'una altra posició, ara amb una visió més global i enfocada al progrés científic i tecnològic.
