No ha estat un camí fàcil, però l’aeroport d’Alguaire comença a lluir el seu hangar per al manteniment d’aeronaus transoceàniques. Darrere d’aquesta instal·lació de vuitanta metres d’amplada, suficient perquè un avió comercial de gran capacitat pugui entrar-hi completament, hi ha l’enginyer industrial Josep M. Cots Call, consultor d’estructures que col·labora amb Vall Estructures en el desenvolupament d’estructures complexes de gran format.
En el cas de l’hangar de l’aeroport d’Alguaire fa prop d’una dècada que hi té la banya posada. Es va convocar un concurs públic per part de la Generalitat, gestora de l’aeroport, que va guanyar una altra companyia, però que per temes de viabilitat econòmica no era possible d’executar. Arran d’aquesta situació, i la pressió de les empreses per disposar d’aquest espai, l’hangar va ser fruit d’iniciativa privada i això li va obrir la porta a poder-hi desenvolupar la seva proposta que, precisament, busca l’eficiència i dona un resultat molt competitiu. Així, si el primer projecte tenia un cost de 5 MEUR, el que està a punt d’acabar-se, obra de Vall Estructures, amb el disseny estructural de Cots Call, es redueix a 2 MEUR. “És una satisfacció després de tots aquests anys veure-ho muntat”, reconeix Cots Call.
La simplicitat, diu Cots Call, n’és la clau. Per aconseguir-la, s’han decantat per la lleugeresa. “És un repte d’enginyeria perquè s’ha apostat per optimitzar tant els sistemes constructius com estructurals”, explica Cots que destaca l’ús de lona per simplificar la coberta. Com a contrapartida d’aquesta lleugeresa, el projecte també ha hagut de resoldre les possibilitats d’arrencament, molt altes, tenint en compte que pesa poc. A més, els hangars solen ubicar-se en espais molt oberts, com els aeroports, molt exposats al vent, i disposen de portes de grans dimensions, factors que incrementen l'efecte del vent sobre l'estructura. “L’hangar està cosit al terra amb micropilots", detalla Cots Call. “La càrrega de vent per aquestes condicions de lloc i configuració de l’edifici, és molt alta i molt incerta, per tant, s’ha d’anar molt amb compte i analitzar totes les possibles causes de fallada”, recalca l’enginyer, que explica que en un hangar d’aquestes característiques, amb una estructura de gran llum i coberta de lona, l’estructura resulta especialment sensible al seu propi pes, en conseqüència, cal estudiar acuradament la seva configuració per evitar situacions en què el seu pes faci un efecte contraproduent empitjorant el seu funcionament.
L’hangar d’Alguaire està pensat per a aeronaus de gran envergadura com són Boeing 777 i Airbus A350, però la limitació de l’alçada de l’edifici a 22 metres, per les condicions urbanístiques de l'aeroport, impedeix que hi pugui entrar un Boeing 747 (Jumbo), que té un timó de cua més alt.
De moment, l’experiència de muntatge, en procés, és positiva. Es calcula que al llarg d’aquest mes de setembre, ja tindrà les portes instal·lades per començar a operar com més aviat millor. Precisament les portes són l’element més complex de tota la instal·lació. Quan s’acabi i es puguin garantir dos anys de bon funcionament, podran començar a pensar en projectes similars a altres aeroports i poder ensenyar-lo a futurs clients serà clau per captar nous projectes similars.
De totes maneres, Cots Call reconeix que ja tenen al cap fer de la mateixa manera hangars de més de 90 i 100 metres amb el mateix concepte, cosa que els permetria guanyar entre deu i vint metres de llum i més espai per moure’s per dins l’hangar o, en comptes d’albergar-hi un sol avió, poder-hi col·locar més d’una aeronau més petita.
De les carpes als hangars
L’experiència de Cots amb la construcció d’hangars va de bracet de Vall Estructures, una empresa que va iniciar la seva activitat durant la dècada dels vuitanta amb el lloguer de carpes d’alumini. Posteriorment, va fer el salt al sector industrial, donant servei a empreses que requerien cobrir grans superfícies destinades a l’emmagatzematge. En aquests casos, es tractava d’estructures concebudes per romandre instal·lades durant períodes prolongats, fet que va motivar l’estudi de l’ús de l’acer com a alternativa a l’alumini. D’aquest procés va sorgir el sistema MaxiSpace, que constitueix l’embrió del sistema estructural implementat en aquest hangar. “Calia perfeccionar encara més el sistema per tal d’assolir llums més grans i més alçada lateral, mantenint alhora els processos de fabricació existents. En aquest sentit, l’experiència i els coneixements acumulats durant més de vint anys ens proporcionaven una base sòlida per afrontar aquesta evolució amb garanties.”, explica Cots Call.
La mostra que ha valgut la pena aquesta passió per la innovació és que ara acumulen experiència en hangars com l’hangar desmuntable per a helicòpters que explicàvem en aquest article, que va ser finalista en l'edició 2019 dels premis de l'Associació de Consultors d'Estructures (ACE). “Un hangar no deixa de ser una nau industrial, però en comptes d’un procés o l’estoc, alberga un avió”, explica l’enginyer, que veu el vent com l’element que més diferencia aquestes dues ubicacions diferents i que obliga a fer anàlisis més rigoroses i certs reforços.
Malauradament, aquesta mateixa aposta per la innovació, que els impulsa a introduir modificacions en els sistemes estructurals amb l’objectiu de millorar-ne l’eficiència i obtenir un producte més competitiu, comporta inevitablement un cert marge de risc, atès que no sempre és possible acumular prou experiència en les solucions i tecnologies de desenvolupament més recent. “El meu pare, que també era enginyer d’estructures, sempre deia que per fer projectes complexos de gran envergadura, calia tenir els coneixements i molts pebrots”, recorda Cots Call tot rient.
