Mónica Aragüés va començar Enginyeria Industrial a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) sense imaginar-se que acabaria fent un doctorat i arribant a ser catedràtica. Li agradaven les matemàtiques, la física i l’electricitat, però el seu camí no responia a un pla tancat. Una entrevista per entrar com a becària al CITCEA-UPC, els primers projectes d’energia eòlica i la proposta de fer el doctorat van anar definint una trajectòria que, des de fa més d’una dècada, combina docència, recerca i transferència de tecnologia a la UPC.
Petites decisions
“En absolut”, respon quan se li pregunta si es veia arribant a la càtedra mentre estudiava. “No m’imaginava fer un doctorat i menys acabar sent catedràtica.” La possibilitat d’entrar al CITCEA-UPC li va permetre descobrir que els coneixements que aprenia a classe podien tenir aplicacions directes en el sistema elèctric.
Després d’iniciar-se en projectes d’energia eòlica, va decidir continuar a la universitat. “El CITCEA-UPC és un centre molt adequat per poder compaginar la vessant docent i investigadora i, fins i tot, la transferència de tecnologia”, explica. Per a Aragüés, les oportunitats no es busquen sempre de manera conscient, sinó que apareixen mentre es prenen decisions: “A mesura que vas prenent petites decisions, van arribant”, afirma.
El valor del camí
El nomenament com a catedràtica reconeix una carrera construïda pas a pas, després d’anys de docència i recerca. Aragüés recorda els caps de setmana preparant una assignatura que havia d’impartir per primera vegada i reivindica tota la feina que no es veu darrere d’una fita professional.
“Les coses no venen donades de forma fàcil”, afirma. Davant la cultura de la immediatesa, defensa que cal permetre’s dubtar i equivocar-se, però també aprendre a no abandonar al primer obstacle. “És part de la satisfacció que alguna cosa costi. Si et ve donada de forma immediata, no té cap valor el camí que recorres per aconseguir-la.”
Veure que és possible
Aragüés desconeixia que era la primera dona catedràtica a la UPC del Departament d’Enginyeria elèctrica fins que alguns professors li ho van fer notar. La dada la va sorprendre, però també la va fer pensar en el valor que té la visibilitat. “És una forma de dir: ‘També ho podem aconseguir’.”
Quan estudiava, calcula que aproximadament un 30% de l’alumnat d’Enginyeria Industrial eren dones. Tot i que la situació ha evolucionat, l’enginyeria elèctrica continua tenint poca presència femenina, sobretot en les posicions més altes. “La ciència i l’enginyeria no estan pensades ni pel cervell femení ni pel masculí”, defensa, i considera que encara “hi ha bastant camí per recórrer”.
Referents per a les nenes
Per a Aragüés, explicar les trajectòries de científiques i enginyeres és essencial perquè les nenes percebin les matemàtiques i la tecnologia com un espai propi. Noms com Marie Curie, Ada Lovelace o Margarita Salas han guanyat visibilitat els darrers anys, però durant molt de temps van quedar fora dels relats escolars.
“S’han d’explicar des que les nenes són petites, perquè no vegin les matemàtiques amb por, sinó amb curiositat”, assegura. Els referents fan visibles camins que, si no, poden semblar inaccessibles: “Si veus que altres dones semblants a tu ho han aconseguit, pots pensar: ‘Per què no?’. En canvi, si no ho visualitzes, es pot percebre com una paret o un obstacle.” Al CITCEA-UPC, ja veu investigadores joves amb talent i motivació que, confia, arribaran a ser les futures professores i catedràtiques del centre.
Recerca per anticipar-se als reptes
La seva manera d’entendre la recerca està lligada a la realitat de la indústria. Després de treballar en xarxes de transport, energia eòlica i solar, actualment centra bona part de la seva activitat en les xarxes de distribució i en com la intel·ligència artificial en pot millorar la gestió.
La descarbonització del sistema elèctric planteja reptes com la integració de renovables, la predicció de la generació, demanda, i la gestió de sistemes d’emmagantzematge i vehicles elèctrics. Per afrontar-los, la universitat i les empreses s’han d’escoltar. “La recerca ideal és la que sap avançar-se als reptes i donar a la indústria solucions cap on orientar els nous desenvolupaments”, resumeix.
El seu recorregut, construït sense una meta inicial definida, ha acabat obrint una porta. Per a Aragüés, la clau continua sent la mateixa que va trobar al començar: curiositat, perseverança i la voluntat de continuar aprenent.
