Amb el títol "Enginyeria i talent per la reindustrialització i la sobirania tecnològica", el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Francesc Torres, ha inaugurat, aquest dimecres, el curs de l’Aula d’Extensió Universitària del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Des de Fulls d’Enginyeria, hem volgut parlar-hi per saber què pensa de temes tan importants com la crisi educativa, les vocacions femenines o la recerca i, sobretot, del rol que juga la UPC en el país: “Som una universitat tecnològica de referència al país i creiem que hem de tenir un paper clau en la reindustrialització de Catalunya.

Acaba de começar un nou curs després de la seva tornada al rectorat de la UPC. Què ens espera aquest 26-27?

Estem molt contents, perquè vam tenir molt bona preinscripció. El juliol ja teníem pràcticament totes les titulacions plenes. Això vol dir que tenim un estudiantat motivat que ha pogut triar allò que tenia interès i és sempre una garantia.

Per tant, queden alumnes per entrar?

Sí, clar, teníem unes vuit mil sol·licituds en primera preferència, unes 6.000 places, entre centres propis i adscrits.

A Enginyeria Industrial també passa, en un moment que el sector demana més titulars. Què s’hi pot fer?

El nombre de places que podem oferir l’estableix el Departament d’Universitats. Si es considera que es necessiten més enginyers i titulats STEM, estem disposats a obrir més places, però s’han de finançar. La universitat pot absorbir un increment del voltant d’un 5% més, però si s’ha d’obrir un grup nou, necessites més professors, etc.

Però està sobre la taula respondre a aquesta demanda?

El president Illa i la consellera van dir que volien doblar el nombre de titulats STEM, perquè ja veiem que pels països que estan progressant són els que han apostat per la tecnologia i la innovació. Després de la COVID ja vam veure que no podem dependre absolutament de cadenes de producció externes, que es necessita un mínim de producció autosuficient al país i a Europa.

I per aconseguir-ho calen més persones formades aquí?

Si parlem de reindustrialitzar, de hubs, d’edificis i fàbriques cal veure qui hi treballarà i es necessiten persones més formades. Parlem d’IA però el món físic segueix existint. La IA és una eina, perquè decidir què val la pena i quines són les preguntes ho fem els humans. T’ajuda, però s’ha d’implantar i per això es necessita cada vegada gent més formada. Potser el perfil ha de canviar un poc ja que ara el coneixement està molt accessible, però l’esperit crític, que la IA no pot suplir, s’ha de formar a la universitat amb coneixement.

Si hi ha qui es queda fora, vol dir que l’interès per estudiar aquestes carreres hi és...

Hi ha interès suficient. Nosaltres tenim un marge de creixement, malgrat la caiguda demogràfica, sobretot en el nombre de dones, que ha crescut entre un 3 i un 5 % cada any, però encara estem al 35%. Veiem que en la tria dels estudis de grau hi ha molta tendència a buscar proximitat, però pel que fa als de màster, on realment som potents, tenim marge de creixement amb estudiants del país i de l’estranger. Aquesta és una de les nostres apostes de futur, posar tot aquest potencial de coneixement capdavanter amb les indústries que necessita el país i  la formació amb màsters i cursos de postgrau.

Ja m’ha esmentat dos temes que també volia tractar. El primer, l’atracció del talent femení. Què s’ha de fer?

És una carrera de fons.  Als deu o dotze anys, nens i nenes saben què volen ser de grans. Les institucions hem de visibilitzar referents femenins perquè l’àmbit STEAM es vegi com una sortida professional adequada. Entre altres coses, perquè les condicions laborals són millors, que també s’ha de vendre com un argument. Perquè, realment, l'àmbit de l’enginyeria és reconegut professionalment, els nostres titulats són els més ben pagats i poden evolucionar. Fa anys que treballem per atraure talent femení i és un camp que va donant els seus fruits, però és lent. La tendència, però, és positiva.

Per tant els programes com l’AQUÍ STEM funcionen?

Sí, sí. I, d'alguna manera, també serveix canviar el relat i explicar que les enginyeries serveixen per cuidar les persones, el medi ambient... que és un discurs que encaixa més en les expectatives de les dones. En aquest sentit, des de la UPC estem apostant per les tecnologies de la salut, que seran clau per a la medicina del futur. És un àmbit en el qual a Catalunya som competitius i que, per seguir-ho sent, s’ha d’incorporar tecnologia i talent. I també en l’àmbit agroalimentari, que mou el 20% del PIB.

Ha apuntat també la qüestió del màster, que molts estudiants no fan quan han acabat sigui perquè troben feina o per altres motius. Què s’hi pot fer?

Cada vegada hi ha més estudiants que cursen el màster. Si vols ser enginyer o enginyera superior, cal haver cursat el màster. Abans les enginyeries es feien amb cinc anys i un de projecte, i ara són els quatre del grau i els dos de màster. Com que hi ha molta demanda d’aquests perfils, molts estudiants comencen a treballar, però el màster dona el fet diferencial i l’estudiantat comença a veure’n el valor afegit que implica. Segurament els hem de fer més flexibles, o semi presencial, pel fet que molts estudiants ja treballen. Però la tendència és positiva.

El valor afegit és arribar a posicions millors?

Sí. Diguem que cursar un màster potser no et diferencia en el sou inicialment, però sí que marca la diferència en l’evolució de la carrera professional, en què comences a agafar responsabilitats, i amb el màster la completes més.

El PARS està funcionant?

Sí, i molt bé. I ens ha servit per estirar la demanda de graus. Té una gran virtut, que és que permet començar el màster sense haver acabat el grau i no es perd un quadrimestre. Si un estudiant ja sap que vol fer tot el recorregut, tria aquesta via, que també és flexible. Però ha ajudat a visibilitzar la importància de tenir el màster, per les atribucions professionals.

Tot i que la universitat és una baula més enllà, però també li volem preguntar pels resultats acadèmics del sistema educatiu català i si es nota a la universitat?

Nosaltres sempre diem que ens arriben els millors estudiats de Catalunya, però sí que fem moltes més activitats d’adaptació d’acompanyament als estudiants de primer curs, per evitar que es desmoralitzin, ja que arriben amb capacitats i coneixements un poc dispersos i amb hàbits que no sempre són adequats. Però si agafen roda, són molt bons. Penso que sí que s’ha de fer una reflexió a l’ensenyament preuniversitari per recuperar alguns dels valors tradicionals com l’ordre, l’esforç o la disciplina. Això crec que és necessari.

Us preocupa que cada curs es perdi una miqueta?

Ens amoïna com a ciutadans d'aquest país. Al final els ciutadans més ben formats configuren societats democràticament més sòlides. I, per tant, és molt preocupant... la pèrdua de capacitat i comprensió lectora o de redacció, crec que s’hauria de treballar més per millorar-ho. Un llenguatge simple condueix a raonaments simples, i per tant, molt més manipulables per fake news o posicionaments extremistes o simplistes.

En un àmbit més institucional, quin paper vol tenir la UPC al sistema universitari català i quin repte us poseu com a equip de govern?

Som una universitat tecnològica de referència al país i creiem que hem de tenir un paper clau en la reindustrialització de Catalunya. Hem impulsat diversos eixos estratègics, un centrat en la intel·ligència artificial, amb un programa que és el LEIA UPC. Però també creiem que, com a universitat pública, hem d’apostar per la innovació i la transferència i hem inaugurat el curs amb el lema ‘Un cant a la innovació’. Per impulsar l’esperit innovador entre l’estudiantat hem fet actuacions com l’espai Emprèn, les hackatons, els fòrums empresarials... tot el que acosta els estudiants al teixit productiu proper. Tot per superar un problema històric: la distància entre la universitat i les necessitats de l’empresa.

Aquestes necessitats, però, canvien molt ràpid.

Sí, però un aspecte és la tecnologia específica del moment, i l’altre els fonaments que et permeten crear una manera de pensar, de prendre decisions, d’entendre el món, i això ho dona l’enginyeria... Aquesta capacitat d'adaptar-se i de solucionar problemes és independent de la tecnologia específica de cada sector, per això ja hi ha la formació al llarg de la vida, que sempre serà necessària.

Fer arribar la recerca a les empreses és l’altre repte, doncs?

Nosaltres diem que busquem l'excel·lència en la recerca però amb propòsit. La recerca ha de ser rellevant i ha de tenir impacte en el creixement econòmic o la millora del benestar social. Per tant, promovem la recerca amb propòsit i la formació que ho ha de fer possible, perquè les coses al final les fan les persones ben formades, motivades i que tenen ganes de contribuir a la societat.