Els mercats locals de flexibilitat com a eina d’estabilitat i fermesa a les xarxes elèctriques

És cert que les notícies recents sobre l’aprovació d’un nou mercat de capacitat a Espanya i l’èxit de la darrera subhasta del SRAD, amb un preu final un 34 % més baix que el de l’anterior, són positives i mostren que la flexibilitat pel costat de la demanda avança al nostre país.

Però, amb aquestes eines de flexibilitat, la gestió de la demanda a Espanya pot quedar limitada als grans consumidors i a les xarxes d’alta i molt alta tensió, sense arribar ni a tots els consumidors ni a totes les xarxes.

L’esperit de la regulació europea és el contrari: l’empoderament del consumidor ha de ser general, una opció per a qualsevol consumidor que vulgui ser actiu. Així mateix, la gestió de totes les xarxes ha de canviar: els distribuïdors han d’evolucionar cap a un paper de DSO més actiu, gestionant les seves xarxes de manera predictiva i proactiva.

I és en aquest punt on els mercats locals de flexibilitat (MLF) apareixen com una eina eficaç per donar l’oportunitat als consumidors connectats a qualsevol tensió de participar activament, si aquesta és la seva voluntat, en el sistema.

També són una eina eficient per ajudar el DSO a estabilitzar la seva xarxa, anticipant i evitant congestions, aprofitant més la capacitat disponible i evitant inversions en nova infraestructura elèctrica.

Els MLF són, en essència, espais virtuals amb una derivada física de modificació de consums a cada xarxa de distribució, en què el DSO planteja necessitats concretes de flexibilitat i els consumidors connectats a la xarxa, interessats a participar en el MLF, presenten ofertes de flexibilitat, de manera individual o agregada.

Tot ha de funcionar segons regles de mercat i, si l’oferta i la demanda de flexibilitat coincideixen al preu més baix ofert, el consumidor ha d’activar la flexibilitat compromesa, augmentant o reduint el consum en els termes pactats amb el DSO.

Encara que és un requeriment de la normativa europea, avui dia no tenim cap MLF funcionant a Europa fora de projectes pilot. Un exemple molt interessant el trobem a Noruega, en el projecte Euroflex.

És a la Directiva (UE) 2019/944, sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat, on trobem aquest concepte innovador de gestió de congestions a les xarxes de distribució mitjançant flexibilitat, amb els serveis, incentius i eines necessaris i sota principis de mercat.

Aquesta Directiva, d’obligada transposició a la legislació dels estats membres en un termini de dos anys, encara està per desenvolupar al nostre país en l’àmbit dels MLF, pendents dels resultats del sandbox S2F, que va ser una bona iniciativa però que avança amb massa lentitud.

És cert que les incerteses són moltes i que el que és nou fa respecte, però, si volem fer avançar el canvi de model energètic de manera eficient i per a tots els consumidors, a totes les xarxes, resulta indispensable aterrar el concepte dels MLF i fer-lo realitat amb seguretat jurídica i sentit comú.

Per això, necessitem amb urgència una legislació sobre MLF a Espanya, però la necessitem, sobretot, entenent els requeriments i les claus per al millor funcionament del nou sistema amb MLF.

El primer requeriment és comptar amb xarxes digitalitzades, atès que només amb visibilitat i capacitat de supervisió i anticipació sobre el que està passant a la xarxa, el DSO pot passar d’una gestió reactiva a una de proactiva, anticipant possibles congestions i, així, identificar les seves necessitats concretes de flexibilitat —quant, quan i on—, tant a curt termini com a llarg termini.

El segon requeriment és comptar amb els recursos distribuïts per proveir la flexibilitat. Aquests han de ser consumidors locals, connectats a la xarxa del DSO, amb càrregues concretes darrere del comptador que poden ser flexibles, amb voluntat de donar aquesta flexibilitat a canvi d’una compensació econòmica i amb una certa capacitació tecnològica per monitoritzar i permetre l’actuació sobre les seves càrregues flexibles.

El tercer requeriment és disposar d’una plataforma tecnològica que connecti i faci funcionar tot l’ecosistema del MLF.

La bona notícia és que la tecnologia existeix, però tots els agents implicats hi han de posar voluntat. Encara s’ha de fer molta pedagogia i, sobretot, necessitem una regulació que doni seguretat jurídica als MLF a Espanya i garanteixi l’equilibri econòmic del conjunt, de manera neutral i no discriminatòria.

De les recents experiències europees, encara que a nivell de pilots, podem extreure algunes conclusions sobre els factors clau per garantir l’èxit dels MLF:

• No podem esperar a tenir un sistema perfecte d’entrada; potser hem de començar amb un període transitori, amb agilitat per corregir errors i anticipació per limitar riscos.
• La transparència i la confiança a escala local són claus.
• Les regles han de ser les necessàries i clares, però també senzilles.
• Els incentius han de ser suficients: una remuneració raonable però atractiva per al consumidor actiu, i una compensació justa per al DSO, si és ell qui remunera el consumidor. El flux econòmic ha de ser transparent i equitatiu.
• Els productes de flexibilitat han d’estar estandarditzats per simplificar la comprensió i el funcionament de cada MLF.
• La coordinació TSO-DSO és clau per tal de no limitar la participació del recurs flexible en cap mercat, sigui local o nacional, i donar així més valor i incentiu a l’actiu flexible.
• La verificació de l’activació ha de ser segura, clarificant responsabilitats en cas d’ús de submeetering; el responsable de la lectura del comptador fiscal ja és el DSO.

No és una tasca fàcil, però, si volem una transició energètica segura i eficient, que arribi a qualsevol consumidor i que garanteixi fermesa i resiliència a les xarxes de distribució, hem de començar a posar-hi ganes, coneixement i experiència transversal per part de tots, demanant al Ministeri la regulació necessària sobre els MLF per a la seva implantació segura.

És una responsabilitat col·lectiva, amb dificultats i incerteses, però que podem transformar en un èxit col·lectiu, innovador i pioner a Europa.