Sempre s'ha suposat, per part de la societat en general, que els enginyers, i les enginyeres, es caracteritzen pel rigor en els seus plantejaments. No donen voltes, sinó que parlen i actuen d'una forma més acurada en tots els temes que toquen i, alhora, senten certa aversió a tractar-los superficialment.
Per altra banda, se'ls identifica com a persones curioses que sempre manifesten interès per conèixer com funcionen les coses que els envolten, o el perquè de les coses que passen, perquè tenen la convicció que tot ha d'estar sotmès a unes regles físiques conegudes o, potser, per descobrir. Destaquen també per la inclinació a mesurar-ho tot: si no mesures, com deia Lord Kelvin, no pots entendre el que passa i, podem afegir que, tampoc pots construir cap enginy.
També els caracteritza una actitud proactiva davant la resolució de problemes, ja sigui per posar en marxa una màquina que s'ha aturat, per millorar un sistema que no funciona prou bé o, simplement, per decidir com carregar el rentaplats de casa de la manera més eficient.
Ara bé, cal manifestar que també, la imaginació és un component fonamental de l'enginyeria. Les màquines, procediments o sistemes que fan els enginyers, i la tecnologia que els sustenta, són fruit principalment de la imaginació. La tecnologia està basada en el coneixement científic, però està construïda amb molta imaginació si bé, també, precisa de molta habilitat. Sense habilitat, la imaginació es queda en un somni: quelcom que podria ser però que no és.
La tecnologia, per exemple, que va donar lloc a la primera revolució industrial, va sorgir on hi havia ferro i carbó, però, sobretot, en un entorn on destacava l'habilitat de la forja per fer estris agrícoles i la substitució de la llenya pel carbó. I aquest lloc va ser Anglaterra. Uns anys després, la revolució va culminar amb la gran innovació de la màquina de vapor que, tampoc, va sorgir per casualitat, sinó del propòsit manifest de transformar la nova energia del carbó en energia mecànica, utilitzant mecanismes fets a partir de la tecnologia del ferro.
El propòsit és l'altra característica fonamental de l'enginyeria, ja que, si bé l'enginyeria es dedica a produir objectes o sistemes fent servir la tecnologia, a través de molta creativitat, sempre ho fa amb un propòsit determinat. Però en l’enginyeria, com en moltes altres disciplines, hi ha dos límits a la utilització de la creativitat: el temps i els recursos. Sempre hi ha un límit temporal per al disseny o l'execució de qualsevol projecte, i també una limitació als recursos humans o econòmics emprats en la seva realització.
"En aquesta nova revolució industrial, tant la imaginació que guia el procés creatiu, com el propòsit que marca el camí, continuaran sent dels enginyers i de les enginyeres"
La nova revolució industrial, que comencem a viure en el moment actual, té a veure amb l'anomenada intel·ligència artificial, com a nova tecnologia transformadora. La seva introducció als robots dona una altra perspectiva al procés de producció, però per altre cantó, també permet optimitzar la logística de components o l'organització industrial en conjunt. El que facilita superar els límits abans esmentats, per una banda, per la reducció dels temps necessaris per desenvolupar o produir i, per l’altre, per la reducció dels recursos econòmics i humans emprats tradicionalment a la indústria de fabricació i als seus serveis associats. Però, com afectarà els enginyers i enginyeres?
Sens dubte la IA pot oferir una gran ajuda, com abans ho van fer les calculadores, l’internet o la robòtica, però ara amb un potencial molt més gran. Segurament caldrà potenciar en l'enginyer les habilitats més creatives i reduir-ne d’altres de més repetitives, com ha succeït a totes les revolucions tecnològiques. També, per la complexitat a la qual s’enfrontarà l’enginyeria, caldrà potenciar més la capacitat de treball en equip, tenint en compte, a més, que els equips també inclouran agents d’IA.
Però també cal dir que, en principi, la intel·ligència artificial, almenys la generativa actual, no té imaginació. Pot trobar patrons inèdits a partir d'una gran quantitat de dades, però això no és imaginar. Pot compondre música a l'estil de Mozart, però no crear un nou estil propi i nou, que això sí que és imaginar. Pot, doncs, crear objectes a l'estil d'un determinat enginyer, però no innovar com ho faria ell.
Tampoc té propòsit. Resol bé els reptes que se li plantegen, però no se'n pot proposar de nous perquè no té consciència. Els bots que, segons s'ha informat recentment, van escapar-se d'un entorn de proves de l'empresa Anthropic i van piratejar ordinadors d'altres empreses, no ho van fer intencionadament —és a dir, amb propòsit propi—, sinó per resoldre un repte proposat pels mateixos enginyers investigadors. Ningú va preveure que cooperarien amb altres bots capaços de trencar els sistemes de seguretat per aconseguir arribar a la solució, que es trobava als ordinadors d'altres empreses. Van seguir el camí més fàcil, sense mala intenció; és a dir, sense propòsit propi.
Pel que cal concloure que, en aquesta nova revolució industrial, tant la imaginació que guia el procés creatiu, com el propòsit que marca el camí, continuaran sent dels enginyers i de les enginyeres.
