Dies enrere, les pluges torrencials van posar sobre la taula l’estat de les infraestructures del país que, en alguns casos, es van veure col·lapsades per una quantitat d’aigua inusual en molt poc temps i han obert el debat sobre com s’hauria d’actuar a partir i com s’haurien de pensar aquestes mateixes infraestructures en un clima canviant que pot generar més episodis extrems i situacions imprevisibles.
“Patim més insistentment les dues cares de la mateixa monera, que és el canvi climàtic: les sequeres continuades i les pluges torrencials”, apunta el president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Marc Oliva. Oliva recorda que els fenòmens extrems seran cada vegada més “freqüents i severs” i que s’ha anat tard en buscar solucions. "Hem dissenyat infraestructures amb un coneixement del passat i unes estadístiques que ja no es compleixen", apunta Oliva, que insisteix que els models amb què s'han construït les infraestructures actuals "ja no valen". Segons explica, ens trobem davant d'un escenari nou en què els efectes del canvi climàtic són coneguts, però encara no es disposa de prou dades per modelitzar-los amb la mateixa precisió que en el passat.
En aquesta línia, el secretari del Col·legi, Norberto Larriba, recorda que les infraestructures sempre són d’una època. “Es fan servir i es fan velles”, recalca Larriba, que recorda també, que hi ha infraestructures de les considerades crítiques, com el ferrocarril de la línia del Maresme, que data del s. XIX. ”Les infraestructures antigues pateixen més, les modernes, menys. Aquesta és la realitat.”, afegeix i recorda que són serveis que mouen milions de persones cada any, per la qual cosa cal prestar-hi “una atenció reforçada”.
En el terreny de les infraestructures hidràuliques, Larriba i Oliva coincideixen en la necessitat d’actualitzar els mapes d’inundabilitat i alerten de les conseqüències d’aquest pas, que pot donar períodes de retorn (el paràmetre adimensional que expressa la inversa de la probabilitat que un fenomen, considerant les sèries històriques, succeeixi) més llargs que els que s’han dimensionat les infraestructures actuals. “Hem de ser conscients que hem urbanitzat zones que avui dia no serien urbanitzables i això serà difícil de gestionar”, apunta Larriba, que recorda que caldrà ampliar les zones de sacrifici o, fins i tot, assumir que hi haurà urbanitzacions afectades que no seran recuperables.
Oliva, per la seva banda, afegeix que amb aquesta actualització poden aparèixer zones inundables noves o amb períodes de retorn molt més alts que les que s’han previst. “Caldrà veure cas per cas. Algunes s’hauran de repensar de zero i d’altres adaptar-les”, assenyala Oliva. El president de la Comissió de Canvi Climàtic del Col·legi demana, però, estar preparats i prendre les mesures necessàries per adaptar-se. Això implica pensar les proteccions immediates i, a llarg termini, substituir les que arribin al final de la seva vida útil.
Per Oliva, cal canviar el paradigma i afegir a l’eficiència – el criteri bàsic que ha centrat els darrers anys- la resiliència, és a dir, la capacitat de suportar un esdeveniment que no està previst. “Haurem d’afegir factors de risc en els càlculs dels nous dissenys”, diu Oliva.
Per començar a posar fil a l’agulla – i acostar-nos a unes infraestructures més resilients- Norberto Larriba demana a la societat “ser valents i no ser egoistes”, com també als administradors públics, que han de prendre decisions. Així, amb les mateixes paraules es pronuncia Oliva: “Hem de ser valents perquè el canvi és estructural i no conjuntural”. Per això, proposa apostar pel pensament a llarg termini i, sobretot, no dilatar les decisions.
