“La intel·ligència ens fa diferent dels altres animals i la IA ja és i serà més intel·ligent que els humans, en moltes dimensions”. Ariadna Font-Llitjós té clar el potencial de la intel·ligència artificial perquè porta tota la seva trajectòria dedicant-s’hi. Per això, també té clar com cal actuar i operar a partir d’ara: “l’hem d’aprofitar per ser més intel·ligents i no més mandrosos i desconnectar; i promoure tot el que vol dir ser humans”.
Font Llitjós ha fet aquestes reflexions en la conferència inaugural de l’AI Congress Barcelona, organitzat per Eurecat i el CIDAI, que té lloc aquesta setmana. Font ha repassat la història d’aquesta tecnologia i ha situat les seves fites els darrers més de vint anys: des de la construcció d’un model de llenguatge fins al seu pas per Twitter passant per l’interès per ChatGPT i la fundació l’Alinia, una companyia per crear el marc i les eines específiques per poder “controlar” els models d’IA generativa que la fan anar de corcoll. “Em preocupa que la IA se’ns escapi de les mans”, reconeix Font, que veu que des de fa dos anys, la IA ha fet un “salt d’escala” amb la IA de Claude i Gemini, per exemple, i ho qualifica de “nova era” dins el deep learning.
La lingüista computacional explica les diferències entre el sistema tradicional, en el qual un jurista pot llegir la lògica, i el model actual, on la IA és una caixa negra amb centenars de milers de milions de paràmetres del qual “veus què entra i què surt però no el perquè”. Per això, reconeix molts avantatges, però també riscos i alerta que no es pot considerar un “moment” sinó una “trajectòria”. “Si esperes el moment IA com un esdeveniment únic, arribaràs tard”, adverteix.
En aquesta conferència a l’Auditori de L’illa, Font recorda que, efectivament, la IA multiplica la productivitat d’un equip, però també multiplica l’abast de cada error. Per això, i davant la dada que el 80% de les empreses adopten eines d’IA per al seu dia a dia, recalca la necessitat de fer un pas endavant en maduresa i governança per evitar el que considera perills; la fuga de dades a tercers, les al·lucinacions – respostes falses amb aparença de veritat-, les accions agèntiques – enviaments en nom d’un altre-, l’opacitat – quan no sabem si parlem amb una IA o no-, el biaix – discriminació-, i la manipulació. “El foc se’ns està escapant de les mans”, insisteix Font Llitjós.
Per donar-hi resposta, Font parla de quatre pilars, tenint en compte que no són decisions que es poden delegar a IT. El primer és identificar el shadow IA, és a dir, tota la IA que utilitza un equip més enllà de les eines oficials. El segon seria posar control en tot aquest voltant perquè no es pot auditar la caixa negra. El tercer provar què funciona fent simulacres i el quart, i més important, assumir la responsabilitat humana. “Cal una persona que se’n faci responsable i doni la cara, ja que algú respon de cada decisió important”, assenyala Font, “no s’hi val passar la responsabilitat a la IA”. Per això, la conclusió és clara: “no avançarà més qui tingui més IA, sinó qui en mantingui el control amb criteri humà”.
La 12a edició de l’AI Congress
Ariadna Font ha estat la primera ponent d’un congrés que arriba a la 12a edició amb una programació que vol analitzar l’impacte de la intel·ligència artificial en les organitzacions i els reptes que planteja en àmbits com la governança, la privacitat, la sostenibilitat i la seguretat. Segons el director, Joan Mas, s’ha apostat per donar protagonisme “als projectes i casos reals en què la IA té un paper determinant”. Jaume Clotet, de Forvis Mazars-Infini, Jezabel R. Garcia, de Multverse Computing, Jordi Geli, de CaixaBanck Tech o Núria Martínez, de CVC són alguns dels noms que configuren aquest programa al costat d’experts i professionals d’Eurecat com Daniel Altimiras, Julià Vicens, Lali Soler o Jaume Clotet.
