En setmanes com aquesta és percep, malauradament, que el mon va molt ràpid. I cada vegada més el fem anar més i més de pressa. Però hem de separar la necessitat d’informació de l’anàlisi i opinió tecnica.
Quan encara no havien passat ni vint minuts de l’accident ferroviari d’Urda, les xarxes i els mitjans de comunicació ja anaven plenes d’imatges que evidenciaven que estàvem davant d’una autèntica tragèdia.
En aquesta ocasió, com en moltes d’altres on el conjunt de al societat queda sacsejada per desenes de víctimes mortals, persones com tots nosaltres. El que toca fer és actuar a l’escenari de l’incident físicament, avaluar l’estat i actuar amb criteri localment, per intentar minimitzar les víctimes, prendre cura dels supervivents i gestionar la incertesa de les famílies.
En situacions així és habitual rebre desenes de trucades de periodistes que busquen experts en l’assumpte en qüestió (en aquest cas infraestructures ferroviàries) que els ajudin a explicar què ha passat. Aquests experts som enginyers.
I en moments com aquest, quan les informacions són del tot incertes i poc contrastades, la nostra opinió aporta poc. Les primeres reaccions han de ser de prudència i cautela, cal assistir en primer lloc a les víctimes i afectats.
Des del Col·legi, hem d’estar al servei de la societat i dels mitjans d’informació i comunicació, però pensem que també cal parar i prendre temps. Temps per, per descomptat, assumir el desastre, transmetre el condol a les famílies de les víctimes, gestionar l’emergència i construir una comprensió i posició sòlides que, posteriorment puguin aportar valor i certesa.
"Creiem que hi ha moments en que no dir res també és aportar"
També temps per fer les coses bé. I pels enginyers industrials fer les coses bé és posar-hi coneixement. No volem especular, ni fer suposicions o emetre judicis que no aportaran noves dades al debat, i que corren el risc de confondre a un món on la comunicació es mou sovint per la necessitat d'immediatesa. És, precisament, en aquests moments tant delicats que cal defensar al màxim el que volem que ens defineixi, deixar treballar els tècnics i evitar treure conclusions precipitades. El moment demana prudència i coneixement expert, i aquests dos conceptes no sempre casen amb les presses que s’imposen des del ritme de la informació.
No és la primera vegada que ens posicionem, com a enginyers industrials, en aquesta línia. Amb l’accident d’Adamuz, el gener passat, també vam optar per deixar avançar la investigació i vam publicar aquest article amb les idees que com a col·lectiu volíem transmetre. El tornem a subscriure per demanar exactament el mateix. Perquè creiem que hi ha moments en que no dir res també és aportar.
Però com sovint fa el cos humà, les infraestructures i concretament les ferroviàries, ens estan enviant senyals, senyals que hem d’atendre i analitzar per ser fidels al nostre paper de col·locar l’evolució tecnològica al servei del progrés del món i les persones. Ara, malauradament, ens tocarà recollir dades, fer anàlisi, aplicar criteri tècnic expert i, només després, fer dictamen i donar opinió.
