Com anem d'educació i salut financera?
Gairebé el 97% de la població creu que gestiona bé el seu dia a dia financer, però només un 14% se sent plenament segura en aquest punt de vista, una bretxa que evidencia que gestionar bé les obligacions quotidianes no garanteix sentir-se financerament segur. Un dels factors determinants per aquesta diferència és la capacitat d’estalvi: les persones que no poden estalviar obtenen només 26,3 punts en salut financera percebuda, davant dels 67,3 punts de les que poden estalviar regularment més del 10% dels seus ingressos.
Aquesta és una de les conclusions del primer informe de la Càtedra de Salut i Educació Financera: Estudi sobre Educació i Salut Financera a Espanya 2026 que han presentat aquest dilluns la Fundació Caixa Enginyers, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’Institut d’Estudis Financers (IEF). S’ha elaborat a partir d’una mostra representativa de 3.881 persones adultes de tot l’Estat, amb l’anàlisi dels coneixements financers, la salut financera objectiva i subjectiva, el sentiment de desavantatge econòmic, la influència de l’entorn social, l’autoconfiança financera, la tolerància al risc i la vulnerabilitat financera. Els resultats mostren que la població gestiona raonablement bé les seves finances i disposa d’uns coneixements bàsics acceptables, però també evidencien desigualtats persistents segons el gènere, l’edat, el nivell de renda, la situació laboral, el tipus de llar i el lloc de residència.
En termes de gènere, les diferències són rellevants. Els homes obtenen, de mitjana, 11 punts més que les dones en coneixements financers, una bretxa que es manté fins i tot a igualtat d’estudis, renda o situació laboral. Les diferències també són rellevants en l’autoconfiança financera: el 43% dels homes afirma tenir una alta confiança per prendre decisions d’inversió, davant del 29% de les dones. “Les dones tendeixen a infravalorar-se per molts motius, en què intervenen factors socials i culturals”, ha recordat Elisabet Ruiz, coordinadora de l’informe, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.
A més de les dones, l’estudi identifica cinc col·lectius que presenten una vulnerabilitat financera més elevada de manera recurrent: les persones d’entre 25 i 44 anys que no poden estalviar, les llars monoparentals, les persones amb rendes baixes, les persones sense feina i la població resident en municipis petits. En aquest sentit, els resultats apunten que la vulnerabilitat financera no és només una qüestió individual, sinó que respon a desigualtats estructurals que s’acumulen al llarg de la vida.
Pel president del Grup Caixa Enginyers, Félix Masjuan, aquest primer informe confirma que “parlar d’educació financera és parlar també d’igualtat d’oportunitats i de benestar”. Pel director general del Grup Caixa Enginyers, Juanjo Llopis, la càtedra permet “generar coneixement rigorós per avançar cap a una societat amb més capacitat de decisió, més confiança i menys vulnerabilitat financera".
