Sílvia Casamitjana: “L’enginyeria et dona les capacitats per anar al sector que vulguis”

És enginyera química per la Universitat de Girona, però quan va acabar el grau Sílvia Casamitjana Formiga, de Sant Feliu de Guíxols i amant de la natació amb aletes, va decidir anar a Barcelona per cursar el màster en Enginyeria Industrial i el Màster en Organització Industrial, a l’ETSEIB. Tot i la dificultat del doble màster l’ha acabat amb el millor expedient de la seva promoció, cosa que li ha valgut el reconeixement del Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials. En aquesta entrevista, parlem d’esforç, enginyeria i futur amb una jove enginyera, ara a la consultora Bluecrux.

Què se sent en acabar un doble màster el millor expedient i rebre un premi per aconseguir-ho?

Sabia que existia aquest premi perquè just quan vaig entrar a fer el màster aquí a la UPC vaig veure una publicació de Fulls d’Enginyeria sobre el noi que havia guanyat aquell any i m’hi vaig fixar, no m'ho esperava pas. Quan em van trucar va ser tota una sorpresa. La veritat és que estic molt contenta, un premi així recompensa de tot l'esforç.

No només és el premi, perquè suposo que no és fàcil. Com ho has aconseguit?

Sempre he intentat esforçar-me al màxim en els estudis i al final es veu recompensat.

Què els diries als joves i les joves perquè vegin que val la pena també estudiar de valent?

A mi m’han inculcat aquest valor des de molt petita. Tenia clar que res és de franc a la vida, i que t’has d’esforçar per aconseguir el que vols. Si t’esforces i treballes, ets consistent i tens disciplina, tens part de l’èxit assegurat. És un valor molt important, el de l’esforç.

Per què vas triar a fer un doble màster i en l'especialitat d'organització industrial?

Vaig fer el grau en enginyeria química a Girona i quan vaig acabar no sabia què fer. I en mirar, vaig veure que em cridava l’atenció enginyeria industrial perquè, tot i que l’enginyeria química m’havia agradat, tenia la sensació que hi havia molta més part d'enginyeria que desconeixia. Vaig decidir-me per industrials! I em cridava l’atenció tot allò relacionat amb la cadena d’aprovisionament i la logística. Per això, vaig triar aquest doble màster.

Com valores l’experiència?

L’he gaudit, sobretot la part d'organització. El vessant d’industrials, com que és tan genèrica, hi ha àrees que t’agraden més i d’altres menys. Però tot el que és d'organització m'ha agradat molt.

Doble màster després d’un grau i en dues escoles d’enginyeria diferents. Ho has viscut diferent, també?

El grau em va enganxar amb la COVID-19 i vaig fer moltes classes en línia. A casa també s’hi està molt bé, clar! Però em va agradar anar a Girona. A les classes érem menys que aquí a l’ETSEIB i, per tant, els professors ens coneixien millor. Però les dues experiències han estat molt positives.

Has aprofitat la universitat per marxar a l’estranger?

Sí. Tenia claríssim que volia fer una estada fora de Catalunya. Al grau vaig estar sis mesos a Bèlgica i al màster vaig voler repetir. Poder viure en una altra cultura, aprendre una mica un altre idioma, viure el seu estil de vida... Em va encantar poder anar en bicicleta a tot arreu tant a Bèlgica com a Dinamarca!

Al màster vas anar Dinamarca, doncs?

Sí, vaig tenir l'oportunitat de marxar d'Erasmus durant sis mesos i allà vaig cursar el treball final de màster amb un professor de la Universitat Tècnica de Dinamarca, al costat d’una organització pública danesa, equivalent a la Diputació de Barcelona. Vaig fer un estudi de mobilitat sostenible a partir d’anàlisi de dades.

I amb el que vas aprendre pots fer una petita diagnosi de la mobilitat a Catalunya avui en dia?

Aquí és molt més incipient, la mobilitat sostenible compartida. Justament em va agradar molt fer aquest treball a Dinamarca perquè el país està molt avançat en l’ús de bicicletes i cotxes elèctrics compartits.

Tot i aquesta experiència, ara estàs treballant en supply chain?

Exacte. Estic treballant en una consultoria multinacional, Bluecrux, amb oficines a Poblenou, en cadena d'aprovisionament. Ajudem a implementar programes de tipus SAP que es fa servir a totes les empreses o altres programes més específics. Per tant, no és totalment diferent del TFM, ja que en el meu rol faig anàlisi i qualitat de dades, també.

I com et veus en el futur?

Ara mateix estic contenta amb el que estic fent. Estic aprenent molt i encara em queda molt de recorregut. Però a saber on em porta el futur: com a enginyera puc acabar fent moltes coses diferents! L’enginyeria et dona les capacitats per poder anar al sector que vulguis, que segur que busquen un enginyer.

Quan vas saber cap a quin sector volies exercir?

A partir del màster, segur. Perquè tots els qui comencem una enginyeria no sabem, realment, què fa un enginyer: pots acabar fent tantes coses diferents que no t'imagines què faràs en el teu dia a dia a la feina! Amb el màster ja em vaig començar a enfocar i veure què m’atreia més.

Què creus que t'aporta haver estudiat enginyeria?

Aprens a resoldre problemes difícils. Estudies moltes àrees que al final potser no fas servir en el teu dia a dia. Per exemple, segurament mai no faré servir els coneixements electrònics que he après. Però la carrera et dona una capacitat resolutiva que pots aplicar en qualsevol moment de la teva vida laboral.

I com veus l’enginyeria?

L’enginyeria engloba molts sectors i molt diversos. Jo ara estic en una consultoria i és molt diferent que treballar a la indústria, per exemple. Però sí que la meva experiència a l’estranger m’ha permès veure que potser sí que a Espanya és un xic més complicat poder trobar una feina prou ben remunerada pels estudis que tens. Per això crec que molta gent marxa fora, on troben més oportunitats. Jo no descarto tornar a marxar, tot i que em costarà més que l’Erasmus perquè en el futur vull viure prop de la família i els amics.

Amb el dèficit de talent femení que tenim, quan parlo amb joves enginyeres sempre pregunto com s’han sentit i què farien perquè aquests estudis atraguin més noies...

Jo no m’he sentit mai diferent, tot i que sí, hi ha moltes menys noies. És, en part, positiu perquè es fa pinya. Però estic convençuda que s’ha de promocionar més l’enginyeria i fer que les noies la vegin com una possible carrera per escollir. Jo, de fet, no sabia què estudiar quan feia batxillerat. I va venir una noia que estudiava Enginyeria Industrial a explicar els estudis i em va ajudar. Tal com explicava l’experiència, el què li agradava i el que feia vaig veure que era el que jo volia fer.

Hi ha qui diu que encara s’ha d’incidir en edats més precoces.

Segurament s’ha d’educar des de més petits, amb la idea que pots fer el que vulguis, però sí que em sembla clau que t’ho recordin a l’ESO i al Batxillerat que l’enginyeria és vàlida per a tothom.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.