De repent veiem que a nivell mundial s'escull a Catalunya com a seu d'un gran esdeveniment que vol ser el punt de partida de tot allò que uneix a la Humanitat: les persones i la seva supervivència i convivència i el territori on la història els ha ubicat amb les seves excel•lències i mancances, i és que el Col•legi d'Enginyers Industrials de Catalunya acollirà del 29 de setembre al 2 d'octubre el II Fòrum Internacional de Desenvolupament Sostenible i Saludable.
I s'escull desprès de què al 2016 es fes una gran trobada a Uruguai, probablement el melic del món perquè té de tot en un territori petit i s'erigeix com a societat equilibrada i orgullosa de ser qui és en un continent convuls, però que amb la màxima germanor va voler obrir els ulls al món de la transcendència de gaudir del que som i del que tenim, de cuidar-lo i desenvolupar-lo amb salut.
S'escull Catalunya per a la segona gran trobada perquè, com l'Uruguai, és un territori que té de tot, que lluita per la seva personalitat i que vol tenir veu pròpia per conviure amb germanor i amistat amb tot el que l'envolta, els visita i els reconeix.
És una gran veritat que el segle XX va llençar a la majoria de les persones cap a les conurbacions urbanes i que l'allau migratori extern i intern va trencar la disciplina i l'ordre de la distribució de famílies, béns i serveis, però segons l'indret, es va poder arribar a temps no solament per aturar el problema sinó que per gaudir de solucions de millora de la qualitat de vida. Allà on ideòlegs, ments intel•ligents, grans urbanistes i cervells amb visió de futur ho van preveure, la marabunda urbana va poder ser acollida, distribuïda, mobilitzada i servida amb resposta de prestacions adequades i eficients. A Catalunya hem tingut la sort de tenir Ildefons Cerdá a la petita gran Barcelona, Albert Serratosa amb visió metropolitana i Albert Vilalta amb intuïció de mobilitat per demostrar que no calia migrar per viure bé, i es va arribar a temps en aconseguir un país equilibrat que ha mantingut la personalitat comarcal amb projectes territorials engrescadors, innovadors i de visió de futur. Ara al nostre Col•legi estem promovent Grups de Treball d'Innovació de la Seguretat Viària Urbana i som pal de paller dels estudis sobre les Smarts Cities amb l'objectiu indestructible de què tota evolució ha de dirigir-se per millorar la qualitat de vida dels habitants.
No és gens lluny un país com Suïssa, que es pot dir que han lluitat pel mateix, tot i estar envoltats de francesos, italians i alemanys, però han aconseguit una personalitat pròpia i uns projectes cantonals preciosos de gran futur entre l'aigua dels estanys i les roques dels Alps, parlant tres idiomes europeus, però ells han decidit no ser europeus sinó suïssos, i estan allà, respectats per tothom i reconegudes les seves excel•lències i les seves mancances.
Sí. Mancances helvètiques perquè els hi manquen el mar i potser els grans rius de comunicació de capitalitat. Aquell Sena de París o aquell Temessis de Londres. Recursos com aquests que en tenim de sobra a Catalunya. I aquí està el segon motiu de la decisió d'acollir a Catalunya el II Fòrum Internacional del Desenvolupament Sostenible i Saludable. El mar Mediterrani amb els ports de Barcelona, Tarragona i València amb un corredor que espera ser reconegut com a passadís de llançament d'empreses, projectes, treballadors, innovacions i gran mobilitat de persones i mercaderies del món cap a l'Europa de Brussel•les, però ull, amb una clenxa al vell mig, que es reconeguda com a Parc Natural Reserva de la Biosfera —que ben bé podrien incloure a la llista de Patrimoni de la Humanitat si es valorés la natura—, que és el riu Ebre i el seu delta amb tot el que ha representat fins ara, el que ja és i el que pot arribar a ser com a exemple d'equilibri de recursos i de possibilitats de desplegament de projectes. No cal dir que Catalunya aporta altres aspectes naturals, pràcticament tots, però especialment lligats a un turisme potencial polivalent que enganxa amb el reclam de muntanyes, l'art, l'esport i la diversió. Però es fa l'esforç de lligar la natura amb la concentració de persones sota dos conceptes: Ebre – Barcelona. Dos conceptes de convivència que son el paradigma idoni per a una reflexió en un marc exemplar per a la segona edició del Fòrum.
Però potser la més potent vàlua de l'escenari escollit és la mobilització cap a Catalunya on la iniciativa privada i la sensibilitat social s'han donat la mà amb les obligacions de les administracions públiques estatal, autonòmica, provincial i municipal sense trobar cap impediment polític i conjuntural d'exigència de protagonisme, d'oportunitat o de prioritat institucional. El Col•legi d'Enginyers Industrials de Catalunya entra plenament en l'organització perquè el marc, l'objectiu i les possibilitats de resultats, encaixen en el seu tarannà de fer costat a les línies positives d'organització, eficàcia i entesa que sempre han caracteritzat la nostra professió. Serà un èxit. Perquè es fa a casa nostra.
