L'experiència d'alumnes internacionals a Catalunya serveix com a testimoni de l'esforç de talent jove de diferents països i continents per adaptar-se a l'educació catalana i la seva cultura. Simon Andres Finol (San Cristóbal, 1997), graduat en Enginyeria en Tecnologies Industrials per la UPC, va ser un d'aquests estudiants. La seva curiositat pel funcionament de les màquines i la tecnologia va despertar de nen, motivat per ser el germà menor d'una família d'enginyers. A Veneçuela va cursar el grau superior en Enginyeria Electrònica a la Universitat Experimental del Táchira (UNET) i, posteriorment, va començar el procés de trasllat a l'ETSEIB per estudiar el Grau en Tecnologies Industrials. En aquesta entrevista per a Fulls d'Enginyeria ens explica de primera mà la seva història d'integració al món de l'enginyeria a Catalunya.  

Què et va empènyer a dedicar-te a una carrera tècnica?

La meva motivació per estudiar una formació tècnica va venir d'una barreja de dos factors, les meves característiques com a persona i una passió familiar. Sempre he tingut curiositat per saber coses, cercar solucions als problemes i entendre el funcionament de la maquinària i la tecnologia. L'impuls de voler anar una mica més enllà i tenir aquests coneixements. També va ajudar el fet que sóc el fill menor en una família d'enginyers informàtics, així que aquesta cultura se m'ha inculcat des de ben petit.

Els sistemes educatius varien molt entre països. Quina diferència trobes entre el sistema educatiu català i el veneçolà?

Són significativament diferents, no només en la impartició de les classes sinó també en la forma d'avaluar els estudiants. Cada assignatura i examen s'avaluen amb mètodes diferents i això influeix fins i tot en els teus hàbits d'estudi i, quan fas la transició d'una universitat de Veneçuela a una altra com la UPC, repercuteix força a la teva organització. T'obliga a reestructurar el teu sistema d'estudi per ajustar-te a una nova forma d'avaluació. 

Per què vas escollir la UPC per estudiar enginyeria?

Des del punt de vista, no de només un estudiant internacional sinó de qualsevol estudiant, resulta atractiu estudiar a la UPC pel prestigi i la bona posició que ocupa la institució en diferents rànquings de l'àmbit mundial com el QS. Estudiar a la UPC et permet donar un impuls important a escala professional i curricular. Vaig escollir la carrera en Enginyeria en Tecnologies Industrials perquè em vaig adonar que em permetria abastir a un ampli ventall de coneixements d'enginyeria i assolir les habilitats necessàries per poder enfrontar-me a diferents sectors professionals.

Quina va ser la teva experiència personal a la universitat?

Tot i que la recordo com una carrera molt exigent, agraeixo la meva experiència a la universitat. Els professors de la UPC van ser persones a les quals vaig admirar profundament durant el meu pas pel seu ampli coneixement i la seva trajectòria. Aquesta exigència als estudiants és el que permet forjar disciplines molt valuoses com la resiliència o la cerca de la solució del problema, que són pilars fonamentals per a qualsevol enginyer. El transcurs de la carrera va implicar molt sacrifici, la inversió de moltes hores d'esforç i d'estudi que després, quan mires enrere, entens.

Com a veneçolà, quins han estat els reptes de començar a estudiar en un país nou?

Al principi em van sorgir molts dubtes. Quan ets estudiant internacional no acabes de comprendre el panorama complet del funcionament del sistema educatiu o no tens la visió de com seran els quatre anys següents. Personalment, els dubtes es van reforçar per la barrera de l'idioma, ja que no em vaig anticipar al fet que la majoria de les classes serien en català. Quan ets algú de fora, la primera vegada que el sents et sembla força complex, sobretot en converses tècniques. Al principi, em va afegir un altre nivell de dificultat a les classes de mecànica, termodinàmica o química i em costava seguir el ritme de les classes. Em sorprenia que quan m'acostava i demanava amablement que es fes en castellà, no es donava la possibilitat. Però, en última instància, el professorat té el dret de decidir l'idioma per impartir la classe.

Aquesta situació va significar un gran repte per mi i em va impulsar a prendre cursos de Català. Gràcies a això, he arribat a ser proficient en l'idioma, de manera que vaig acabar seguint el ritme normal de les assignatures. Tot i això, al llarg de la carrera em vaig trobar amb companys que parlaven altres idiomes i se'ls feia difícil entendre els continguts. Vaig veure que per aquestes persones el procés de transició era més complex que per als castellanoparlants.

Quina ha estat la teva trajectòria professional?

Des d'una etapa primerenca de la meva carrera em vaig adonar que per mi era molt important no només desenvolupar la part acadèmica sinó que, alhora, començar la meva trajectòria professional. Afortunadament, vaig tenir l'oportunitat, a quart de carrera, de fer les pràctiques a Amazon, després de participar en un procés de selecció de prop de 400 persones. Vaig col·laborar al departament de Reliability Maintenance Engineering (RME), específicament a la confiança de la maquinària en l'àmbit europeu de manera centralitzada, en projectes on s'atacaven els top offenders de les màquines a Espanya, França, Anglaterra i Polònia. Aquest departament s'encarrega de portar a terme accions per millorar els sistemes de manteniment de la maquinària i fer els centres de distribució i logístics més eficients. Bàsicament, optimitza la fiabilitat de la mecànica, electrònica i enginyeria de control de la maquinària per desenvolupar una estratègia de manteniment més robusta.

En acabar les pràctiques a Amazon vaig ser contactat per l'Aviation Industry Corporation of China (AVIC) per una posició en projectes aeronàutics d'Airbus. L'empresa treballa a una planta de producció a França on s'acobla el rotor dels motors dels helicòpters. Concretament per poder acoblar aquests motors calen diferents utillatges, parts mecàniques que permeten subjectar aquests motors i poder mobilitzar-los al voltant de la planta perquè puguin ser acoblats. Va ser una experiència molt enriquidora perquè em va obrir les portes al sector aeronàutic i em va permetre aplicar les habilitats mecàniques i els coneixements de materials de la carrera.

Per què vas decidir tornar a Amazon?

Em van oferir l'oportunitat de participar en un procés de selecció per a una posició de jornada completa a Amazon. Després d'haver fet pràctiques a diverses empreses, em vaig adonar que la millor experiència va ser a aquesta empresa i vaig decidir tornar amb ells. Actualment, em trobo en una posició d'Operations Manager a Castella i Lleó, el que ha estat un repte principalment perquè ha involucrat mudar-me de ciutat. M'encarrego de la gestió tècnica i disciplinària d'un equip multifuncional per
garantir el lliurament de les comandes als clients. Desenvolupo solucions per a l'optimització i simplificació dels fluxos de treball de persones i béns. Els meus objectius són desenvolupar-me professionalment a Amazon sense deixar de créixer acadèmicament. Ara tinc clar que em vull especialitzar en la part d'automatització i robòtica.

Quins són els principals reptes a què t'has enfrontat en el món de l'enginyeria?

Penso que el principal repte a què qualsevol estudiant s'enfronta en començar la seva carrera professional és buscar resposta a les preguntes què vull fer, a què em vull dedicar i de quina manera puc arribar-hi. Això requereix conèixer-se a un mateix i descobrir les teves passions i en què vols enfocar-te. Sobretot és important dedicar el temps necessari per trobar la posició i l'empresa que realment et motivi, ja que ha d'haver-hi una sintonia entre totes dues. La posició et permet aplicar els teus coneixements, però l'empresa et permet créixer i continuar aprenent. Aquest és un gran repte per a les persones que estan començant i que es troben amb un ampli ventall de possibilitats al món de l'enginyeria industrial, situació que pot arribar a ser aclaparadora.

Què li diries a un estudiant internacional que té pensat estudiar a Catalunya?

Li diria que es prepari. Catalunya és un gran hub de startups on hi han empreses de tot el món pel fet que és una regió molt potent, especialment Barcelona, que s'ha convertit en la casa d'empreses corporatives molt rellevants, on la competència professional és considerable. Moltes d'aquestes empreses busquen professionals a través d'oferir pràctiques a les millors universitats buscant perfils concrets. Les persones que estudien a Catalunya tenen l'avantatge de poder entrar directament en un món professional molt desenvolupat i amb empreses a tots els sectors.