Fins ara, per analitzar la producció de bolets en una zona determinada, els micòlegs l’havien de resseguir tota per trobar els bolets i recol·lectar-los o bé assenyalar-los d’alguna manera. Un treball de camp exhaustiu, tant en espai com en temps. Carles Castaño, doctor enginyer de forest, ha ideat un senzill però enginyós i, sobretot, útil mètode per a l’anàlisi de les poblacions de fongs mitjançant la captura de les espores a través de les quals es reprodueixen. Castaño és investigador de la Universitat de Lleida i de Forest Bioengineering Solutions, SA, una spin-off del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
Aquesta és la primera vegada que s’utilitzen les espores per a aquesta finalitat. Per capturar-les, Castaño i els investigadors de l’estudi han utilitzat unes simples trampes que consisteixen “en uns papers de filtre col·locats horitzontalment en un suport i uns embuts on s’hi acumulen”, explica. Simple, però efectiu. Tot i que aquestes trampes ja s’havien emprat anteriorment per detectar certes espores, la novetat de l’estudi consisteix en l’ús de noves tecnologies moleculars d’anàlisi d’ADN, les quals permeten detectar i identificar els milions d’espores que queden atrapades a les trampes. D’aquesta manera, s’obtenen dades fiables i representatives, i amb uns costos de mostreig inferiors.
“Sabem que, amb el canvi climàtic, les espècies de bolets s’hauran de desplaçar, però no sabem si seran capaces de dispersar-se prou lluny”.
Una de les utilitats del mètode és, precisament, determinar la capacitat de viatjar i colonitzar de les diferents espores de bolets. És a dir, la capacitat que tenen per dispersar-se. “Sabem que, amb el canvi climàtic, les espècies de bolets s’hauran de desplaçar, però no sabem si seran capaces de dispersar-se prou lluny i conquerir espais fins ara relativament aïllats”, alerta l’enginyer de forest. I afegeix que també pot servir per “detectar patògens invasors i al·lèrgens o bé la presència de bolets amenaçats. Això ha de permetre actuar a temps per evitar o minimitzar amenaces i protegir certes espècies”.
Tanmateix, la principal aplicació d’aquesta nova tècnica és estimar de manera general però ràpida la producció de bolets silvestres comestibles, un producte cada vegada més valorat als mercats alimentaris d’arreu del món. Aquest tipus de producció tot just s’ha començat a incloure en els plans de gestió forestal, tradicionalment enfocats a la producció de fusta. Espanya és un dels comercialitzadors de bolets més importants d’Europa i aquesta pot ser una eina per estudiar-ne les produccions.
Els bolets silvestres comestibles són un producte cada vegada més valorat als mercats alimentaris d’arreu del món.
El treball de Castaño es va desplegar en unes parcel·les experimentals que la Universitat de Lleida i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya tenen al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. A l’estudi, els resultats del qual van ser publicats a la revista Applied and Environmental Microbiology, es van identificar fins a 2.000 espècies diferents de fongs, moltes més de les que s’haurien identificat mitjançant mètodes tradicionals. ?
