La pressió a les UCI dels hospitals arran de la pandèmica de covid-19 va posar de manifest que els centres sanitaris no tenien prou respiradors, màquines que ajuden a respirar mecànicament el pacient. Per aquest motiu, centres tecnològics, empreses, hospitals i el Servei Català de la Salut han unit esforços les darreres setmanes per poder solucionar aquesta mancança. El resultat: com a mínim cinc respiradors de marca catalana han estat autoritzats per l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS), i s'han començat a desplegar pel territori com a respiradors de reserva per als pacients ingressats.
El repte de Leitat
Un dels encàrrecs del CatSalut va anar dirigit a Leitat. Se'ls va plantejar si tenien la capacitat de dissenyar i produir un respirador amb un ''temps record'' d'una setmana o deu dies, per donar suport a la crisi sanitària. El centre, explica el metge de Leitat Esteve Trias, va acceptar el repte i va començar a treballar al costat del Consorci de la Zona Franca, HP i Siemens. Amb la feina d'una cinquantena de persones, en menys de quatre dies van tenir el prototip que mecanitzava la ventilació dels malalts amb peces impreses en 3D seguint la manera ''més intuïtiva'' detalla Trias, de fer un respirador.
Una setmana després de tenir el primer prototip ja el van començar a millorar mentre l'Hospital Parc Taulí de Sabadell va iniciar el banc de proves amb animals. Segons Trias, les millores que van anar podent introduir dia rere dia i ''el que va començar com un respirador de campanya es va acabar convertint en un respirador amb prestacions prou sofisticades''.
L'objectiu dels fabricants era que poguessin funcionar quinze dies seguits. Leitat va poder fer les primeres sis unitats i es van desplegar per posar-les a prova a l'Hospital de Vall d'Hebron, l'Hospital de Granollers, el Consorci Sanitari de Terrassa, l'Hospital del Mar i l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. Actualment ja n'hi ha cinc unitats més i els equips estan ja preparats per si els professionals sanitaris els necessiten. Trias explica que aquests equips ''no són els de primera elecció'' però cal tenir-ne a la rereguarda per poder portar l'UCI a tota capacitat i, si hi ha una emergència, poder-la atendre ''en condicions''.
En aquest sentit, dos dels impulsors del respirador Leitat creuen que quan els hospitals recuperin la seva activitat habitual, amb cirurgia oncològica, cardíaca i altres especialitats, podran continuar sent útils perquè els respiradors hauran d'estar també disponibles als quiròfans i àrees intermèdies.
Tant Trias com l'enginyer Alan Muñoz reconeixen que aquest és un dels reptes ''més complexos'' que mai ha entomat Leitat, sobretot per la necessitat de coordinar diferents tecnologies en un sol projecte i diferents perspectives amb una pressió assistencial ''important'' i vincle amb la clínica, la regulació i la normativa. Trias afegeix que el centre tecnològic ha sabut fer ''de traductor'' entre les necessitats assistencials i el coneixement tecnològic industrial.
Els dos membres de l'equip de Leitat creuen que potser amb més coordinació entre els diferents equips que han treballat amb respiradors s'haguessin pogut unificar iniciatives o fer sinergies però han reconegut que Letitat ha donat suport i assessorament als altres projectes, dels qui també han rebut l'ajuda i l'orientació que han necessitat.
L'Oxygen, a la SEAT
Un dels primers respiradors de campanya que es va donar a conèixer va ser l'OxyGEN, un mecanisme d'emergència dissenyat per l'empresa Protofy.XYZ que va començar a fabricar-se a les instal·lacions de SEAT, a partir d'engranatges impresos a la factoria, eixos de caixes de canvis i el motor d'un netejaparabrises. El dispositiu va iniciar l'estudi clínic en vuit pacients de l'Hospital Clínic i Can Ruti, després de fer proves amb alguns pacients a l'Hospital Germans Trias i Pujol. El dispositiu mecanitza la compressió d'un baló resuscitador a través d'una lleva i permet ajustar la freqüència respiratòria, el volum corrent i una ràtio constant inspiració/expiracó,proporcionant al pacient el suport que necessita.
GASN2 impulsa el DAR
L'empresa GASN2 també ha aconseguit l'homologació del Dispositiu Autònom de Respiració (DAR), un equipament basat en un sistema d'electrovàlvules pneumàtiques que aporta i controla el volum d'oxigen necessari per a cada pacient de covid-19. El conseller de la companyia, l'enginyer Oriol Martínez, ha explicat que l'objectiu era crear un respirador que no depengués dels components d'origen mèdic habituals que no estan disponibles en aquests moments. I per això es van centrar en adaptar recursos i procediments industrials amb els quals podien assolir el mateix resultat. El DAR es va poder desenvolupar gràcies ala col·laboració dels hospitals Clínic, Germans Trias i Pujol i la Universitat de Barcelona.
GPAInnova aposta pel Respira
Al costat del Clínic, l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol i la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, GPAInnova ha dissenyat el Respira i ha començat els estudis clínics per comprovar-ne l'efectivitat. El Respira automatitza els dispositius de reanimació manual (BVM o AMBU) que tenen els centres sanitaris i permet assistir de manera mecànica el pacient. Permet monitoritzar en temps real les variables dels pacients de forma personalitzada i controlar-los de forma remota per facilitar la seva gestió als hospitals.
El Q-Vent també rep l'homologació
L'Hospital de Sant Pau, l'enginyeria QEV Techonologies, Nissan i el centre tecnològic Eurecat han completat, de moment, l'oferta de respiradors de campanya per a les UCI. El Q-Vent és un model pensat per contribuir a l'abastament dels països emergents, ja que és accessible, flexible i fiable. El dispositiu s'ha testat a les instal·lacions de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau. El Q-Vent és un equip portàtil de 22 quilos que també automatitza un dispositiu ressuscitador que assisteix manualment la respiració del pacient amb convencionals automàtics davant la situació d'emergència sanitària.
