Catalunya ambiciona ser entre els líders en tecnologies de la salut

Diuen que la clau per fer un bon brou és comptar amb ingredients de primera qualitat. Segons aquesta afirmació, i tenint en compte les dades i informes disponibles, el sector de les tecnologies de la salut català està en molt bona posició per convertir-se en un dels líders mundials. Així ho afirmava el president de la Generalitat, Quim Torra, en la presentació de l’última edició de l’informe anual que elabora Biocat, la institució que exerceix d’agent estratègic i catalitzador del sector de les ciències de la vida al nostre país.

L’Informe Biocat demostra que, “en l’àmbit de ciències de la vida i de la salut, Catalunya és comparable a qualsevol dels països que tants cops esmentem com a referència. És a les nostres mans fer créixer les potencialitats en atracció d’inversió internacional, perquè els ingredients els tenim tots i són d’altíssima qualitat”, va destacar el president. D’altra banda, Torra va subratllar que es tracta d’un àmbit “excepcionalment estratègic” per al territori.

El sector engloba quatre grans àmbits, tres dels quals estan directament relacionats amb les tecnologies de la salut: productes i dispositius mèdics, biotecnologia i salut electrònica. Aquests tres subsectors estaven formats per 820 empreses l’any 2017 i ocupaven a 29.151 persones. La facturació conjunta va ascendir a 7.903 milions d’euros l’any 2014 (última dada disponible). El quart gran àmbit de les ciències de la vida és el farmacèutic.

Melqui Calzado, del clúster CataloniaBio&HealthTech, resumeix els ingredients d’altíssima qualitat als quals es refereix Torra en dos: “Molt bona ciència i un sistema hospitalari de primer nivell”. Catalunya ofereix instal·lacions científiques de primer ordre i centres tecnològics especialitzats en ciències de la vida. Entre les instal·lacions científiques destaquen el Sincrotró ALBA, el supercomputador Mare Nostrum i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica. Entre els parcs científics i tecnològics, destaquen l’Eurecat i el Leitat. D’altra banda, segons la multinacional de mitjans de comunicació Bloomberg, l’Estat espanyol compta amb el sistema sanitari públic més eficient del món i, en concret, els hospitals destaquen com a centres de recerca d’avantguarda.

Base en innovació

Cal tenir present també que Catalunya disposa del tercer millor sistema universitari d’Europa i que ofereix una gran varietat de graus i màsters en ciències de la vida. Sobresurt, especialment, la Universitat de Barcelona, que se situa entre les cent millors universitats del món en les especialitats de ciències de la vida i medicina, ciències biològiques i farmàcia, i farmacologia. En el camp de les tecnologies de la salut, però, cada cop és més important que hi hagi “equips multidisciplinaris amb presència d’enginyers”, afirmen Nadia Pons i Lluís Pareras, del Collegi Oficial de Metges de Catalunya (COMB).

Gràcies, en part, a aquesta bona base en innovació i formació, s’ha anat creant un ecosistema de start-ups molt potent en ciències de la vida. Catalunya concentra més de 1.200 empreses emergents i Barcelona és la cinquena ciutat start-up d’Europa, segons rànquings internacionals acreditats. “És un sector molt viu; el nombre d’empreses no para d’augmentar”, assenyala Calzado. No obstant això, el portaveu del CataloniaBio&HealthTech adverteix que és necessari “seguir treballant per facilitar que aquestes empreses creixin”.

Més enllà de les empreses emergents, el país compta amb un important teixit empresarial, on destaquen, per damunt de tot, la indústria biotecnològica i la dels dispositius mèdics altament tecnològics. “És un sector molt heterogeni, amb empreses de grans dimensions, però també amb moltes altres de petites i mitjanes (pimes)”, explica Marc Pérez, vicepresident mundial de la regió que agrupa els mercats d’Espanya, França, Portugal, Marroc, Algèria i el nord-est d’Àfrica de Laboratoris Hartmann. “Pràcticament totes les multinacionals del sector estan presents a Catalunya on el teixit de pimes és molt important”, corrobora Adot, director comercial per a España del grup Matachana. Adot destaca també que “hi estan representats tots els subsectors sanitaris”.

Una bona prova de la bona marxa del sector de les tecnologies de la salut català és la capacitat d’atracció d’inversió, especialment estrangera. Entre 2015 i 2017, les start-ups catalanes del sector salut van atraure 340 milions d’euros, el triple que en el període 2013- 2015, a través de 214 operacions. “La gran capacitat de les empreses locals per atraure inversió estrangera ens fa mirar el futur amb optimisme”, opina Calzado. D’altra banda, també augmenta la capacitat de les empreses per tancar rondes de finançament de cada cop més envergadura.

Inversió estrangera

El representant del Clúster CataloniaBio&HealthTech explica que l’any passat es van portar a terme operacions corporatives històriques de compra d’empreses emergents catalanes per part de grans companyies internacionals. A pesar de la importància d’aquest fi ta, Calzado posa èmfasi en “la necessitat de facilitar que les empreses nascudes aquí creixin dins del territori i no pas que siguin comprades per tercers”. Aquest és el cas de Matachana, una empresa d’origen català, fundada l’any 1962, però amb vendes arreu del món. Es dedica a la fabricació i venda de solucions tecnològiques per sectors sanitaris, hospitals, laboratoris i centres d’investigació. L’empresa acaba de realitzar “una important aposta per Catalunya amb la construcció d’una nova nau, a Santa Maria de Palautordera, el triple de gran i totalment robotitzada”, explica Luis Adot.

El creixement del sector és ràpid i continu “perquè tots volem tenir salut i envellir en les millors condicions”, afirma Marc Pérez. L’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, ACCIÓ, identifica dotze tecnologies innovadores com a motors principals de l’evolució i la disrupció a Catalunya en els propers anys, de les quals quatre són específiques de les ciències de la vida: biotecnologia, genòmica, neurociències i farmagenètica. Les altres vuit són: intel·ligència artificial, realitat virtual i realitat augmentada, internet de les coses (IoT), blockchain, robòtica, impressió 3D, nanotecnologia i ciència quàntica. Segons ACCIÓ, la salut és el sector on més s’espera que aquestes tecnologies impulsin canvis importants.

Pel que fa a tendències i oportunitats d’inversió empresarial, l’agència destaca el sector de la salut electrònica, medtech, oncologia, economia silver (dirigida als majors de 55 anys) i el big data. Quant als mercats amb oportunitats d’internacionalització, assenyala Alemanya, Austràlia, el Canadà, Corea del Sud, els Estats Units, França, l’Índia, Itàlia, el Japó, Mèxic, els Països Baixos, el Regne Unit, Suïssa i la Xina.

Perspectives de futur

L’Informe Biocat recull un seguit de recomanacions per consolidar l’escalament del sector els propers anys. Entre les propostes, hi figura millorar els incentius de transferència de tecnologia per als investigadors; fomentar una col·laboració més estreta entre científics, farmacèutiques i inversors per definir més concretament les iniciatives de prova de concepte; enfortir les plataformes locals de descobriment de fàrmacs; proporcionar finançament públic específic; integrar més el CatSalut en les capacitats d’optimitzar els assajos clínics; millorar les capacitats d’innovació del sistema sanitari català, i implementar programes de compra pública innovadora.

"El camí recorregut és llarg, però encara queda molt per fer”, adverteix Adot. Les recomanacions de Biocat han de servir per ajudar al sector de les tecnologies de la salut a situar-se entre els líders mundials.

UN PROGRAMA QUE DONA VIDA A LES IDEES

El Col·legi de Metges de Barcelona compta amb un programa propi de suport a la innovació perquè els metges (o altres col·lectius) puguin convertir en realitat idees de negoci relacionades amb la salut. “Volem que la innovació no es quedi al cap dels metges, sinó que es materialitzi en productes i serveis nous que puguin benefi ciar els pacients i permetin als professionals sanitaris capturar el valor de les seves idees”, explica Lluís G. Pareras, pare del programa Metge Emprenedor. “Rebem unes 400 sol·licituds anuals, de les quals n’escollim entre vuit i deu cada edició”, explica Nadia Pons, gerent del programa, que també subratlla que no només s’hi poden presentar metges, sinó també altres professionals. De fet, indica, moltes candidatures són d’equips multidisciplinaris en els quals hi solen haver enginyers.Com a complement del programa Metge Emprenedor, Pareras ha impulsat la creació de Healthequity, una societat de capital risc especialitzada en projectes en fases primerenques del sector de la salut. El mateix Col·legi de Metges de Barcelona i el grup fi nancer Riva y García en són els promotors.

 

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.