La setmana passada vaig llegir —en una entrevista a La Vanguardia— que el doctor en Enginyeria Electrònica Félix Torán parlava dels desitjos mentals i de sincronia. Aquest matí, he llegit, al diari holandès NRC, a propòsit de Margaret Wertheim, física i matemàtica australiana, autora de Pythagoras’ Trousers. El primer parlava d’allò material i superior, la metafísica, i Wertheim diu que els homes deixen entrar a déu a la ciència abans que a les dones.
Des de la publicació del Reial Decret-llei 15/2018 al BOE del dissabte 6 de octubre, i la immediata entrada en vigor, fins la ratificació al Congrés dels Diputats el dimarts 18, he tingut l’oportunitat de comentar-lo en el transcurs de quatre jornades: una sobre PPA’s de la Unión Española Fotovoltaica (UNEF), celebrada al Col·legi d’Enginyers a la clausura de la presentació de l’estudi de l’Impacte macroeconòmic de les energies renovables a Espanya; una segona a l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (APPA) de Barcelona; a la jornada Autoconsum al sector residencial de Solartys i el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, i, finalment, el mateix dia de la ratificació a la cambra baixa espanyola, durant una taula de debat jurídic al Congreso de Renovables 2018 de l’APPA a Madrid.
Més d’un, aquestes dues setmanes, m’ha dit, en to de broma, que ho tenia tot amanit perquè sortís el Reial Decret-llei 15/2018 just en el moment que tenia programades tantes xerrades. Això seria atribuir-me massa influència, tot i que la idea de poder influir en la realitat mitjançant l’articulació de les meves idees per una connexió amb allò superior em sembla atractiva. Vull pensar que tots els agents del sector hi hem influït amb la persistència en la idea que calia apel·lar a la racionalitat.
El que queda clar és que la ministra Teresa Ribera és una dona i l’objectiu del reial decret en qüestió ha estat racionalitzar el sistema elèctric. Després de l’esoterisme econòmic del seu antecessor, resulta un alleujament disposar d’unes bases bastant més racionals i força més síncrones amb la nova directiva d’energies renovables.
Són diversos els impactes d’aquesta racionalització. Em centraré, un moment, en l’autoconsum. Ja hi haurà ocasió d’aprofundir en els altres temes derivats d’aquest ordenament. També destaco que encara hi ha força caps per lligar i la tramitació com a projecte de llei, després de ratificar-la, ens deixa un camí per endavant centrat a introduir millores en els detalls tècnics, així com en la viabilitat de les solucions que planteja. Estarem també molt pendents del reial decret d’accés i connexió, una bona oportunitat de la ministra per donar cabuda a la vasta part d’aquests desenvolupaments reglamentaris.
Amb aquesta modificació, l’autoconsum queda ara definit a la llei del sector elèctric en dues categories hermètiques: autoconsum amb excedents i autoconsum sense excedents, totes dues aptes per a un o diversos usuaris.
Podem destacar diverses modificacions que ja són una realitat
El que es posa a la pràctica de forma instantània és la legalització molt més simplificada de les instal·lacions d’autoconsum sense abocament a la xarxa de menys de 100kW. Aquest tipus d’instal·lacions ara es legalitzen mitjançant el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Es podran legalitzar només amb els comptadors estrictament necessaris perquè funcionin. Si són de les anomenades d’abocament zero per a un únic consumidor, fins i tot seria possible tenint muntat un sol comptador del qual ja disposaria el consumidor abans de fer-ne la instal·lació.
Un altre canvi molt significatiu es troba en la vinculació de la instal·lació d’autoconsum a l’usuari. Aquest pot connectar la instal·lació a indrets pròxims a la xarxa interna, però no necessàriament a la pròpia. És a dir, la instal·lació d’un consumidor individual pot tenir excedents, però s’entendria que no hi ha abocament si l’energia que genera l’absorbeix totalment un altre/s consumidor/s de la mateixa xarxa de baixa tensió derivada d’un mateix centre de transformació. Sempre, això sí, que s’hagin instal·lat els dispositius físics que impedeixin la injecció d’energia excedentària a la xarxa.
Amb aquesta nova regulació, el concepte sense abocament s’entén d’una forma més àmplia que abans i serveix per donar entrada a l’autoconsum compartit. Reglamentàriament, aquest últim fins i tot és ampliable més enllà del centre de transformació, la qual cosa enllaçaria amb les comunitats d’energies renovables previstes a l’article 22 de la directiva de renovables. Es podria articular a través d’un comptador de producció, assignant-lo de forma lineal a tots els autoconsumidors, o mitjançant un comptador bidireccional entre l’autoconsumidor i la xarxa interna a la qual estigués connectada la instal·lació, assignant l’excedent individual als altres usuaris.
La ministra Ribera ha aconseguit la ratificació de la seva racionalització, que, alhora, ja coincidia amb les millores a la futura directiva europea de renovables. Hi estem sincronitzats i aquestes millores han arribat per quedar-se.
