El nou Reglament de Vigilància de Mercat, una oportunitat

El 16 de juliol de 2021 entrarà en plena aplicació el “Reglament (UE) 2019/1020, relatiu a la vigilància de mercat i la conformitat dels productes”. Aquest reglament vol millorar el mercat únic enfortint la vigilància de mercat dels productes subjectes a la legislació d’harmonització de la Unió. La legislació d’harmonització està composada per més de 70 directives i reglaments on s’estableixen els requisits que hauran de complir les diferents tipologies de productes per tal de ser considerats que són conformes amb la legislació.

Una de les novetats d’aquest nou reglament és la introducció de la necessitat de donar resposta al repte que suposa el comerç electrònic des de qualsevol part del món cap a la Unió Europea per tal de garantir que els productes introduïts en el mercat de la UE siguin conformes amb la legislació. En aquest àmbit s'introdueixen noves responsabilitats i tasques als prestadors de serveis logístics que gestionin productes de fora de la UE en determinades circumstàncies.

En el nou reglament també estableixen per les autoritats de Vigilància de Mercat una sèrie de deures, i obliga als estats membres a atorgar-los els poders de “vigilància de mercat, investigació i execució” necessaris perquè apliquin tant el nou reglament com tota la legislació d’harmonització de la Unió. Això farà necessària una modificació de la legislació en els Estats membres. Donat que a Catalunya està transferida la Vigilància de Mercat i també el desenvolupament de la legislació associada caldrà modificar totes les lleis i reglaments relatius a aquest tema.

La necessitat d’una millora en la vigilància de mercat es constata si veiem les dades de les inspeccions fetes arreu del estat i publicades anualment pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. De les darreres dades, corresponents a 2019, de les inspeccions fetes a productes per analitzar el compliment de la legislació d'harmonització vull destacar les de quatre de les directives més conegudes: la de Baixa Tensió, la de Compatibilitat Electromagnètica, la d'Ecodisseny i la de Màquines.

En el cas de la Directiva de Baixa Tensió van detectar-se incompliments en el 90% dels productes assajats, i en els darrers cinc anys el percentatge de productes amb incompliments no baixa del 80%. Pel que fa a la Directiva de Compatibilitat Electromagnètica els productes amb incompliments van ser el 79%, una xifra que contrasta amb el 35% de productes amb incompliments de fa cinc anys; aquest 79% és la xifra més alta del quinquenni. En la Directiva d'Ecodisseny els productes amb incompliments van ser el 46%, per aquesta directiva el mínim del quinquenni va ser d’un 36% de productes amb incompliments i un màxim del 70%. La pitjor dada de productes amb incompliments es troba a la Directiva de Màquines, on el 100% dels productes assajats tenien incompliments; en aquesta directiva la dada “més bona” del quinquenni és un 67 % d'incompliment. El més preocupant d'aquestes dades és que no es detecta una tendència de millora.

Aquesta situació de deficiència en el compliment documental de la legislació dels productes també s'ha constatat els darrers anys en els expositors catalans de fires tecnològiques fetes a Catalunya. Especialment en el cas de projectes d'emprenedoria on, fins i tot, s'havien arribat a comercialitzar productes sense haver fet cap assaig de compliment dels requisits de seguretat establerts en la legislació d’harmonització.

Una de les directives més problemàtiques i que té molta incidència en àmbits com la Indústria 4.0 és la de Compatibilitat Electromagnètica on la casuística d’incompliments és molt variada i els experts per poder-ho solucionar són pocs, fet que pot suposar una oportunitat de sortida professional.

En el nou reglament no s’obliden de les sancions aplicables a les infraccions del reglament i de la legislació d’harmonització, això s’exposa en l’article 41 on s’hi indica que “hauran de ser efectives, proporcionades i dissuasòries”. Aquest és un dels temes on actualment es generen una de les principals fons d’incertesa que tenim els professionals que ens dediquem al Compliance Tècnic perquè no podem avaluar de forma adient el risc econòmic que suposen les infraccions. Quan es pregunta a les autoritats de vigilància de mercat sobre quina és la sanció aplicable a una infracció documental la resposta habitual és “les sancions són lleus, greus o molt greus” i seran determinades per “l'òrgan instructor i l’òrgan resolutori”. Ara bé aquesta resposta no té en compte que el Tribunal Constitucional ha emès diverses sentències, com la Sentència 166/2012, en les que s’exposa que cal la “imperiosa exigència de predeterminació normativa de les conductes il·lícites i de les sancions corresponents”, és a dir, que cal garantir la seguretat jurídica de quina és la infracció administrativa que correspon a una infracció i quines són les conseqüències de cometre aquesta infracció. Caldria per tant que l'elaboració de les modificacions legislatives per adaptar-se al nou reglament fossin més explícites i clares.

I pel que fa a les sancions caldrà que la Llei de Seguretat Industrial catalana actualitzi els imports de les seves sancions respecte als que es van legislar en la darrera modificació de la Llei d’Indústria de l’estat, perquè a data d’avui són substancialment inferiors. A títol d’exemple les multes per sancions greus a Catalunya seran d’un màxim de 100.000 euros mentre que a les comunitats autònomes que apliquin la Llei d’Indústria podran sancionar amb multes de fins a 6.000.000 euros.

Un dels aspectes més interessants del nou reglament és que obliga als Estats membres a dissenyar una estratègia general de vigilància de mercat, que s’haurà de revisar com a mínim cada quatre anys.

Tot el que hauria de suposar la modificació de la legislació i els reglaments relacionats amb la Vigilància de Mercat és una oportunitat perquè els Enginyers Industrials de Catalunya puguem ser les institucions de referència i de suport al legislador per tal d’establir una legislació moderna, clara i explícita, adaptada a les noves necessitats del mercat, dels consumidors i dels ciutadans en el segle XXI.