Digital Twin, per on comencem?

En publicacions anteriors hem procurat fer una definició del concepte, tan versada com il·lustrada, però ambdues opcions adoleixen del problema de la manca de perspectiva cinètica de l’afer. El Digital Twin (DTw) és un sistema de components que, alhora, són subsistemes. No acabem d’expressar prou bé com es mouen i interaccionen els seus components i quin és el primer del entramat, a partir del qual iniciar la seva implantació.

No és el mateix començar a aplicar el DTw en una ciutat, on ja existen els elements actius i estan desplegats o, per a un fabricant de maquinària, que  ja té la totalitat de la seva base de màquines instal·lades, a casa del seus clients i de les que voldria conèixer el seu comportament, per a millorar les noves que ha de dissenyar.

En els dos casos, el repte és com sensoritzarem allò instal·lat, com captar els senyals que ens proveeixin de les evidències necessàries, per a sintetitzar el seu comportament i disposar d’un model, que ens proporcioni la comprensió desitjada. Aquest és un pas previ, amb el que haurem assentat les bases operatives, a partir de les quals podrem realitzar simulacions de nous escenaris.

L’altra situació es dona quan no disposem de l’opció d’obtenir aquest model, però hem de dissenyar (una ciutat, un barri, una màquina, etc.) amb la voluntat present d'obtenir-ne les evidències futures, que ens obri el pas a poder entendre, en el futur, quin és el comportament, a millorar, en un temps llunyà. Aquí el repte és saber ara i decidir quina és la sensòrica adient per a obtenir les mesures significatives.

A banda, cal tenir en compte que el terme DTw és un concepte-paraigües, que aixopluga molts d'altres no trivials o que les empreses no han pogut practicar o incorporar. Això provoca que l’explicació conceptualizada, de per on començar, ragi en punts de partida que no s’han acabat d’adoptar i que son imprescindibles, per a una complerta comprensió. Si no disposem d’una definició digital prèvia, de l’àmbit a simular, només podrem aplicar la simulació a la part “digital shadow”[1], però si disposem de les dues parts, la definició i la seves realitzacions, digitalitzades, com a disseny i com a actius, llavors podrem contrastar ambdues simulacions i iniciar un cicle virtuós de millora contínua.

Per aquestes raons, el punt de partida de la persona (encarregada a l’organització/empresa d’impulsar la iniciativa DTw) és fonamental per a poder garantir que:

• es comprèn la situació actual i quin és l’estat general de l'organització per a iniciar-se en aquest decurs
• es comprèn la situació desitjada de l’escenari futur, amb la incorporació del DTw a l’organització, junt amb els nous processos que hauran de transformar-se i, no menor
• es podrà albirar una fulla de ruta, que respecti l’esperit del que el DTw vol promoure, facilitant la incorporació, no només de les eines adients, sinó de l'esforç en capacitació que caldrà impartir, per a no deixar ningú enrere.

Per això és important considerar que la implantació i desplegament del DTw no s’inicia amb una pàgina en blanc, on podem començar a aplicar les tècniques i tecnologies subjacents, sense cap restricció, ni premissa o lligadura prèvies. Tot al contrari, les limitacions actuals seran un fre rellevant, perquè, en alguns casos, comportarà una certa migració, és a dir, el mateix procés, però amb una eina més optima. En altres, el procés o la feina anterior desapareixerà i es realitzarà completament diferent. Així, doncs, ens trobarem davant d’un entramat de lligams (organització, processos, eines, etc.), on passarem d’una situació donada, per a (re)construir-ne un de nou, molt més complex. Els vincles que s’hauran establert comportaran que la sincronització de les dades utilitzades (i la seva cinètica) sigui una nova responsabilitat que cal dimensionar i que, fins al moment, no calia. Amb la implantació del DTw tot esdevé sistèmic i sincrònic, però no és un camí fàcil i tot i que cal començar. Ja saps per on?