Nascut a Sevilla, José Domínguez Abascal és doctor en Enginyeria Industrial i titular de la Secretaria d’Estat d’Energia depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica des de juny de l’any passat. És membre de l’American Society of Civil Engineers, de la Real Academia de la Ingeniería, de l’Acadèmia Europea en la seva secció de Física i Enginyeria, i de la Real Academia Sevillana de Ciencias. Des de 2017, és un dels professors convidats a la Harvard Kennedy School en representació i del Real Colegio Complutense. Ha rebut diverses distincions acadèmiques entre les quals destaquen el Premi Nacional d’Investigació Tomás Quevedo (2004) i el Premi Nacional de Restauració de Béns Culturals (2006). El 2018 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Granada.
Quines són les principals línies d’actuació del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima?
Fonamentalment, la reducció de gasos d’efecte hivernacle i combatre el gran problema que tenim: el canvi climàtic. Hem d’actuar. Tenim un problema seriós i urgent. L’energia és responsable de tres quartes parts de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Hi ha dues línies fonamentals d’intervenció: la descarbonització i l’electrificació, la segona a través d’energies renovables per, de retruc, contribuir a la primera. Paral·lelament, hi ha un procés de transició de la generació elèctrica contaminant i emissora de gasos d’efecte hivernacle a una generació elèctrica renovable. Alhora, també vivim un moment d’electrificació al sector del transport. Aquest procés condueix a una progressiva, però ferma, reducció d’emissions que esperem que ens porti a la neutralitat el 2050.
Ha definit el pla, en més d’una ocasió, com a una política d’Estat?
El problema és de tots i es projecta cap als nostres fills i nets. Una qüestió reconeguda científicament, per la UE, per l’ONU, a Davos... cal afrontar-la. L’hem de resoldre unànimement. La reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle es converteix en necessària de manera natural.
Com han rebut aquest pla les companyies energètiques i les indústries?
En principi tothom l’ha valorat favorablement. Òbviament, però, tots els sectors tenen interessos i cadascun intenta emmotllar aquest procés per fer-lo compatible a les seves necessitats. No tots els interessos són compatibles, n’hi ha que són més favorables que altres. No obstant això, la indústria i les empreses s’han adonat que és una gran oportunitat per fer inversions. Estimem que d’aquí a 2030 seran d’uns 200.000 milions d’euros. Una oportunitat d’activitat econòmica per a la implantació de renovables, la renovació d’edificis per fer-los més eficients, per apostar per la tecnologia i reduir el dèficit comercial en la balança de pagaments d’Espanya. Som un estat molt portador d’energia. És la primera vegada que podem participar en una revolució econòmica i industrial. Per això hem d’estar molt atents. Tot i que hi ha alguns sectors que els agradaria fer les coses d’una manera diferent, també hem de saber entendre altres territoris com les comarques mineres del carbó. A les zones on es tanquin centrals de generació d’energia que ja no s’utilitza, cal prendre decisions justes, encara que s’hagi de fer un esforç econòmic i social per acompanyar-les.
"Totes les plantes construïdes des de l’any 2016 no tenen cap prima, fet que permetrà situar-nos per damunt del 32% d’energia renovable l’any 2030”.
Serà possible arribar al 2030 amb un 32% d’energia renovable consumida sense primes?
Fem un altre titular: 'La manera més barata de produir energia elèctrica a Espanya en aquest moment és mitjançant el sol o el vent’. A partir d’ara, qualsevol que creï plantes de generació eòlica o fotovoltaica té un avantatge de mercat. La prova més clara és que als dies de sol i de vent o només de vent és quan tenim l’electricitat més barata. Hem de comptar molt amb aquestes fonts d’energia. Les plantes que es van construir ja fa temps van pactar un preu i cobraran un seguit de primes fixades en el passat. Totes les plantes construïdes des de l’any 2016 no tenen cap prima, fet que permetrà situar-nos per damunt del 32% d’energia renovable l’any 2030.
Han fet caure el valor dels actius en combustible fòssil, han sol·licitat el tancament de centrals tèrmiques de carbó i, a més, inverteixen clarament en energies renovables, com està assumint el sistema aquests canvis?
El sistema energètic viu un moment de transició gairebé efervescent. A l’Espanya peninsular, hi ha catorze centrals de carbó, de les quals nou tancaran abans de 2020. En l’última setmana, no s’ha generat ni un sol megawatt amb carbó. Perquè és més car a causa del preu imposat a les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Es paga per cada tona de diòxid de carboni que s’emet. Fa set anys es pagaven 7 euros, ara 27. El sistema de fiscalitat associat a les emissions ha propiciat que les centrals de carbó desapareguin d’una manera natural. Les companyies que les gestionen anuncien noves instal·lacions renovables. Són productors d’electricitat i han vist que hi ha mecanismes més barats per produir-la. El sector ha afrontat el repte de manera positiva.
Creu que el sistema està preparat per poder tancar les centrals nuclears de l’Estat?
Avui dia podem dir que no hi ha cap problema de seguretat de subministrament, encara que prescindim del carbó. Evidentment que no podem tancar totes les centrals nuclears de cop. Tenim un marge de quinze anys. Hi haurà un procés progressiu d’introducció de renovables. A partir de 2021, s’afegiran 5.000 megawatts cada any. És a dir, cada dos anys, es generarà l’energia equivalent a un reactor nuclear.
Quina valoració fa del reial decret llei d’autoconsum?
Per nosaltres és especial perquè no implica únicament un nombre reduït de companyies, sinó a tota la ciutadania. L’autoconsum és una activitat molt social. Esperem que canviï la forma de consumir i produir electricitat. Creiem que donarà molta activitat econòmica, inclús entre als petits instal·ladors. Es tracta de potenciar petites generacions a casa nostra i introduir l’autoconsum entre aquells que viuen en un habitatge unifamiliar, entre veïns d’un mateix edifici o en construccions de més de 50 metres. Esperem que tingui una penetració social i un efecte important sobre els ciutadans.
Com entomaran el canvi les companyies energètiques?
Crec que, en un entorn d’electrificació de la producció, tenen una oportunitat per créixer més enllà del terreny de joc que ocupen ara. És veritat que els mateixos terrenys també els ocuparan més actors i, per tant, tots plegats haurem d’evolucionar. També és cert que les grans companyies perdran part de la demanda, però tenen enormes camps de negoci per davant relacionats, entre d’altres, amb la mobilitat o la recàrrega de vehicles. El camí s’ha de fer de manera que tothom n’obtingui tant benefici com sigui possible.
