La manca d'EPIs, peces de respiradors i altres components necessaris durant les setmanes més dures de la pandèmica de COVID-19 van activar diverses iniciatives col·laboratives per part d’empreses i makers de l’entorn de la impressió 3D i la fabricació digital.
Com a conseqüència, en qüestió de dies es van produir i posar en circulació connectors de respiradors, obridors de portes, viseres de protecció i qualsevol element necessari. Ho van fer però, trencant amb alguns dels hàbits més tradicionals de la innovació. I és que tal com explica Felip Fenollosa, director del CIM-UPC i membre de la comissió Indústria 4.0 d'Enginyers de Catalunya, el nou paradigma necessitava solucions ''ràpides i contrastades'' que anaven en contra del procés d'innovació tancat a les empreses, de la propietat industrial en el seu concepte més clàssic, i de la política de priorització del control del cost per sobre de la disponibilitat.
Ho explica en la seva intervenció al Fòrum Indústria 4.0 on també destaca que la filosofia Open Source, o de codi obert, era l'única que podia donar resposta a la crisi del moment. Per Fenollosa, les ''bones idees'' no han de néixer necessàriament dins l'empresa, sinó que el coneixement està distribuït i, per tant, cal escoltar altres entorns i donar-los veu. Considera que ‘se’ns fa necessari fer xarxa i començar a tractar de manera diferent la propietat industrial, doncs se li dona més valor si es comparteix’.
Fenollosa destaca com en els mesos de març i abril es va constituir, per exemple, la 3DCOVID19, una xarxa d'empreses (fins i tot competidores) que van posar les seves capacitats productives al servei de les necessitats del sistema sanitari i on, molts enginyers i altres professionals, van dedicar-hi esforços de forma voluntària. Paral·lelament, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, es va fer un catàleg digital de peces que els hospitals no tenien, escanejant-les i modelant-les en 3D perquè els fabricaires les poguessin fer arribar on hi havia necessitat.
Pel director del CIM-UPC, a tota la crisis s'hi ha de sumar l''acció o inacció de l'administració'', de qui critica una homologació ''ralentitzada'' per la burocràcia que també caldria millorar en un futur.
Per aquest motiu, Fenollosa es pregunta: podríem treballar d'aquesta manera sense una situació de crisi? Quins productes podria fer la indústria catalana sota aquest paradigma? I és que Fenollosa planteja que les bases de la revolució digital de la indústria 4.0, la innovació oberta, la propietat industrial compartida i la relocalització de la producció són la clau per impulsar la indústria del país que ''ens fa resilients'' davant una propera crisi.
