El sector gasista creu que el gas renovable és clau per aconseguir una economia descarbonitzada
El director general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya i vicedegà dels Enginyers Industrials de Catalunya, Pere Palacín, va agraïr al sector del gas, reunit a la jornada que es va celebrar el passat 20 de maig de 2019 organitzada per Sedigas i Enginyers Industrials de Catalunya, el treball que estan realitzant com a activadors del canvi cap a una transició baixa en carboni. La presidenta de Sedigas, Rosa Maria Sanz, va defensar que "el gas renovable és la solució per a la descarbonització del sistema energètic" i que el gas renovable ha de tenir un paper prominent en la matriu energètica.
La presidenta de Sedigas, va assenyalar que el "gas natural és un combustible no només de transició sinó també de transformació". Sanz també ve destacar que "el gas renovable necessita suport per poder aportar tot el seu potencial de contribució a la descarbonització i a la consecució dels objectius de participació d'energies renovables. Per això, és imprescindible definir mesures pel 2030 i el 2050 que permetin crear un ecosistema adequat per desenvolupar el gas renovable, incentivar la seva producció, mobilitzar els recursos financers necessaris i facilitar l'obtenció d'objectius de producció".
En aquesta mateixa línia, Núria Rodríguez, CEO de Nedgia, va destacar que "per fer el salt del gas natural a gas renovable cal integrar tots els agents implicats en aquesta cadena de valor i aconseguir injectar-lo en les infraestructures ja existents".
El gas renovable necessita una política d'Estat nacional
Segons el sector gasista, a diferència d'altres països de la UE (Alemanya, França, Suècia), el gas renovable encara està en un estat incipient a Espanya. Per això, desenvolupar el gas renovable requereix fixar una política d'estat que estableixi uns objectius coherents amb Europa acompanyada per un marc regulador apropiat per facilitar la seva consecució, de la mateixa manera que ha passat amb l'energia elèctrica renovable. Entre els aspectes a definir que van assenyalar es troben: la regulació per poder injectar el biometà en xarxes de transport i distribució, alineant la qualitat al màxim amb l'estàndard europeu; el desenvolupament i investigació tecnològica a través de suports financers des de l'administració; i la potenciació d'aspectes fiscals i mecanismes d'ajuda, entre els quals es troben els Certificats de Garantia d'Origen Verd (CdO).
Gran potencial a Espanya
El sector gasista va explicar que el biometà és un gas renovable que s'obté a partir de residus i biomassa i que, un cop tractat, té les mateixes qualitats que el gas natural i és directament injectable a la xarxa de gasoductes o apte per ser utilitzat com a carburant en automoció. Només el potencial del biometà pot arribar a un 64% de la demanda actual de gas natural domèstic / comercial. Si ja tenim en compte el potencial total, que inclou l'hidrogen renovable i gas renovable, pot arribar a representar el 66% de la demanda total del gas a 2017.
Pel que fa a l'activitat econòmica generada pel biometà té un alt potencial de desenvolupament tecnològic a nivell nacional, així com, un creixement molt significatiu a mitjà termini, segons les dades d'un estudi tècnic realitzat per Sedigas, juntament amb la consultoria Creara. L'aportació del sector al PIB ascendeix a 472 € M €/any el 2030 amb una taxa de creixement del 45,2%. D'acord amb aquest mateix informe, l'activitat del biometà podria crear una ocupació total el 2030 d'entre 15.000 i 25.000 llocs de treball, entre els quals es troben tant llocs de treball directes com indirectes; aquests últims produïts per l'efecte arrossegament de la tecnologia al sector serveis.
A més, segons el sector gasista, el biometà és clau en la lluita contra el canvi climàtic. Per cada bcm de biometà recuperat de la biodegradació de la matèria orgànica i injectat a la xarxa s'evitaria l'emissió a l'atmosfera d'unes 20 Mt de CO2eq que equivaldrien al 33% de l'objectiu de reducció de CO2 dels sectors difusos. Els diferents ponents presents en la primera taula rodona: Marcos López-Brea, subdirector-responsable d’Hidrogen de Redexis, Juan Ramon Arraibi, cap d’operacions a Nortegas i Ana Belén Juara Álvarez, Innovació i Noves Energies d’Enagas van analitzar el Pla de Desenvolupament del Gas Renovable (full de ruta 2020-2030), realitzat per Sedigas, i van subratllar que el gas renovable, a més de ser part important de l'economia circular –se’l considera un embornal de C0?- dóna suport a la descarbonització i ajuda al compliment d'una economia pràcticament neutra pel 2050.
En el debat sobre la producció de biometà i la seva injecció a la xarxa, Francisco Repullo de l'Associació d'Empreses de Biogàs (AEBIG), Isabel Tarín de la Federació de Generadors d'Energia dels Residus (fGER), Sílvia Nadal Lorenzo, product manager Air Quality Department de Labaqua i Carmen Guinea, responsable del Projecte Matamorphosis de Nedgia, moderats pel cap de la Divisió de Gestió Energètica de l'ICAEN, Juan José Escobar, van tractar diferents qüestions com els diversos orígens, l'economia circular, la reducció d'emissions i la qualitat de l'aire. Es va assenyalar que a Europa hi ha 500 plantes de biometà i que a Espanya només hi ha la de Valdemingómez a Madrid.
El gas renovable per a la mobilitat
L'última taula rodona de la jornada, celebrada a Enginyers Industrials de Catalunya, va tractar sobre l'aplicació del biometà com a combustible per a la mobilitat, amb Ramón Calderón, Mobilitat Sostenible a SEAT, i David Fernández, director del Consorci Europeu ECO-GATE, en què es va destacar també la importància dels certificats de garantia d'origen que avalin, com en el cas de l'electricitat, l'ús del gas renovable. Els experts van defensar el gas com una solució neta, eficient i segura per aconseguir un sistema de transport sostenible, també en mobilitat urbana.
Es va explicar que el biometà és un combustible renovable que es pot injectar directament a la xarxa de gasoductes i donar-li una aplicació de combustible vehicular. Van advocar que és un combustible disponible, tal com demostra l'Estudi Infrastructure 2050 de la UE, que reconeix que hi ha un potencial perquè diferents gasos renovables proveeixin una part significativa de la mobilitat Europea del futur. D'aquesta manera, en opinió dels experts, és imprescindible que el marc regulador espanyol reconegui el paper de les renovables no elèctriques, i concretament del gas renovable, cara a la consecució dels objectius de descarbonització.
Marta Margarit, secretària general de Sedigas, va tancar l'acte remarcant que el gas renovable és encara un desconegut per a la societat en general, que el sistema d'incentivació econòmica no ha de recaure només en el sector energètic -perquè seria insostenible- i que és necessària una governança molt ben definida per establir els canvis necessaris a la xarxa, desenvolupar l'economia circular i afavorir la transició energètica, sense perjudicar la competitivitat del gas.
