Els drons prenen el cel català

Fa tot just cinc anys, el David Farré i el seu soci, Bernardo Sa Pereira, van entrar en el  llavors desconegut món dels drons. Avui, tenen dues empreses: Octocam-vision, que lloga aquestes petites aeronaus per a enregistraments de cinema i publicitat, i Octocam-maps, d’enginyeria aplicada. Més del 50% dels ingressos procedeixen de clients finals de l’estranger. “El  sector té moltes possibilitats de negoci, tot i que encara li queda molt per madurar”, afirma Farré.

Distribuir paquets, inspecció de torres o oci... Cada cop és més freqüent veure drons al cel. El sector està en una rampa de creixement i es multipliquen el nombre d’empreses i usos. A Catalunya, ja és una font de negoci que ha donat peu a la creació d’almenys 67 empreses.

Aquestes aeronaus no tripulades es dirigeixen remotament. N’hi ha de tota mena, segons el pes (fins a 25 quilos, malgrat que el més habitual és que en facin menys de quatre), les habilitats i les aplicacions, entre les quals destaquen les militars, l’oci particular i l’empresarial.

Un dron és una suma de tecnologies: intel·ligència artificial, per processar dades i per al pilotatge autònom; connectivitat, per ser dirigit a distància; ciberseguretat, que eviti la manipulació per part de tercers; robòtica, per la seva complexa construcció, i realitat augmentada, per visualitzar informació extra en un entorn conegut. 

La indústria comença a adonar-se’n, de la seva utilitat. Primer, perquè es poden fer servir en molts àmbits: seguretat, inspecció, topografia, militar, audiovisual... Segon, perquè faciliten la presa de decisions amb més dades i de més qualitat. I tercer, perquè contribueixen a accelerar la innovació en activitats com la logística, les emergències i la inspecció.

Europa s’ha convertit, darrere dels Estats Units i a poca distància de la Xina, en el tercer mercat més important. Es considera que estem en plena ebullició, una fase que s’allargarà durant tota la propera dècada. Boston Consulting pronostica que la facturació conjunta de les empreses relacionades amb els drons pujarà dels 3.700 milions de dòlars del 2017 als 30.000 milions el 2030. En  paral·lel, la inversió per desenvolupar programari està previst que, el 2019, ascendeixi fins a 9.700 milions de dòlars.

Entre els cinc principals fabricants mundials, en destaquen tres de xinesos: DJI, que fa drons per a la majoria de sectors industrials; Xiaomi, amb el seu producte estrella Mi Drone, per capturar imatges, i Hover, amb la seva divisió de fotografia i enregistraments per a oci. La francesa Parrot, que cotitza en l’Euronext, és un grup que s’ha diversificat i ha entrat en l’àmbit dels drons per a la construcció, la seguretat i el sector immobiliari. Dels EUA sobresurt AeroVironment, que ha desenvolupat aeronaus per a equips d’emergència i de seguretat privats.

D’acord amb el pla estratègic per al desenvolupament del sector civil dels drons a Espanya, es calcula que, el 2035, hi haurà unes 51.400 aeronaus d’aquest tipus i que el sector generarà un volum de negoci anual de 1.220 milions d’euros, amb 11.000 feines associades.

El sector tot just comença a desenvolupar-se a Catalunya, però haurà de prémer l’accelerador. Les companyies existents són joves (un 81% té menys de 10 anys), estan centrades en el mercat local (només un 15% exporta) i són petites (totes són pimes).

Se’n desconeix la facturació agregada, però sí que se sap en quin segment de la cadena de valor estan ubicades: el 66% operen drons (serveis per a terceres empreses), un 10% són fabricants i un 9% ofereixen un servei tècnic i formatiu postvenda.

La llei estableix, des del 2017 —reial decret 1036/2017—, com es poden fer servir aquestes aeronaus. Es permet, amb restriccions en tots els casos, vols nocturns, en aglomeracions urbanes i zones no poblades, així com en espais aeris controlats. S’espera que el 2020 pugui entrar en vigor una norma comunitària que homogeneïtzi les legislacions de cada estat.

Tot i la joventut d’aquest àmbit, existeix una agrupació catalana, similar a un clúster, anomenada Catalonia Smart Drones, que aplega un centenar d’empreses, universitats, centres tecnològics i d’altres agents. El gerent, Jaume Sastre, explica que el punt fort del sector a Catalunya són “les oportunitats de creixement que hi ha”, precisament, perquè el sector és poc madur. També considera que els  drons  obren  una  nova  possi-bilitat  laboral  als  enginyers:  “És  una tècnica emergent, com el big data o el blockchain. Cal conèixer un sector que és transversal”.

“Els drons i, en general, tota l’aeronàutica són el sector més multidisciplinari que conec”, apunta Pere Roca, director tècnic d’Airbus DS Geo (única seu d’Airbus a Catalunya). “Són habituals matèries com la mecànica de màquines i de fluids, l’electrònica de control i de potència, la termodinàmica, l’òptica, el software... Les enginyeries podem treure molt de profit dels drons”, afegeix.

Una de les empreses catalanes més conegudes és a Moià. Té un dels pocs espais de proves al món i s’anomena BCN Drone Center. Suma 2.500 hectàrees, on es poden desenvolupar, provar i certificar vehicles aeris no tripulats, a més d’assistir a cursos pràctics. MDrone, Hemav, Sitep i Aerial Insights són altres exemples d’empreses catalanes del sector.

L’ecosistema català dels drons es completa amb una acceleradora de serveis. Es diu Reimagine Drone i dona suport a les start-ups en les primeres fases. També compta amb una gran varietat de centres tecnològics i de recerca, com són el Cimne, el CTTC, el CVC, Innochain, Eurecat, el Centre Easy i la Fundació i2cat.

Els drons en agricultura: observar les plantes des d’un altre punt de vista

Fran Garcia. Enginyer Agrònom i responsable del Grup de Treball d’Agricultura 4.0 de la Comissió d’I4.0

La irrupció dels drons en diversos sectors empresarials i científics és innegable avui dia. La versatilitat, capacitat per a l’adquisició de dades i la ràpida evolució tecnològica que han aplegat durant els últims anys són aspectes rellevants que els posicionen com una eina de present i futur per a l’agricultura. No és estrany que, des de fa anys, el sector agroindustrial hagi deixat de mirar únicament el sòl per començar a observar els cultius des del cel amb l’ajuda de drons i satèl·lits. Aquestes plataformes, equipades amb sensors òptics específics, permeten als especialistes en teledetecció desxifrar les condicions fisiològiques i sanitàries de les plantes. A diferència dels satèl·lits, els drons permeten fer-ho en superalta resolució (de centímetres per píxel). Aquest fet obre grans possibilitats a la determinació de paràmetres agronòmics de la vegetació. A més de l’observació de la terra, recentment, han aparegut empreses (sobretot a la Xina) que ofereixen drons de grans dimensions dotats amb sistemes de fumigació per a l’aplicació de productes fitosanitaris. D’aquesta manera, es possibilita un tractament localitzat de les males herbes o possibles plagues després d’haver-les detectat i mapejat des d’aquests equips aerotransportats. El mercat s’ha situat en un moment d’estabilització en el qual, desprès d’una gran explosió d’empreses oferint serveis de teledetecció en agricultura, tan sols aquelles que han pogut oferir qualitat de servei, sensors utilitzats i postprocessat de dades han perdurat. 

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.