iGenium18 debat els reptes de la mobilitat en infraestructures, ciutats intel·ligents i territori
“Ens preocupen projects que están sobre la taula com les superilles, la mobilitat elèctrica, l’explosió dels haring a partir dels robots que portem a la butxaca i l’acumulació de dades”, ha introduït Oriol Altisench, degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, que per primera vegada a acollit aquesta trobada de dedicada als projectes d’enginyeria. Experts i directius del sector han exposat a iGenium’18 la realitat i els reptes derivats de la mobilitat als que haurà de donar resposta, entre ells el concepte MaaS (Mobility as a Service). La mobilitat eficient i sostenible, el tema al voltant del qual ha girat l’edició d’enguany, “és un dels vectors més importants del desenvolupament econòmic i social”, segons ha destacat Ricard Granados, president de l’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC).
Infraestructures
Segons dades de l’enquesta de mobilitat en un dia laborable RMB de l’any 2017 a Barcelona hi ha més desplaçaments de connexió que no pas interns de la ciutat, un 82,9% i un 55,5% respectivament. Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya, va participar en la setena edició d’iGenium’18 parlant d’infraestructures. Josep Mª Rovira, secretari general de FERRMED, també va voler aportar coneixement per centrar l’impacte i els reptes de futur de les infraestructures. Durant la seva ponència, va destacar la importància del corredor mediterrani com a mitjà de transport de mercaderies al servei de l’economia sostenible.
El projecte europeu d’investigació i desevolupament Hermes té l’objectiu de dissenyar un model de vagó de tren de mercaderies que a més utilitzarà nous materials per poder augmentar el factor de càrrega a més d’incorporar sistemes de monitoratge. Mikel Borrás, Innovation Project Manager del Grupo IDP va explicar les característiques bàsiques del projecte, que un cop fabricat a Suècia, serà traslladat a Barcelona per incorporar-lo a la xarxa ferroviària europea. Això permetrà traslladar més tonelades de producte a una despesa logística menor.
Raúl González, responsable d’Infraestructures Connectades de Cellnex, tancava el bloc dedicat a les infraestructures parlant d’ecosistemes de col·laboració, propietat i control de vehícles, car sharing i la revolució de la conducció autònoma, i va destacar el nou ecosistema de mobilitat que s’està implantant a Cellnex.
Ciutats intel·ligents
La indústria del transport està avançant cap a solucions que són elèctriques, cooperatives, automatizades, multimodals i connectades. Manel Villalante, director general d’Estratègia i Desenvolupament de Renfe, va fer un esboç de com el planteja el futur de la mobilitat i les TIC, i va concloure que més enllà de la tecnologia, queden moltes qüestions importants de gobernança per resoldre.
Des de la Generalitat de Catalunya s’estan desenvolupant iniciatives cap al futur de la indústria de la mobilitat que tenen com a eix central el vehicle connectat, autònom, elèctric i el MaaS. Sergi Barbens, d’ACCIÓ, va fer una breu aproximació i va revelar l’existència de diverses col·laboracions entre l’administració pública i el Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya.
En el marc de les ciutats intel·ligents, Adrià Ramírez, va exemplificar l’aplicació de noves tecnologies en el transport públic per carretera vinculant conceptes com transport flexible i demanda. Ramírez va parlar de Shotl, una plataforma tecnològica que permet gestionar de forma atuomàtica transport a la demanda en la que no hi ha rutes ni horaris, sinó un núvol de parades virtuals. Per la seva part, Xavier Binefa, professor de la UPF, va donar a conèixer l’anàlisi de les dades d’una consulta sobre mobilitat a persones que treballen al barri del 22@ de Barcelona.
Territori
Equilibri territorial, cohesió social i un desenvolupament sostenible en l’àmbit rural són els tres objectius de la xarxa de camins rurals de Catalunya. Antoni Enjuanes, subdirector general d’Infraestructures Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va detallar els aventatges de disposar d’una bona xarxa de camins fent referència a la seva dimensió econòmica.
El projecte VIACAT pretén millorar la informació sobre la xarxa viària forestal de Catalunya a partir de l’homogeneització i continuitat de les pistes forestals, ha explicat Teresa Cervera, del Centre de la Propietat Forestal de la Generalitat de Catalunya. Aquesta xarxa compta amb l’ajuda de la tecnologia LIDAR i la creació d’un model de dades per coneixement del seu estat de conservació. Jesús Fernández, de Forestal Catalana i Miguel Ángel Sobrino, Jefe de la Secció de Bosques i Recursos Forestals de la Catalunya Central del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació van explicar als assistents el funcionament de la plataforma integral que connecta vía APP i WEB a tots els possibles actors en la gestió del medi natural.
