Sí. La inexorable evolució de les tècniques de producció de vehicles, construcció d’infraestructures, comunicació virtual, organització logística i gestió dels moviments és un fet que condicionarà de manera molt important la fluïdesa i la seguretat viàries. Aquest procés es donarà malgrat les inèrcies històriques que envolten el món del trànsit, la mobilitat de vehicles de motor, el transport de mercaderies, el desplaçament de persones i la seguretat viària, que constitueixen un paquet de reglaments de carreteres, de vehicles, de transport i de circulació.
Els vehicles de motor, dels quals tanta dependència té la indústria del petroli, caminen lentament però de manera irreversible cap als motors elèctrics. Les fonts d’energia renovable i l’hidrogen obren unes possibilitats molt diferents de provisió de la mateixa energia, del consum i de la despesa. Les cadenes productives d’automòbils concebudes per a motors d’explosió i de combustió entraran aviat en decadència. I, d’altra banda, els materials de les estructures de motocicletes, turismes i camions evolucionaran a buscar la fórmula màgica del pes/potència escaient per a la màxima protecció i el mínim consum. Les competicions de Fórmula 1 i MotoGP són el banc de proves real que confirma els resultats de les proves de crash test (assaig de xoc) amb dummies (simulacions).
El 16 de febrer de 2016 comença la reflexió amb una jornada tècnica a la seu central del COEIC.
Les carreteres i autopistes hauran de trobar el punt mitjà entre l’eficiència i la moderació, el ritme i la convivència, les possibilitats físiques i les impossibilitats de les limitacions dels conductors. Els vehicles elèctrics podran rebre ordres de camps magnètics exteriors per no ultrapassar els límits màxims de velocitat i els radars de control donaran pas a altres sistemes genèrics de detecció i sanció immediata dels infractors. Els tacògrafs i les caixes negres de tots els vehicles seran els policies permanents en connexió amb les centrals d’inspecció i control. I això, quan Google i algunes marques d’automòbil ja experimenten amb els vehicles sense conductor.
En la zona urbana manaran les noves tendències urbanístiques lligades a les smarts cities o ciutats intel·ligents i les necessitats de mobilitat de les persones defugiran el vehicle particular i passaran a disposar de connexió amb empreses de transport de persones (taxis o busos), que oferiran serveis particularitzats via app. Els projectes Ub d’interconnexió entre usuaris permetran desplegar amb eficàcia els sistemes de car pooling (cotxe compartit) i de van pooling (caravana compartida), que tindran especial rellevància en els viatges in itinere: del domicili dels treballadors a les empreses on presten serveis. Els centres de control de trànsit dels eixamples urbans i dels accessos a les rodalies podran generar ones verdes per als paquets de vehicles majoritaris que seran aforats, no tant amb comptatges individuals sinó amb la detecció dels números dels telèfons mòbils que portin els usuaris dels automòbils.
Els polígons industrials, d’acord amb els ajuntaments i les empreses de transport, trobaran els millors sistemes d’apropament dels centres de treball a les persones de les plantes o els visitants, fet que, a més, tindrà les seves operatives amb busos llançadora que connectaran amb els park-and-ride (aparcament d’enllaç) a prop de les estacions centrals.
La visió zero morts com a eix de la seguretat viària europea per a 2050 exigirà ser molt més selectius amb els hàbits, actituds i aptituds dels conductors, amb exàmens en cada termini de revisió i la posada en pràctica de la revocació dels permisos de conduir a aquells insolidaris radicals o repetitius que no tenen cabuda en un trànsit moderat i segur.
Un cop produïts els accidents, els sistemes de reconstrucció, amb la incorporació del recull de dades electròniques del minut anterior a la col·lisió o la gravació d’imatges permanents dels recorreguts, s’afegiran a les imatges externes que poden aportar els vídeos dels establiments amb mesures de seguretat. Totes aquestes dades seran compatibles amb els programes informàtics de reconstrucció en tres dimensions, ja en el mercat, però cada vegada més senzills de manipular i més fiables de resultats.
Sí. En cinc anys tot això serà al carrer i, probablement, les innovacions vagin més de pressa que l’avaluació dels riscos que generin. La seguretat viària hauria de tremolar si les aplicacions no s’avaluen des de la vessant de l’anàlisi estricta dels riscos que generin. Els enginyers industrials de Catalunya volem liderar aquest procés.
