En la cursa per assolir l’automatització de les línies de metro, la ciutat de Barcelona és una de les capdavanteres a Europa. TMB compta amb 33 km de línia automatitzats a les línies 9 i 10. Ara que hi ha una demanda de la societat per disminuir el nombre de cotxes a la ciutat, i que l’alcaldessa ha assumit a París el compromís que el 2030 no es produeixi consum d’energies fòssils als carrers barcelonins, resulta evident que cal pensar en una intensificació del servei de metro. Si ara els combois passen, de mitjana, cada tres minuts, en el futur hauran de passar cada dos, fins a arribar a la freqüència més baixa possible. I l’única forma d’aconseguir que el metro aconsegueixi aquestes elevades freqüències és automatitzant-ne les línies, almenys a les seccions centrals.
Els metros automàtics estan concebuts per donar resposta a aquests reptes que demanen les ciutats. Són capaços de suportar altres freqüències de pas i tenen la flexibilitat per adaptar l’oferta a la demanda ràpidament, amb un impecable nivell de seguretat tècnica.
En aquest context, la Comissió de Mobilitat i Transports del Col·legi/Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya va organitzar una jornada per tractar la tendència a l’automatització de les línies de metro a la capital catalana que va comptar amb les ponències de Pau Noy, enginyer industrial i adjunt al Conseller Delegat de TMB, i Ramon Malla, enginyer informàtic i director de Projectes Estratègics de Metro a TMB.
Pau Noy va exposar, en resum, que només veia avantatges a l’automatització: “estalvia climatització, evita invasió de vies i permet més freqüència de pas dels combois. He intentat cercar inconvenients però no els trobo”. Per la seva banda, Ramon Malla va explicar que “l’automatització permet una oportunitat increïble: apropar-nos al futur del transport públic". Un 25% de la xarxa de metro de Barcelona ja funciona autònomament. Quant a mobilitat, entre altres aspectes, es va destacar que les necessitats dels ciutadans han augmentat i cal més capacitat a les hores punta, un servei durant les nits i quan hi ha esdeveniments especials o millor qualitat i/o fi abilitat del servei.
Les estacions també han de formar part de l’automatització de les línies de metro i cal crear sinergies. “Podem obrir les estacions automatitzades amb tan sols dos clics des del centre de control remot”, va detallar Malla. Les estacions automatitzades també tenen un punt de venda automàtic de bitllets i abonaments, portes automàtiques a l’andana, sistemes d’informació que permeten informació real al moment per a l’usuari, etc. Ramon Malla va destacar, en aquest sentit, que “el Metro de Barcelona ha estat el primer, a escala europea, a introduir la porta frontal als combois. És una tendència clarament seguida per altres ciutats de l’estat i europees”. El Director de Projectes Estratègics de Metro a TMB també va fixar la mirada cap el futur: “Abans parlàvem de metro convencional, ara ho fem de metro automatitzat i, en un futur pròxim, haurem de parlar de metro digital”.
L’automatització de les línies de metro d’arreu del món suma 982 km, 61 línies, 19 països i 40 ciutats, segons dades de l’UITP. Dividint per continents, Àsia acull un 50% dels traçats i Europa, un 28%. Aquestes són les zones amb més línies automatitzades. “Totes les ciutats del món que han fet una línia automatitzada, han repetit l’experiència i no han tornat a fer-ne de convencionals”, va concloure Malla.
