Quan parlem de robòtica, possiblement ens vingui d’immediat la imatge d’una estesa de braços movent-se amb precisió en una cadena de producció. O algun d’aquests robots socials d’aspecte simpàtic, tot i que de funcionalitat pendent de descobrir. O inclús alguna de les aspiradores que ens faciliten la vida a casa. Cada cop més presents en més àmbits al nostre voltant, deixeu-me que em fixi en, segurament, els membres més modestos de la família: els robots educatius. I ho faig perquè és un sector especialment afectat per la crisi de la COVID-19.
Podem identificar tres àmbits principals d’actuació dels robots educatius. En primer lloc, evidentment, l’ús de la robòtica a les aules, en activitats de formació curricular. Els darrers anys ha tingut un creixement extraordinari, a vegades més impulsat per la moda que per un projecte educatiu ben reflexionat, però que en qualsevol cas servia per apropar la tecnologia i treballar el pensament computacional des d’edats primerenques i, així, promoure les vocacions tecnològiques. L’ensenyament en línia i l’impediment per treballar en equip, amb nanos físicament propers, base del treball per projectes en que es fonamenta la robòtica educativa, ha fet que dins de les aules els robots hagin perdut aquest curs molt del protagonisme que tenien tot just fa un any.
Complementari al treball dins de l’aula, la robòtica s’havia convertit en una de les activitats estrella de la formació extraescolar. Molts dels centres tradicionals havien trobat en la robòtica un complement fantàstic a les seves activitats clàssiques i una multiplicitat de nous centres havien aparegut específicament amb la robòtica com a base de la seva proposta educativa en horari complementari. El fet que molts centres s’encarreguessin de les activitats extraescolars de les escoles i que aquestes activitats hagin pràcticament desaparegut de l’oferta d’aquest curs ha provocat no pocs tancaments empresarials i el patiment de molts altres centres per sobreviure amb mínims a l’espera del retorn a la normalitat.
Un tercer àmbit és el de les competicions. Sense la possibilitat de que els equips es preparin i amb les estrictes restriccions de reunió de persones, les diverses competicions existents o senzillament s’han suspès o han hagut de reinventar-se en formats que en cap cas mantenen els nivells d’energia i emoció que transmeten en el format presencial.
La COVID-19 ha afectat profundament molts sectors d’activitat i el de la robòtica educativa indiscutiblement és un d’ells. Els que hi estem implicats tenim el convenciment que el seu ràpid creixement i consolidació no va ser fruit de la casualitat ni d’una moda, sinó dels valors que transmet i que així van ser entesos pels responsables educatius i les famílies. Per això estem convençuts que, tot i que la ferida és profunda, el sector recuperarà el nivell que havia assolit. Ens queda esperar a veure amb quina rapidesa.
