L’aplicació de les noves tecnologies obre la porta a uns immobles més ‘intel·ligents’

Text: Francesc Soler 

L’origen del que es coneix avui dia com edifici intel·ligent (smart building a l’anglesa), es remunta a finals del segle passat, amb la instal·lació de les primeres aplicacions de dispositius electrònics per a l’automatització de certes funcions, principalment relacionades amb el confort i la seguretat dels immobles. L’exemple més evident d’aquesta primera onada és el porter automàtic. L’auge de les noves tecnologies, tanmateix, ens permet, actualment, incorporar-hi un ampli ventall de funcions que, no fa pas tant, ens haurien semblat ciència-ficció. Els experts, però, ens diuen que tot just acabem de començar. 

“La tecnologia connectada està transformant la quotidianitat. Actualment, encara concebem els edificis com a espais d’interacció que delimiten les activitats en si mateixos. Els edificis intel·ligents canviaran aquesta concepció transformant-los en una part de la nostra experiència. No només ens dotaran de llocs on interactuar, sinó que també formaran part de la nostra intel·ligència col·lectiva ampliant-nos els recursos sensorials i d’acció. Un cop l’ésser humà es connecti a la hiperrealitat que l’envolta, l’entorn digital formarà part de la seva consciència virtual”, explica Sergio Colado, enginyer industrial i director de Nechi Group.

“No només ens dotaran de llocs on interactuar, sinó que també formaran part de la nostra intel·ligència col·lectiva ampliant-nos els recursos sensorials i d’acció”.

La plataforma tecnològica SmartLivingPlat, liderada per Secartys, analitza el present i el futur de l’edificació intel·ligent, tant a nivell nacional com internacional a Visió estratègica dels habitatges i edificis intel·ligents en l’horitzó 2030, un ambiciós document que compta amb el suport del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat. L’objectiu de la plataforma, segons Colado, que n’és membre, és “conèixer l’estat de l’art del món smart per fomentar iniciatives de desenvolupament en el mercat, la competitivitat i el coneixement”. I afegeix que treballen “amb la idea d’elaborar l’agenda estratègica de recerca que guiï el desenvolupament de solucions i sistemes en els sectors de la domòtica, la inmòtica i les ciutats intel·ligents”.

30% DE CREIXEMENT ANUAL DE MITJANA 

Segons un estudi elaborat per la consultora Mind Commerce citat a l’informe de SmartLivingPlat, en els propers anys, el sector dels habitatges i edificis intel·ligents experimentarà un creixement mitjà anual proper al 30%. Aquest increment tan important s’explica, en primer lloc i com dèiem anteriorment, per la irrupció de noves tecnologies i la ràpida adopció que n’ha fet la indústria. Per exemple, la consultora Gärtner pronostica que, el 2020, hi haurà 20,8 mil milions de dispositius connectats ja directament a l’internet de les coses (IoT), contra els prop de 8.400 milions que hi estaven enllaçats l’any passat, amb una inversió prevista de gairebé tres bilions de dòlars. En segon lloc, perquè una població en constant creixement i progressivament concentrada a les grans ciutats, requerirà un aprofitament més gran dels recursos naturals per seguir satisfent les necessitats presents i futures. 

EDIFICACIÓ SOSTENIBLE

En aquest sentit, a partir del 31 de desembre d’aquest any, tots els edificis públics que es construeixin a la Unió Europea hauran de ser de consum d’energia gairebé nul·la. Aquesta iniciativa va encaminada a aconseguir que els europeus assolim la fita del 50/50, és a dir, reduir les emissions de CO2 en un 50% l’any 2050 en comparació amb 1990. Aquesta fita tindrà un fort impacte en el sector de l’edificació que, per força, s’haurà de convertir en smart. Fa unes setmanes, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) emplaçava, precisament, el sector de l’edificació de casa nostra a adaptar-se davant dels canvis legislatius tan rellevants que haurà d’afrontar els pròxims mesos i beneficar-se de les noves oportunitats de mercat. Així, agafaria posicions de lideratge en la transició cap a una edificació més eficient. “Som a les portes d’una autèntica revolució en el sector de l’edificació que transformarà, radicalment, la forma de concebre i construir els edificis d’ara endavant”, sostenia Xavier Farriols, president del CEEC.

Un dels mercats lligats a l’edificació intel·ligent amb més projecció és, sens dubte, l’IoT. Segons estimacions de la indústria, es gastaran un total de sis bilions de dòlars en solucions que hi estan relacionades a nivell mundial entre 2015 i 2020, i les empreses, els governs i els consumidors combinats invertiran al voltant d’1,6 bilions de dòlars en maquinari, programari i serveis per aprofitar-ne el potencial. 

A més de l’IoT, l’Institute for the Future (IFTF), la principal organització mundial de futurs estratègics sense ànim de lucre, ressalta la intel·ligència artificial, la realitat augmentada i virtual, la robòtica i el cloud computing com les tecnologies que més impacte tindran en les activitats associades amb els habitatges i edificis intel·ligents.

LES GRANS POSSIBILITATS DE L’IOT

Josep Paradells, catedràtic de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i director de la Fundació i2CAT, considera que la IoT ja està tenint un gran repercussió en els àmbits del manteniment i la monitorització. Paradells cita, com a exemples concrets relacionats amb el manteniment, el control dels dispensadors de sabó i paper higiènic als lavabos dels edificis públics sense necessitat de comprovar-ne les existències presencialment, la gestió i ocupació de les sales de reunions o la revisió de funcionament dels ascensors a distància. Tot plegat gràcies a tecnologies com la LoRa, que permeten accedir a les dades del controlador sense haver de desplaçar cap operari. Pel que fa al monitoratge, apunta que controlar l’estructura dels edificis en casos d’obres com túnels de metro o finques adjacents pot alertar de deformacions o desplaçaments estructurals i prevenir possibles accidents.

“En els propers anys, el sector dels habitatges i edificis intel·ligents experimentarà un creixement mitjà anual proper al 30%”.

L’empresa catalana Indoorclima és un clar exemple de com es poden oferir solucions intel·ligents que aportin més confort i contribueixin a la reducció de la despesa energètica. La companyia liderada per Maria Romero, enginyera industrial, ha desenvolupat SGClima, una plataforma pionera en el control d’instal·lacions de climatització basada en l’IoT, mitjançant l’ús del big data i la intel·ligència artificial. Romero explica que “la tecnologia del SGClima registra informació de funcionament d’instal·lacions de més de 200 equips de climatització de diferents fabricants i més de 350 milions de registres de comportaments de diverses casuístiques per sector, climatologia, etc. Tots aquests patrons de conducta són analitzats i interpretats contínuament pel sistema, de manera que, automàticament, es produeixen algoritmes predictius i de gestió necessaris per a implementar a cada instal·lació, per optimitzar-la i, en conseqüència, reduir-ne el consum energètic”.

Actualment, al sector dels habitatges i edificis intel·ligents, els dispositius connectats per al control d’il·luminació i/o la gestió de consums són cada cop més habituals i deixaran pas, en un futur proper, a la següent onada de dispositius IoT orientats, per exemple, a l’aprofitament de les condicions meteorològiques o a l’e-health. 

Tecnologies de connectivitat d’actius al núvol

Banda ampla: 3G, 4G, 5G

  • Permeten enviar tot tipus de dades, incloent vídeo Són les utilitzades per a la telefonia mòbil
  • Estan estandaritzades amb el concurs de la GSMA
  • Estan àmpliament desplegades (alta cobertura)

Banda estreta: Sigfox, LoRa, NB-IoT

  • Permeten enviar petits volums de dades, com lectures de comptadors o ordres d’engegar/parar
  • Es basen en dispositius electrònics de baix cost
  • Utilitzen poca energia de manera que una bateria pot durar anys
  • Estan en fase de desplegament
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.