Francesc Selva és enginyer industrial però la seva trajectòria l'ha portat a fer treballar la competència emocional i la comunicació per millorar l'èxit i la competitivitat de les organitzacions. Reconeix que, d'uns anys cap aquí, les companyies tenen més interès amb aquests perfils perquè són conscients que el que ''marca la diferència'' és precisament la competència emocional en un món on s'ha d'estar cada vegada ''més connectat''. El seu punt fort és la gestió de les ''converses difícils'' dins el món laboral, que explica en formacions com la que fa a EIC, i destaca que, per aconseguir-ho, és ''l'estat emocional és clau''.
Parlar amb el cap per demostrar discrepàncies en algunes decisions o abordar en una conversa comportaments de persones de l'equip amb comportaments millorables , són dos exemples de converses difícils que es poden donar en una organització i que, el seu resultat, depèn en bona part de la competència emocional de qui la lideri. Per Francesc Selva, són converses difícils totes aquelles que impliquin ''qüestions importants per a mi amb una altra persona'' on les ''emocions poden fluir''.
Per encarar-les amb èxit, Selva creu que és essencial l'estat emocional perquè en una conversa no només hi ha paraules sinó que es produeix un ''flux continu d'energies i emocions''. ''Si et vinc a veure amb un somriure i bones paraules però no et puc veure, tu ho detectes'', explica Selva. Aquesta situació, afegeix Selva, pot dificultar el desenvolupament de la conversa i per això cal treballar les emocions. L'altre punt clau és ''l'esperit de curiositat''. Per Selva, cal despertar les ganes de saber què pensa una altra persona malgrat discrepar-hi perquè considera que pot aportar noves visions al nostre pensament.
Per poder incorporar aquestes actituds a les converses, Selva creu que s'ha de tenir l'incentiu de ''fer les coses millor''. Reconeix que hi ha persones que ho tenen més incorporat i d'altres que han d'esforçar-s'hi senzillament per obtenir millors resultats.
Per això, a les formacions que ofereix –entre altres als Enginyers Industrials de Catalunya- Selva treballa per aconseguir establir les condicions perquè l'enginyer s'atreveixi a provar tàctiques i comprovar si funcionen i milloren el seu dia a dia. ''La persona necessita algun incentiu'', diu Selva. En aquest sentit, veu possible anar posant en pràctica aquests aprenentatges i comprovar com una qüestió que generava ''un consum energètic bestial'', de cop i volta pot canviar i fluir millor i descobrir que ''no és que l'altre sigui antipàtic, sinó que estic influint''.
Aquest tipus de cursos a les empreses i organitzacions tenen èxit perquè els darrers anys perquè cada vegada són més conscients que el que ''realment marca la diferència'' en l'efectivitat d'una organització és precisament les competències emocionals, quan les competències tècniques ja estan assolides. Per Selva, fa entre quinze o vint anys, les organitzacions podien treballar de forma més aïllada, però ara, en canvi, estan cada vegada més connectades entre elles i això té ''una implicació bestial'' en la necessitat d'interactuar amb les persones, independentment de l'afinitat. Així, justifica la ''inquietud'' en l'àmbit de l'organització però també individual.
El perfil dels enginyers
Assolir aquests canvis en perfils com els enginyers, així com també en qualsevol perfil tècnic en general, és sovint més complicat que en d'altres perquè estan predisposats a deixar-se portar pel ''jo tinc raó'' ja que acostumen a racionalitzar molt les coses, explica Selva, i és més difícil ''fer-los sortir d'aquest encaparrament''. Tot i això, no considera que els enginyers surtin ''mancats'' d'aquestes competències de les carreres, sinó que ja hi entren perquè són àmbits que no els inquieten. Tot i això, recalca que hi ha estudis que assenyalen que en un 60-70% de les competències associades a l'èxit professional corresponen a competències emocionals i només el 30% restant correspon a les experiències tècniques.
