Manel Torrent: ''Hem d'obrir els projectes de renovables a la ciutadania''

L'enginyer industrial Manel Torrent és des del mes de setembre passat el director general d'Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera. Ha agafat el relleu de Pere Palacín, que va deixar el càrrec el mes d'abril per motius personals. Així, Torrent compagina la direcció general amb la direcció de l'Institut Català de l'Energia, dos ens que han de ser clau per tirar endavant la transició energètica, un dels reptes més important per als propers anys. Sobre com encara aquesta nova etapa a nivell professional i com veu el futur de les renovables a Catalunya, entre altres, Torrent n'ha parlat amb els Fulls d'Enginyeria.

 

Acaba d'agafar el relleu d'una direcció general que ha estat vacant des de l'abril i la combinarà amb la direcció de l'ICAEN. No és molta feina?

Dirigir l'ICAEN ja és molta feina de per si i m'hi havia bolcat molt perquè és la punta de llança de la transició energètica. Però la direcció, que és l'administració pura, també requereix molt de temps, perquè a més d'energia, comporta seguretat industrial i mines. Requereix molta dedicació. Cal estar molt atent i la responsabilitat, és clar, augmenta exponencialment.

Per tant, no serà fàcil?

És fàcil en el sentit que la gent m'està ajudant moltíssim i no ho dic com un tòpic. Els sotsdirectors de la direcció general generen molta confiança i tranquil·litat i això és important. I l'equip de l'ICAEN és increïble. Ara em puc dedicar més a la direcció perquè sé que a l'ICAEN tothom té clares les consignes. No ho hagués agafat sinó fos pels sotsdirectors de la direcció, i així li vaig dir al conseller. Jo ja estic dirigint una institució i no vull deixar-hi d'estar al 100%. A la pràctica són més hores de feina i menys de son. I és complicat per la vida personal, això sí.

I s'ha trobat feina acumulada per la vacant?

No hi ha molta feina acumulada perquè les funcions les va assumir amb responsabilitat el secretari i no hi ha res encallat en tramitacions, per exemple. També és veritat que des de l'ICAEN donava suport al secretari especialment als àmbits d'energia. Per tant, hi ha hagut un seguiment aquests sis mesos; no hi ha hagut una institució desatesa. Ara bé, no tenir una persona al capdavant de la direcció general, dona un senyal confós a la ciutadania.

L'època és interessant per la necessitat d'impulsar la transició energètica, no?

Molt. És el moment que podem aprofitar sinergies i si estem parlant d'una llei de transició energètica que ja està a la segona volta després del procés participatiu bastant llarg. La llei de transició, de les que s'ha fet amb exposició pública digital, és la que més aportacions i comentaris ha portat.

I per quan estarà llesta?

Les lleis tenen processos molt llargs i, en aquest cas, com a mínim ens n'anem a un any vist.

La descarbonització és un dels temes que està a l'ordre del dia, per aconseguir-ho cal electrificació però a través de les energies renovables és suficient?

Molt bona pregunta perquè és, de fet, per on gira la llei. Nosaltres apostem per l'electrificació total en la planificació per als propers 10 anys però cada lobby pressiona cap a un costat diferent. Per nosaltres la transició energètica aposta per l'aprofitament de totes les fonts d'origen renovable. La biomassa l'hem d'explotar tant com puguem, però el bosc que tenim és el seu límit. La geotèrmia també l'hem de potenciar però també té límits. No farem més embassaments per fer més energia hidràulica. No crec que es puguin substituir les canonades de gas actual amb biogàs. I pel que fa al gas de síntesi, potser sí que hi haurà algun cas particular però no generalitzat perquè s'ha de capturar CO2 i agafar l'hidrogen... el procés és complicat. Només ens queda l'electricitat, amb tots els problemes que comporta que vol dir més molins, més fotovoltaica i més xarxa elèctrica. A la planificació estatal també s'aposta per l'electrificació i la substitució progressiva del gas natural per gasos de síntesis, biogàs o hidrogen.

El seu antecessor, Pere Palacín, ens va dir també en una entrevista als Fulls que hi havia molta reticència a les energies renovables a Catalunya. Ho veu igual?

Des del 2009 fins el 2019 no es va fer cap decret que revertís l'aturada de les renovables i per tant, no es pot atribuir al territori. I amb el decret 16/2019 hem descobert que el territori no vol la renovable. Però a mi em sembla un efecte ''nimby camuflat d'ecologia'' i em dol perquè és un mal ús de la paraula ecologista. Jo que em sento ecologista i aposto per les renovables, puc ser d'un poble determinat i no voler un molí però diré que no el vull perquè no m'agrada però no li atribuiré un fet ecologista. Dit això, tenen raó els territoris? En part sí i en part no.

Perquè les renovables s'acumulen en determinades zones, no?

Hi ha zones que són altament pressionades per les renovables, on malauradament o per sort tenen vent, s'ha d'aprofitar i posar allà els parcs eòlics. Per què no van més que a la Conca de Barberà, Segarra, etc.? Perquè no hi ha vent. Un inversor posa el parc on hi ha més vent. I per què no posem molins a Collserola? Doncs perquè no produiria. A Collserola s'ha d'aprofitar la biomassa. La renovable és un problema pel territori perquè s'enfoca cap a zones altament pressionades, però d'aquí a uns deu anys es podrà començar a repartir perquè la tecnologia serà més eficient.

S'ha de treballar, doncs, per un canvi de percepció social?

És que és complicat perquè depèn de amb qui parlis. Hi ha qui et diu: aquest molí no deixa diners a la comarca. I no és veritat perquè un parc de 30MW deixa impost, i pot deixar 160.000 euros en BICE cada any. Diners en deixa. La despoblació tampoc és un motiu, perquè també hi ha zones despoblades que no tenen parc. I si és perquè l'estètica desincentiva el turisme jo em pregunto: l'aposta ha de ser el turisme? Tot plegat és molt confús. Quina seria la solució? No n' hi ha cap de fàcil, però una pot ser fer que els parcs siguin participatius i per això cal buscar mecanismes per facilitar-ho. I tenim un decret que ho facilita però encara no s'ha portat a Govern.

Això facilitaria que els particulars poguessin tenir part d'aquests parcs?

Sí. Nosaltres hem de procurar obrir aquests projectes a la ciutadania, perquè se senti atreta per invertir-hi. Però a Dinamarca s'ha fet i no ha anat massa bé, també s'ha de tenir en compte i hem de ser realistes. La transició energètica requereix de 48.000 MW renovables al territori, 36.000 en fotovoltaica i 12.000 en eòlica. Això vol dir una inversió d'uns 50.000 milions d'euros, i per molt participatius que els fem, no traurem aquesta inversió de la ciutadania, ens cal aportació privada. I tampoc es podrà culminar només amb plaques d'autoconsum, encara que això pugui tenir èxit.

N'està tenint, no?

Sí, el decret simplifica els tràmits per instal·lar aquestes plaques d'autoconsum als terrats, i amb una declaració autoresponsable n’hi ha prou. Per tant, pots posar una placa i que l'endemà ja estigui en marxa. Això abans no passava i la podies tenir parada cinc mesos. Només ahir vaig signar resolucions d'autoconsum per 2 MW! I és que l'autoconsum està creixent molt perquè s'amortitza ràpid i és barat. Però amb això no fas la transició, com a molt s'arribarà al 40% dels 36.000 MW que necessitem i per tant, calen 12.000MW generats al territori.

Que complicat això de la transició energètica, doncs!

Si no ho fem així, no farem la transició. Hi ha la llei del Canvi Climàtic on es va apostar per una transició basada en les renovables i situa el 2030 com a data perquè el 50% sigui d'origen renovable, i el 2050 perquè ho sigui el 100%. Si no ho aconseguim, no complirem aquesta llei. I el Parlament ens envia mocions, resolucions i preguntes sobre què estem fent per assolir aquest objectiu... Per tant, o intentem apostar aquestes renovables o canviem la llei del Canvi Climàtic perquè no podem complir les exigències. Però també hem de tenir en compte les exigències de Madrid, que preveu que el 2050 les tres nuclears ja estaran tancades i tindrem neutralitat carbònica. Aleshores, com s'estarà alimentant Catalunya si no té generació? Estem disposats a rebre 40 línies de molta alta tensió des de l'Aragó o País Valencià per cobrir la demanda?

I la fusió nuclear no és una opció?

El món ha invertit ingents quantitats de diners per la fusió però no acaba d'arribar perquè és una tecnologia que necessita molt desenvolupament. I com a país no podem pensar que amb la fusió se solucionarà el problema. En cas que ens ho arregléssim, també haurem de fer línies, perquè no podrem posar reactors a tot arreu. Jo prefereixo pensar 'vindrà però mentre faig transició amb renovables'.

La comissió d'Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya han elaborat un document on assenyalen una sèrie de prioritats o mesures a prendre i impulsar les renovables. Què n'opina?

Subscric quasi amb la totalitat aquest document. Malgrat tot, en defensa dels companys d'agricultura i medi ambient, he de dir que tots tenim la nostra llei a fer complir. I és molt complicat perquè tots volem la transició energètica, la renovable i lluitar contra canvi climàtic, però cal arribar a situacions de consens per fer-ho. I per això el decret crea una comissió per avaluar els projectes en fase prèvia i també el projecte definitiu. En aquest sentit, crec que no ens hem explicat bé. Arran del decret 16/2019 hem tingut un allau de projectes i només n'ha tirat endavant un 60%, encara en fase prèvia. I això significa que aquest projecte s'envia a tots els agents implicats, per transparència. La comissió ha de mirar si hi ha problemes que impedeixin aquests instal·lacions però molts d'aquests projectes se solapen uns amb els altres i per tant, moriran ''de forma natural''. Jo crec, doncs, que es vetlla pel territori.

Les darreres dades que van donar a conèixer també indicava un auge de les plaques d'autoconsum a les llars (sobretot en cases unifamiliars), es va a bon ritme?

A meitat d'agost vam arribar 55MW de fotovoltaica i a les 4.400 instal·lacions a Catalunya, però hauríem d'estar de l'ordre de 500MW anuals, per arribar on volem. El futur que esperem és que cada vegada hi hagi més autoconsum, sobretot en cases unifamiliars. En edificis plurifamiliars ara és més costós, però s'anirà estenent també.

Hem parlat molt d'energia però també té competències en seguretat industrial amb temes calents damunt la taula, no?

Assumir aquest direcció és una gran responsabilitat, on hi ha temes com Iqoxe, ITV, Ibertpotash... Tinc cinc temes sobre la taula judicialitzats. En seguretat industrial tenim el problema que està mal entès. No som l'últim òrgan a donar el vistiplau, està parcel·lat. Quan seguretat industrial dona una autorització és que compleix els reials decrets per tirar endavant una instal·lació determinada. No autoritzar és tan prevaricar com autoritzar quan no compleix. I està tot molt reglat, tenim 300 lleis per fer complir. I potser sí que malgrat l'autorització potser l'empresa no pot funcionar, perquè li falten determinats permisos.

Però l'episodi d'Iqoxe posa en entredit aquesta seguretat. Calen més inspeccions?

Les inspeccions s'estan fent bastant bé. Però cada institució ho fa dins la seva parcel·la, i potser aquí rau el problema.

Seria més útil un ens global?

No, tampoc, perquè cadascú ha de fer la seva part. Aquesta direcció no és l'escut de cap indústria. Cada indústria és responsable d'ella mateixa. Jo miraré que compleixi tota la reglamentació que toca. Ens estem acostumant que l'administració és el pare de tothom i no. L'administració hi és per vetllar que es compleixin drets.

L'altre tema delicat a Catalunya és el sector miner...

Sí, tenim 500 mines a Catalunya. És un tema molt complicat i quan es judicialitza tot encara s'hi posa més pressió, perquè vol dir que algú posa en dubte la teva feina. I en el cas d'Iberpotash tot va més enllà de les mines perquè també hi ha la qüestió laboral i és un problema ambiental. És una qüestió que s'ha d'anar seguint al dia a dia, fer les coses el més objectivables possible i mirar si aquesta fàbrica tanqués quines alternatives laborals es podrien trobar i no és fàcil.

Veient el panorama, creu que hauria de tenir un Departament sencer?

(Riu... ) Depenem d'Empresa i Coneixement, i Universitats s'endú 1.000 MEUR. A Empresa li queda 930 MEUR i al final, els mitjans que tenim són petits. Hem d'anar cap a un model de declaració responsable que ens faciliti i minimitzi els processos administratius d'autorització, que ara per donar d'alta un comerç passen sis mesos; és desmotivador! I això és un bon model que requereix després, poder inspeccionar. 

Per tant, si s'agilitzen processos es poden alliberar recursos?

Jo crec que se'n podrien alliberar i contractar més inspectors. Jo em sento molt còmode amb el conseller que tenim. Potser separaria Universitats perquè és un tema molt ampli. Però que Empresa aglutini la direcció d'indústria, l'agència de consum, turisme, etc, no em sembla malament. Està ben estructurat. Però si que el director necessitaria jornades de 48 hores, (riu... ). És el primer cop que un director d'ICAEN també ho és de la direcció general amb seguretat industrial.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.