Una de les conclusions que novament ha sortit de les ponències de la 3a Jornada de Power Quality ha estat la necessitat de la mesura sistemàtica de les xarxes i dels corrents en les instal·lacions per detectar la presencia d’harmònics de tensió. No es una conclusió que vingui de nou. Per abordar les problemàtiques que es deriven de la qualitat del subministrament, en primer lloc, cal sistematitzar el coneixement precís per buscar-ne l’origen i plantejar millores en les instal·lacions i en els sistemes als qual donen suport.
No diem res de nou. Mesurar amb exactitud seguint patrons ponderats és l’origen del progrés de la nostra civilització. Segons sembla, les antigues civilitzacions de Mesopotàmia van ser les primeres a introduir tota classe de patrons en relació amb la longitud, la capacitat, la llargada, etc. La sila per mesurar l’ordi va servir, a més, com a referència per a l’inici dels intercanvis comercials i com a primera moneda de la història.
Com ja s’havia exposat en les dues edicions de les Jornades de Power Quality (el 2014 i 2015) el canvis més importants sobre la mesura han, d’una banda, la definició d’un criteri general per classificar els forats de tensió en les taules de la norma EN 50160 i, d’altra banda, l’establiment d’un consens en la identificació dels harmònics mes significatius sobre els quals cal fer una vigilància sistemàtica.
Aquest consens de mesura dels paràmetres de l’ona elèctrica (forats de tensió, variacions ràpides, harmònics, fluctuacions...), s’està generalitzant en els països europeus del nostre entorn. En els últims informes del CEER (Consell Europeu dels Reguladors Elèctrics), l’any 2012, onze països mesuraven sistemàticament aquests paràmetres de les xarxes. En l’informe de l’any passat, ja n’eren divuit (de vint-i-set en total).
La mesura de l’ona avui és molt més senzilla. Els diversos fabricants d’aparells d’anàlisi, dos dels quals participen activament en el nostre Grup de Treball de Power Quality, han posat a l’abast de l’usuari aparells amb àmplies prestacions i gran precisió. El cost de la mesura sistemàtica no està en els equips (molts ja incorporats a la xarxa), sinó en l’explotació de les dades, la sistematització i l’anàlisi.
Les primeres anàlisis es van realitzar sobre els forats de tensió en una mostra de la xarxa de subministrament elèctric de Catalunya. Les va portar a terme la distribuïdora Endesa a petició del Grup de Treball de Power Quality sobre un total de 35 punts de transformació de MT, corresponents a nou subestacions de diferents tipologies de xarxa. Els resultats obtinguts d’acord a la norma EN 50160, estaven, per exemple, en línia de les mostres que el regulador italià va fer sobre 400 punts de la geografia transalpina.
La mesura, doncs, és possible. El que cal és que el sistema regulatori fixi una retribució. L’objectiu seria que les empreses disposin de seccions d’enginyeria i d’anàlisi del Power Quality per fer l’explotació de les dades que avui es guarden en un calaix/arxiu electrònic. La retribució és irrisòria en comparació amb els costos del sistema. Aquesta activitat donaria resposta a les problemàtiques de futur de les xarxes de distribució amb l’augment de les càrregues electròniques no lineals, la generalització de la generació distribuïda...
Si la nostra aposta és per una indústria 4.0 i una xarxa elèctrica més complexa i sofisticada, cal que ens anticipem al coneixement de les característiques de l’ona elèctrica a la qual estem lligats i del qual, futurament, no ens podrem separar.
