“Només la dedicació, la professionalitat i l’entusiasme permeten que la formació i la recerca siguin comparables a les de països del nostre entorn”

Xavier Tort-Martorell Llabrés és professor a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des de fa més de 30 anys. També és membre del grup de recerca en Anàlisi de Dades Complexes per a les Decisions Empresarials d’aquesta mateixa universitat. Les àrees d’expertesa en les quals treballa són el disseny d'experiments, estadística industrial, gestió i control de qualitat i Sis Sigma. Fa unes setmanes, en el marc de la Diada dels Enginyers, va rebre el Premi al Reconeixement Acadèmic per una vida dedicada a l’ensenyament i la recerca en l’àmbit de l’enginyeria.

Quin significat té per a vostè haver estat guardonat amb el Premi Reconeixement Acadèmic de la mà dels Enginyers Industrials de Catalunya?

Sempre he sentit el Col·legi i l’Associació com una mica meus i, per tant, el premi m’ha fet molta il·lusió i m’enorgulleix. A la vegada, també em fa un punt de... com dir-ho, pudor? A l’ETSEIB i a altres escoles d’enginyeria hi ha molts companys que se’l mereixen. Des de fa molt temps, el sistema universitari està infrafinançat i només la dedicació, la professionalitat i l’entusiasme de molts dels involucrats permeten que la formació i la recerca siguin comparables a la de països del nostre entorn i un motiu d’atracció d’empreses i inversions. Molts professionals mereixen un reconeixement!

“En el món acadèmic tenim molts reptes, el primer, la formació (en el sentit ampli de la paraula) i després, estant-hi molt lligada, la creació i transferència de coneixement a l’entorn empresarial i social”. 

30 anys com a docent a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona és una llarga i admirable trajectòria, suficient com per fer balanç. Quina valoració en fa?

El premi m’ha fet mirar enrere, cosa que no acostumo a fer, i m’ha produït un cert vertigen. 30 anys donen per a molt. M’he involucrat en totes les facetes del món universitari: la docència, la recerca, la col·laboració amb el món industrial i la gestió universitària. I, com és normal, en totes he tingut errors i encerts.

Mai he fet plans a llarg termini i, a banda de necessitats de l’escola o del departament, el que m’ha mogut a involucrar-me en moltes de les activitats en què he participat —consultoria i formació per a empreses, organització de congressos, publicacions científiques i de divulgació, posada en marxa de titulacions i assignatures, fer vídeos docents, libres, dirigir el departament...— ha estat la bona relació amb els amics i excel·lents professionals del Departament d’Estadística i Investigació Operativa de la UPC, sempre disposats a engrescar-nos els uns als altres en temes diversos. Això ha resultat molt interessant, però també ens ha fet ser una mica dispersos. L’última aventura ha estat aprofitar la moda del big data, la business analítics, la intel·ligència artificial... per crear una start-up, Datancia, ja que nosaltres fa molt temps que ens dediquem a extreure informació de les dades per prendre millors decisions i millorar processos.

Si hi ha alguna cosa que ha fet que la meva contribució hagi estat rellevant és la meva experiència professional al marge del món acadèmic. Quan vaig acabar la carrera, vaig treballar dos anys en una enginyeria i, poc després de guanyar les oposicions de professor titular, vaig reduir al mínim la dedicació a la universitat i vaig treballar sis anys al món de la consultoria. Això, per una banda, em va proporcionar molts contactes i experiència tractant amb la indústria i, per altra banda, em va fer venir ganes de lligar el món acadèmic amb l’empresarial. 

Perquè Catalunya sigui un pol industrial, és molt important la col·laboració público-privada entre el món industrial i empresarial, l'acadèmic i les administracions. En quin punt estem?

Crec que estem avançant en la direcció correcta, però molt lentament. Altres països del nostre entorn ens porten molt avantatge i avancen, com a mínim, a la mateixa velocitat que nosaltres. Tenim alguns dèficits estructurals en infraestructures i inversions, però també manca de mentalitat, per les dues bandes, de col·laboració entre industria i universitat. 

“M’he involucrat en totes les facetes del món universitari: la docència, la recerca, la col·laboració amb el món industrial i la gestió universitària. I, com és normal, en totes he tingut errors i encerts”.  

Quin creu que és el repte del món acadèmic?

Per sort, hi ha molts reptes. Els més importants són els de sempre: primer, la formació (en el sentit ampli de la paraula) i després, estant-hi molt lligada, la creació i transferència de coneixement a l’entorn empresarial i social. Naturalment, els canvis en la societat i els avenços tecnològics ofereixen noves formes d’abordar aquests reptes i aprofitar-les també esdevé un repte.

Quin creu que ha de ser el paper de l’enginyer en els pròxims anys?

Sincerament, no em sento qualificat per respondre. Només puc dir que penso que fer servir la tecnologia per resoldre problemes sempre ha estat un dels papers més importants dels enginyers i que ho ha de continuar sent.