Si dins l'enginyeria, la proporció de dones encara és petita - a l'ETSEIB encara no arriba al 25% dels matriculats- el motor és un dels sectors més masculinitzats. Per tradició, s'ha atribuït aquest esport als homes i ni les pilots ni les enginyeres s'han visibilitzat ni normalitzat. Conscient d'aquesta situació, la FIA va engegar el 2009 la Comissió de Dones en l'Esport Automobilístic. Amb la presidència de Michèle Mouton, neix amb l'objectiu de reconèixer les dones que es dediquen a l'automobilisme i promoure el seu paper. Alhora, es vol sensibilitzar i desenvolupar projectes que fomentin aquestes vocacions per acostar-se a l'equitat.
Com en tots els àmbits, la manca de referents és un dels motius pels quals hi ha poques noies que s'interessen per aquest món i per aquest motiu, des d'Enginyers Industrials de Catalunya s'han volgut donar protagonisme, aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, a dones del món del Motorsport que, amb orígens i perfils diferents, han aconseguit fer-se un lloc en els equips i poder somiar en un futur prometedor. Des dels Fulls d'Enginyeria hem parlat amb quatre protagonistes per poder fer un retrat d'un món, el del Motorsport, ''dur i exigent'' que pràcticament es podria dir que es porta a la sang.
I és que ni Belen García, pilot de cotxes, ni María Herrera, pilot de motos, ni Elisabeth de Sola enginyera en un equip de cotxes, ni Patricia Pacheco, enginyera de motos, els ha vingut de nou l'afició a l'automobilisme, al contrari. En totes neix des que són nenes, sobretot per l'entorn i la influència familiar i entren a tot aquest món de ben petites.
És el cas de Belén García, actualment pilot de cotxes al campionat W Series – un campionat femení que té per objectiu visibilitzar i donar oportunitats a les pilots. Va tenir la seva primera moto als sis anys, als 9, va fer les primeres voltes amb el kart i als 15 ja va començar a competir a nivell estatal. Els seus pares tenen una empresa de cronometratge esportiu i, per tant, l'esport de motor havia estat sempre a l'ordre del dia. Reconeix que mai no s'ha plantejat una altra vida, i defineix el Motorsport com ''un estil de vida, quan hi entres no és fàcil sortir-ne''
Amb aquest entorn, no és d'estranyar doncs, que el 2018 ja passés a la categoria reina del Karting i que un any després pogués disputar una temporada de la F4 Spanish Championship. Aquell mateix any, es va convertir en la primera dona en guanyar una cursa FIA de monoplaça i va ser seleccionada per competir als Motorsport Games, a la F4 Cup i també per competir a les W Series. La pandèmia va aturar aquesta competició però confia en poder-ho fer aquest 2021 i d'això, dependrà, diu el seu futur. Confia en fer una bona temporada i fer-se veure per aconseguir noves oportunitats.
Una situació similar és la que ha viscut María Herrera, pilot de motos al Campionat de Moto E, que s'ha dedicat a competir perquè ''des de petita, la moto la feia feliç''. ''Avui dia m'encanta anar ràpid i sobretot competir amb altres pilots'', diu.
L'enginyeria dels equips
Les pilots però, no són les úniques noies poc visibles en el món de l'esport del motor. Les enginyeres que formen part dels equips, que també hi són per una vocació clara, tampoc no estan reconegudes com es mereixen.
Elisabeth de Sola és actualment Senior Systems Design Engineer a Alfa Romeo F1 Team. Quan li deia a la seva mare que volia viure d'això li responia ''que tenia ocellets al cap''. I ara ja fa 11 anys que treballa al sector. A l'ETSEIB es va especialitzar en mecànica i després d'acabar li van donar la beca Fernando Alonso i se'n va anar a estudiar un màster a Oxford. D'aquí, tot li ha anat rodat. Ha treballat a Renault, ha passat pel Caterham F1 Team i finalment, a l'equip actual, on dissenya els sistemes electrònics.
''El ritme de disseny i desenvolupament és brutal'', diu de Sola que fa pocs dies ha fet els primers testos a Barcelona per aquesta temporada. Aquest és un dels aspectes que més la motiva a continuar en un sector ''molt exigent'', que també considera un món ''obert'' sense el secretisme que hi ha en alguns altres tipus de projecte.
Patricia Pacheco és enginyera telemètrica SIC58 Squadra Corse, on fa dues funcions. A l'equip del mundial és telemètrica, és a dir, analitza les dades que sorgeixen de tots els sensors i que serveixen per prendre decisions durant les carreres. En la categoria Moto 3 fa de cap de mecànica i, per tant, té justament un telemètric al seu càrrec. Amb ell decideix tot allò que és millor per a la moto i per al pilot. Comproven doncs si rep bé l'aigua, l'oli, com van les suspensions i amb el que ens explica el pilot, s'acaba decidint quins canvis aplicar. És una feina que exigeix molta rapidesa, explica Pacheco.
Amb 31 anys, està més que satisfeta de poder exercir on és. ''La meva victòria a Jerez l'any passat va ser molt important'', explica. No es posa límits i admet que li agradaria créixer i poder, al seu equip mateix, arribar a Moto2. ''Però jo soc de cremar etapes'' diu Pacheco, ''no em vull precipitar''. Per això, assegura que no té pressa i que el que vol, és fer-ho bé.
Vocació i sacrificis
Per entrar a tot aquest món, totes quatre reconeixen que la passió i la vocació són imprescindibles perquè realment per fer-se un lloc, calen molts sacrificis. ''És un esport molt sacrificat'', diu Belén García, ''per competir has de renunciar a moltes coses''. García explica que ella sempre ha anat primer a curses i entrenaments i ha deixat les festes per després. Al final, diu ''crees una família dins l'equip, amb qui comparteixes la teva passió i entenen pel que lluites'', afegeix. Per Maria Herrera, el pitjor és estar molts dies fora, lluny de la família i els amics, i també ''privar-te'' de moltes coses, així com les lesions.
Elisabeth de Sola destaca ''l'exigència'' del sector i posa d'exemple que pot ser que una peça del cotxe depengui totalment d'ella però el resultat és per a tothom. Al seu voltant ha vist casos de 'burnout', sobretot de companys amb famílies i fills, però de moment, ella creu que ho porta bé. Reconeix que a Suïssa s'hi viu bé, malgrat que els nadius siguin tancats i tot i trobar a faltar la seva família, sobretot aquest any que no ha fet cap escapada per culpa de la COVID-19, no creu que a curt termini torni a Catalunya. Valora els passos que s'estan fent en el Motorsport però creu que el que viurà ella a Suïssa pot ser ''excitant''.
Per la seva banda, Pacheco, que viu a Barcelona tot i treballar per un equip italià, veu com a inconvenient que és una feina que requereix viatjar i, per tant, acabes trobant a faltar ''els teus''. A més, els viatges de feina són intensos perquè no s'arriba mai a desconnectar i hi afegeix, que les condicions de treball són, a vegades, ''extremes''.
Dones en un món masculinitzat
De Sola creu que el món del Motorsport és un reflex del que ja passa a la universitat, on predominen els nois. Per això, creu que s'ha de donar sempre l'oportunitat a les noies que fain el que vulgui, fomentant beques o qualsevol programa que vagi en aquesta línia. En el seu entorn, no ha tingut mai cap problema i assegura que ''som companys sense distinció''. En una mateixa línia es pronuncia la pilot Belén García diu que sempre s'ha vist ''com una igual'' i ha actuat com a tal. ''El que pensin els altres no és el meu problema'', diu convençuda. Està satisfeta perquè realment està gaudint amb l'esport que li agrada, malgrat hi hagi poques noies. Per això, valora la feina que s'està fent els últims anys en aquesta línia. Creu que les W Series en són un exemple, perquè sense aquest campionat, ella tampoc hagués començat a competir en fórmules. ''S'està fent un esforç per part de tothom per donar oportunitats i motivar les noies'', diu convençuda. I creu que això ja està donant els seus fruits. ''Anem per bon camí'', conclou.
Des de la seva experiència al món de les motos, Pacheco veu que sempre hi ha comentaris perquè la gent no hi està acostumada. A mode d'anècdota explica que sempre li pregunten si és periodista i que, en canvi, als seus companys sempre els prenen per enginyers. ''A mi sempre m'han tractat fenomenal'', diu, però sí que creu que s'ha començat a donar més visibilitat. ''Hi ha moltes noies que m'han començat a contactar per xarxes socials ja em pregunten com ho han de fer'', explica satisfeta.
