Quantes administracions ?necessitem?

Fa dies que se'n parla. Ministres i consellers ho comenten. Ho diuen els diaris i telenotícies. Internet en va plena. Els mercats (aquests que abans ningú havia vist i tothom temia) demanen un sacrifici: és necessari eliminar administracions. Les administracions són vistes com les grans culpables de la crisi i, de pas, s’inclou en el mateix sac els soferts funcionaris juntament amb els gestors i els polítics electes.

A Grècia, el Pla Calícrates, que va entrar en vigor l’any 2010 enmig d’un gran rebuig social, establia l’eliminació dels municipis menors de 25.000 habitants al voltant d’Atenes i de menys de 10.000 a la resta del país, amb l’excepció de 2.000 a les zones de muntanya. A Finlàndia, durant els últims deu anys, els municipis s’han reduït un 25%. A Dinamarca, l’any 2007, es va passar de 217 municipis a 98. Als Països Baixos, de 625 a 458 entre el 1996 i el 2006. Bèlgica, durant els últims cinquanta anys, ha passat de 2.669 ajuntaments a 589. Suècia va reduir els seus 1.387 ens locals a 286 i Portugal va passar de 4.259 ajuntaments a 2.750.

Joaquim Solé, catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, sosté que si Catalunya comencés des de zero, no tindria cap sentit que hi hagués més de 100 o 150 municipis. Molts compartiríem aquesta afirmació, però la manera de fer-ho no hauria de ser una reducció dràstica, sinó que:

Es poden trobar vies per incorporar la prestació de serveis mancomunals o fusions voluntàries.

Amb tot, és bo recordar que a molts municipis petits els regidors i els alcaldes realitzen treballs no remunerats que generen un important estalvi per a la població.

Ara bé, la pregunta que podem fer-nos és: quantes administracions necessitem?. Ajuntaments, pedanies, entitats locals menors, àrees metropolitanes, mancomu- nitats de municipis, consells comarcals, diputacions, vegueries (si algun dia veuen la llum), delegacions territorials de la Generalitat i delegacions provincials estatals, necessiten una simplificació pel bé de la ciutadania. Segons el meu punt de vista, caldria delimitar millor la competència i l’abast dels diversos productes i serveis que presten les administracions a un màxim de tres nivells: estatal, autonòmic i local.

Una opció seria fer quelcom similar al que s’ha fet al macrocentre corporatiu i multidepartamental de Santa Caterina, a Girona, on s’han concentrat els serveis que es prestaven a les vint-i-nou oficines especialitzades de la Generalitat. S’han aconseguit bones economies d’escala, un gran estalvi en lloguers i una significativa reducció dels serveis generals. S’han eliminat duplicitats i es treballa coordinadament amb ajuntaments, consells comarcals i l’Administració estatal.

Necessitem que es dugui a terme una pròxima racionalització i optimització dels recursos administrats, ja siguin econòmics, humans o materials. Seria un luxe retardar encara més la presa de decisions. Ara és el millor moment per fer-ho.

PERE GUIU

Doctor enginyer industrial en organització col·legiat núm. 7778