Què és el Digital Twin?

Es diu que el Digital Twin seria la rèplica, en format digital, d’un producte o instal·lació industrial, contemplant tant la seva conceptualització (des del disseny fins a l’especificació), com el seu funcionament (des de la posada en marxa fins a la seva obsolescència). Aquesta forma d’entendre-ho com un tot, sota el mot adjectivat de Digital Twin, ens obra la porta a mantenir vincles (digitalitzats), entre el que es va dir que hauria de ser i el que, veritablement, està succeint. 

Dit això, i abans d’aplicar el DT, el primer punt de partida a considerar és: ¿producte o procés? Si fem l’enginyeria d’un producte, el DT voldrà cobrir la gestió de la duplicitat entre el producte definit i la utilització d’una de les realitzacions del mateix; si, en canvi, estem enfocant-nos a un procés d’industrialització, llavors voldrà contemplar la relació entre el ‘layout’ de la planta dissenyada i la productivitat assolida.

La duplicitat, que ens permet disposar d’una còpia/rèplica en digital, ens provoca una certa confusió, doncs, fins no fa gaire, el digital s’etiquetava de virtual, com a contraposició a real. Però, finalment, de la mateixa manera que ens ha passat amb el diner i el paper moneda, ambdós realitats, la material i la digital, representen el mateix o ho haurien de ser.

Així, tornant a l’inici, quina seria la definició del terme DT? Jo us vull proposar una aproximació en quatre passos, que incloguin les dues parelles: producte versus procés i físic versus digital. Amb aquesta perspectiva podrem representar el tot com una seqüència cíclica, amb les següents fases: modelització, simulació, realització i sintetització.

Per a la modelització, utilitzem les eines de CAx (“Computer Aided anything”) on perfilar, matemàticament, les formes, funcions i encaixos del resultat esperat. Tanmateix, tractant-se d’una instal·lació, utilitzaríem eines BIM (Building Information Management), per al disseny constructiu. A continuació, durant la simulació, utilitzaríem les eines de CAE, per avançar futurs comportaments i així validar els escenaris plantejats. Però, pel plantejament d’una instal·lació, utilitzaríem les eines de simulació de processos, que ens mostrarien els fluxes estimats, amb els que validaríem el procés pre-establert. Un cop tot validat, passaríem a la utilització i/o fabricació, de la qual voldrem tenir informació de retorn, digitalitzadament, amb la que disposar de les evidències que ens permetran millorar el rendiment, en el cas d’un producte o la seva productivitat, en una instal·lació industrial.

Finalment, a la darrera etapa, és quan la sintetització marca la diferència significativa, entre producte i procés. En un producte industrial, venut a un altre fabricant (B2B), la seva capacitació per a comunicar-se, mitjançant la seva IoT (Internet of Things), li permetrà retornar, al fabricant-propietari, la informació puntual del seu veritable comportament, per confrontar-la amb la simulació, prèviament feta. I, per al fabricant-hoste, que s’haurà comprat i instal·lat una màquina intel·ligent, amb PLCs, connectada a la seva plataforma d’IoT industrial, mitjançant les solucions SCADA/MES-MOM, podrà disposar d’evidències amb les que estimar la seva veritable productivitat, contraposant-la amb la que va estimar.

grafic_cosials

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.

 

ind4logo