«Que un sensor sense fils faci circular dades quan es necessiti revolucionarà totalment la indústria»

Entrevistem a Joan Matutano, director general de Promaut SL

Una trajectòria de més de 20 anys constata que som davant d’una enginyeria catalana vinculada tradicionalment al sector de l’automoció que ha estat capaç de reinventar-se, molt dinàmica i que aposta molt fort per la innovació. Ha creat diverses spin offs —la primera empresa derivada l’any 1997—, ha llençat productes tecnològics al mercat, ha liderat diversos projectes europeus amb grans empreses i està invertint el 7% de la facturació en innovació. L’objectiu no és pas menor. Vol convertir la seu de Sant Boi de Llobregat en un centre de referència d’enginyeria d’àmbit mundial. Amb aquests indicadors sobre la taula, seiem a conversar amb Joan Matutano, el director general Promaut SL, empresa patrocinadora de la II Nit de la Robòtica organitzada pels Enginyers Industrials de Catalunya el mes d’octubre passat.

Vau ser patrocinador de la II Nit de la Robòtica, què va suposar donar-hi suport?
Nosaltres creiem molt en la robòtica. Haver-hi donat suport és una manera de propiciar la trobada dels professionals del sector i, tanmateix, una via d’impuls del la robòtica a Barcelona, Catalunya i a la resta de l’estat. Si mires el mapa d’Espanya, històricament, les empreses dedicades a la robòtica s’han instal·lat en el cinturó barceloní. Tant fabricants com KUKA, FANUC i d’altres, com enginyeries, com Promaut mateix. Hauria estat molt bé que aquest acte s’hagués creat molt abans.

Quins són els eixos estratègics més importants del tercer pla estratègic que esteu implementant fins a l’any 2018?
Tot allò relatiu a la innovació. Participem en projectes, en processos productius i estàndards nous des de la primera fase. A més, estem molt atents a les noves tecnologies que definim i consensuem amb el clients.

Quin objectiu genèric us heu marcat en un futur proper?
Tenim constituïda una empresa a Alemanya i estem estudiant obrir també a Mèxic o Sud-àfrica. L’objectiu és fer tota l’enginyeria des d’aquí i la posada en marxa a la planta que calgui. Estem treballant molt per fer de la seu de Promaut a Sant Boi de Llobregat un centre de referència d’enginyeria a nivell mundial.

«Necessitem uns 50 programadors de PLCs i de robots per als propers 3 anys»

En quin moment us trobeu ara?
En el procés de creació d’altres empreses per a les quals necessitarem uns 50 programadors de PLCs i de robots en els propers tres anys. L’objectiu és que es formin amb nosaltres i que pugin donar servei tant a prop de Barcelona com a països d’arreu del món com Mèxic, Alemanya, Sud-àfrica i la Xina. Busquem gent amb ganes d’aprendre. El procés de selecció ja és obert perquè el pla de negoci ja ha estat aprovat. Serà una altre de les spin off.

Estem acabant l’any 2016, quina previsió de facturació teniu contemplada per a aquest exercici?
Tenim un objectiu de creixement d’un 20% anual. Si, dins d’aquest creixement i del pla estratègic, podem incorporar alguna empresa que sigui complementària, el creixement podria ser una mica superior.

Una de les estratègies de col·laboració amb empreses és la innovació oberta, com l’heu desenvolupat exactament?
El que hem fet és detectar una necessitat i arribar a crear un producte que s’ha comercialitzat en el mercat. En algun cas, arran del desenvolupament d’aquests productes hem creat empreses. És la manera de tenir una idea, poder-la impulsar i fer-la créixer sense haver de posar parets ni límits. D’un projecte crees una empresa a la qual dotes de recursos per a què pugui desenvolupar-se al seu ritme. Si la tens ubicada dins de la pròpia estructura empresarial, moltes vegades, amb el dia a dia, la limites.

«Hem d’evitar arribar a la paràlisi per l’anàlisi del big data»

La innovació oberta és una bona oportunitat per afavorir la R+D en el context empresarial i econòmic actual?

Sí, si es gestiona correctament. No pas si la nova empresa està limitada dins de les teves instal·lacions i només l’utilitzes com a departament de màrqueting per dir que tens una incubadora, però, per contra, no hi creus i no la dotes de recursos. Llavors la frenes, és una mala eina.

Un altre concepte implementat a Promaut és el corporate venturing...
Estem mirant d’arrencar una llançadora de projectes industrials amb la qual puguem accelerar tant els projectes interns com els que ens arriben des de fora. Som en la fase d’anàlisi d’un model de formació i inversió amb aquestes idees per poder iniciar-lo d’aquí a poc temps.

Quins van ser els resultats obtinguts l’any 2009 amb la creació d’Enertika i Trimar?
Amb Enertika tenim un possible contracte de 60 milions d’euros per temes d’eficiència energètica. Va ser una idea que llançada amb un pla de negoci molt ben plantejat, amb l’assessorament d’un gran professional i amb la contractació d’un equip directiu molt potent. El desenvolupament, a més, va ser en el moment oportú. Es començava a parlar d’eficiència energètica i nosaltres ja teníem una empresa a punt per treballar-hi. Amb l’entrada d’un inversor que l’impulsava, avui Enertika és present a cinc països i té una facturació aproximada de deu milions d’euros. Si ho haguéssim intentat fer nosaltres sols, amb les nostres possibilitats, molt probablement hauríem ofegat l’empresa. A través de Trimar, per altra banda, hi va haver l’oportunitat de crear una sèrie de productes tecnològics. Com que els nostres clients ens identifiquen amb treballs d’enginyeria, vam arrencar una empresa per comercialitzar les solucions que desenvolupàvem. Som enginyeria i volem seguir sent-ho. A les diverses oportunitats, els hi donem la forma jurídica que calgui per arribar al mercat de la millor forma possible. Es crea una marca específica ja que, difícilment, et compraran amb un nom d’enginyeria. Totes les empreses que hem creat fins ara han facturat uns 30 milions d’euros.

«Hi ha un gran mercat en el qual no s’està aprofundint prou: el de desenvolupament de sensors per poder-los implantar en l’IoT»

Quines són les claus per millorar els processos industrials d’automatització i robotització al vostres clients de sectors com, per exemple, el de l’automòbil?

Busquem, sobretot, processos innovadors d’alt valor afegit. Projectes en els quals podem aportar coneixement i dinamisme. Per exemple, vam ser la primera empresa que va crear un sistema d’estampació en calent. El primer procés és complicat de tirar endavant, però n’aprens molt. Ara, si funciona, tens continuïtat en la resta de noves tecnologies. Des de Gestamp, a Nissan i Seat els hem ofert diversos projectes d’innovació. A Nissan, un de molt gran i subvencionable amb el Setè Programa Marc. Vam assolir una nota molt elevada: un 12,4. Si haguéssim aconseguit un 12,8, hauríem rebut una subvenció europea de cinc milions d’euros. Per tant, som promotors de projectes, ens encarreguem de tota la redacció, el presentem a l’administració catalana, espanyola i europea i actuem com a líders.

Com es concreta la demanda del sector automobilístic?

Demana que facis una oferta que, directament, sigui un model per a dos o tres països. Que la mateixa enginyeria que has fet per a una planta d’Alemanya la puguis implementar a Mèxic o a la Xina. L'estandardització de les plantes industrials fa que les comandes encara siguin més globals.

Quins principals obstacles heu hagut de superar per implementar la vostra estratègia empresarial que culmina amb la posada al mercat de nous productes tecnològics?
Sobretot dificultats financeres. Amb els recursos interns hem pogut finançar el procés que va des del llançament d’un projecte fins al moment en què pots arribar a vendre’n les primeres unitats. És veritat que hem tingut algunes subvencions, però, generalment, els problemes de finançament han pesat molt. Un altre problema és que els clients no compren res si no ha estat provat prèviament. I, òbviament, amb algú has de fer la primera prova.

Les claus de l’èxit de Promaut s’han de cercar en la diversificació de l’activitat i en la internacionalització?
Diria que una de les grans decisions preses en el seu moment va ser gràcies al consultor extern Xavier Aineto. Va plantejar-nos fer un pla estratègic que va comptar amb el suport d’ACCIÓ. Aleshores vam veure clarament una sèrie d’amenaces i d’oportunitats. Tot plegat ens va ajudar a reflexionar cap on volíem orientar el nostre futur. Les amenaces principals es basaven en el fet que només treballàvem amb el sector de l’automòbil. A partir de l’anàlisi de deu sectors diferents, vam apostar per l’eficiència energètica, pel sector ferroviari i per l’aeronàutic. Amb l’eficiència va néixer Enertika, amb el ferroviari Railsa i de cara a l’aeronàutic encara no hem assolit grans reptes. Un altre consell va ser intentar col·laborar intensament amb els clústers i d’una manera oberta amb altres empreses. Actualment col·laborem en els clústers CIAC i Railgrup. Al marge dels àmbits que comentàvem, Addixa, una de les empreses del grup especialitzada en processos continus del sector petroquímic i farmacèutic, està treballant moltíssim. Amb l’arribada de la crisi de l’automòbil a Espanya vam obrir fronteres. Vam començar a treballar per a clients alemanys a partir de l’homologació per a les grans marques i ara estem instal·lats a les seves principals plantes industrials, que són enormes, tecnològicament molt avançades i fan un producte d’alt valor afegit.

«Caldrà incorporar la nova revolució industrial per ser competitius»

La compra de Dimatec i la creació de la joint venture amb Addixa són fets puntuals o formen part d’un plantejament estructural?

Estem analitzant oportunitats del mercat. Quan hem vist que, via creixement inorgànic, podíem entrar en algun nou sector o activitat l’hem aprofitat. De fet, estem analitzant diverses empreses i estudiant adquirir-ne alguna més. Aquest procés forma part de la segona fase del tercer pla estratègic. La primera fase va consistir en un creixement de l’estructura humana dins de l’empresa i també a créixer geogràficament.

Creieu que esteu ben posicionats en el vostre sector?
Estem ben posicionats però no se’ns coneix gaire. La percepció és que treballem molt bé i que estem tecnològicament avançats. Tampoc no hem volgut fer un gran pla de màrqueting perquè ara no és el que toca.

Cap on creieu que evolucionarà la R+D en el sector industrial?
No hem de plantejar una invasió de robots col·laboratius a totes les plantes industrials. Jo, més aviat, aplicaria el sentit comú. El que sí que hem de fer és introduir-nos-hi, a poc a poc, amb l’objectiu de millorar cada procés. En un àmbit caldrà aplicar una impressora 3D, en un altre el robot col·laboratiu, etc. S’ha d’anar avançant, però cada cosa al seu temps.

«L'estandardització de les plantes industrials fa que les comandes encara siguin més globals»

Quina visió teniu de l’aplicació industrial de la internet de les coses?
El concepte de l’IoT simplifica moltíssim els cablejats. Abans això era un obstacle important perquè calia fer una instal·lació física que  encaria moltíssim els projectes. El fet que ara puguis instal·lar un sensor sense fils —comprat al mercat o desenvolupat per tu mateix— que faci circular dades quan es necessiti revolucionarà totalment la indústria.

Un nou perfil professional industrial és, precisament, la persona que sigui capaç d’extreure coneixement de la informació que proporcionen les dades.
En efecte. Hi ha un gran veta de mercat protagonitzat per aquells professionals que puguin analitzar dades del que en diem Big Data. I, a més, aplicant el concepte de business inteligence i extreure dades útils. Hem d’evitar arribar a la paràlisi per l’anàlisi. Del que es tracta és de tenir un quadre de comandament i que en surtin una sèrie d’alertes quan facin falta. També hi ha un gran mercat en el qual, probablement, no s’està aprofundint prou: el de desenvolupament de sensors per poder-los implantar en l’IoT. Aquí hem de perdre una mica la vergonya i desenvolupar producte que es pugui vendre a tot el món. El mercat d’avui és global i encara hi ha poques empreses que venen a escala mundial. Apareixeran moltes oportunitats i es tracta d’aprofitar-les.

Quins altres beneficis destaquen en la implementació de l’IoT en processos productius?
Sobretot rapidesa en l’arribada de la informació a les persones que han de decidir. Arribarà a l’instant. Tant les d’un sensor que dóna l’alarma, com les dades que permeten avaluar què passa amb aquella alarma. L’IoT agilitza molt la presa de decisions.

Creieu que arribarà el moment que els supervisors que ara són humans seran substituïts també per robots?
Pot ser que arribin una sèrie d’algoritmes que analitzin el comportament del robot. Així com ara una persona ha de mirar quan cal fer el manteniment i canviar l’oli, serà el mateix robot que demanarà que es faci. Hi haurà una base de dades que dirà si el motor d’un robot està arribant a molta temperatura... Seran una sèrie d’algoritmes qui optimitzaran aquests processos. De fet, això ja forma part de la nova revolució industrial que haurem d’incorporar si volem ser competitius. Corea, per exemple, és el país del món que més robots té per persona i, per contra, és un dels països que registra un menor índex d’atur.

Quina valoració feu de les possibles aplicacions industrials de la realitat virtual i augmentada?
Veiem molt clares les possibilitats en la fase de disseny del producte. Simplifiquen moltes maquetes i conceptes. Després, haurem de buscar eines útils per implementar-les a d’altres departaments com el de manteniment o el de programació. No anirem pas tots amb ulleres i vestits amb sensors. Crec que les aplicacions passen per crear assistents virtuals, sobretot en el sector logístic.

Veurem vehicles autònoms circulant en els nostres carrers i carreteres aviat?
En recintes tancats, on no hi ha tanta casuística imprevisible, l’ús de vehicles autònoms és molt interessant. Però penso que, ara per ara, encara no ho veurem a les ciutats. Encara s’han de fer molts tests per a què el vehicle sense conductor tingui recorregut. Com va dir el professor Raúl Rojas a la Nit de la Robòtica, encara tardarem un mínim de vint anys a veure’n circulant normalment pels carrers. A Promaut ens estem plantejant participar en algun projecte en aquest camp, però tocant de peus a terra, sabent les limitacions i en un termini mínim de tres a cinc anys.