Les tendències tecnològiques en l’àmbit digital estaran marcades per la combinació de la intel·ligència artificial, l’analítica de dades i els objectes intel·ligents el 2019, període en el qual continuarà la creixent aparició d’objectes “dotats de sensors, capacitat de processament, graus d’autonomia i connectivitat”, segons la directora científica de Tecnologies Digitals del centre tecnològic Eurecat (membre de Tecnio), María Eugenia Fuenmayor.
D’acord amb la seva anàlisi, a més de l’evolució dels artefactes domèstics, vehicles o equips industrials, “també es preveu el llançament de nous robots, o més refinats, wearables i sensors intel·ligents”, en un context on l’augment d’objectes intel·ligents anirà de la mà del 5G i de la seva capacitat per potenciar el desenvolupament de la Internet de les Coses (Iot), mitjançant la seva connectivitat.
“Com ja entrevèiem des de començaments del 2017, el 5G està avançant més ràpid del que s’esperava i avui dia existeixen xarxes per a proves de noves aplicacions adaptades al nou volum de dades, rapidesa i baixa latència que ofereix la tecnologia”, remarca Fuenmayor, qui posa en relleu que, amb la sortida el 2018 de l’estàndard per al 5G standalone, ja és possible fabricar productes preparats per al 5G.
Un dels sectors en què es notarà especialment la incorporació d’objectes intel·ligents i de la Internet de les Coses és el de la fabricació industrial, que seguirà tornant-se més automatitzada, connectada i intel·ligent, “no només per reduir costos, sinó també per satisfer la pressió exercida per la creixent demanda de XaaS per part dels consumidors”, apunta la investigadora.
En aquest escenari, hi ha dues tecnologies que tindran una participació clau en aquesta transformació de la indústria de la fabricació. Es tracta dels bessons digitals (digital twins), que faran possible provar nous productes i processos remotament a baix cost, i la fabricació additiva (3D printing), que permetrà la personalització de productes.
Un altre sector que seguirà altament influenciat pel creixement d’objectes intel·ligents i la Internet de les Coses serà el de la salut, mitjançant wearables que mesuren valors fisiològics i postures, l’analítica de dades, la intel·ligència artificial i la visió per computador, de manera que “cada vegada veurem més i millors dispositius mèdics i aplicacions per diagnosticar pacients, per monitoritzar-los i per telemedicina”, subratlla Fuenmayor.
D’altra banda, el 5G i els avenços de la tecnologia en interfícies interactives com la realitat virtual i augmentada i les interfícies hàptiques, en aquest cas encara amb molt camí per recórrer per dur a mercat, promocionaran el desenvolupament d’aplicacions per a operacions en remot així com per a formació (aprenentatge virtual) en medicina.
Així mateix, la ciberseguretat i la privacitat de les dades “continuaran tenint un rol fonamental en aquesta era de gran connectivitat”, però a més, amb l’amenaça que representa l’aparició d’ordinadors quàntics capaços d’atacar els algoritmes de clau pública, “se seguirà treballant en nous algoritmes de criptografia postquàntica que puguin resistir aquests atacs”, afegeix Fuenmayor.
Finalment, l’enorme creixement del volum de dades que circula per la xarxa i el gran augment d’aplicacions basades en aquestes per al suport en la presa de decisions, prossegueix, “fa indispensable el desenvolupament de mètodes i algoritmes que siguin capaços d’auditar, tant dades com algoritmes i garantir la qualitat, fiabilitat i ètica de les dades”.
Mentre que la verificació de la qualitat de les dades s’ha estat abordant des de gairebé el començament de l’era del Big Data, l’auge de notícies falses a les xarxes socials i la identificació de biaix en els resultats dels recomanadors automàtics han anat captant cada vegada més interès a causa dels efectes que causen a nivell de persones, d’empreses i en la societat, de manera que “creiem que el 2019 apareixeran solucions tecnològiques capaces d’identificar les dues situacions, controlar-les i minimitzar l’impacte que puguin causar”, conclou.
