Entrevistem a Laurent Aubouy, director de Recerca i Desenvolupament de LEITAT Technological Center, sobre els projectes de recerca al voltant de l'economia circular
Quines són les principals línies d’investigació de LEITAT envers l’economia circular?
Tenim la línia d’ecodisseny i la de reciclatge. Envers el reciclatge ens hem focalitzat en els residus mecànics i els químics, que són segurament els més atractius. Són de molt alt valor perquè pots recuperar matèries primeres amb molt valor afegit. I, a més, ens dirigim a la matèria orgànica, tipus proteïnes i compostos relatius a l’activitat relacionada amb la salut, i als metalls preciosos i escassos.
Com desenvolupeu aquests projectes, amb ajudes econòmiques de la Unió Europea i amb altres partners?
Tenim dos formats, bàsicament. Un són els projectes finançats per la Comissió Europea i l’Horitzó 20/20/20, dins d’un Pla d’Acció anomenat Circular Economy. Els desenvolupem amb diferents consorcis i amb centres de recerca estrangers, universitats i grans empreses. Després ens dediquem a projectes més vinculats al sector industrial. Al final, les empreses avui per avui han de pagar una taxa per desfer-se dels residus industrials. Aquí hi ha una oportunitat de negoci i d’augment de la competitivitat de l’empresa. Es pot donar una segona vida als residus o trobar a algú que els compri. Es tracta d’agafar un residu i mirar de trobar-hi una sortida industrial.
Treballem molt en petits projectes, de 10.000 o 15.000 euros.
Ens pots concretar algun projecte de reciclatge químic?
Tenim en marxa diferents projectes de recuperació de metalls en els que intentem treballar amb els metalls escassos o preciosos que s’hi troben en excedents industrials, aigües de mineries i reciclats de microelectrònica mitjançant dissolució i extracció.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"998","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"font-size: 13.008px; height: 300px; width: 300px; float: left;","typeof":"foaf:Image"}}]]
En aquests cas, quina és la fase posterior un cop finalitzat el projecte d’investigació?
Normalment, quan finalitza la recerca has creat una tecnologia, que pot ser patentada o no. Potser no l’has patentat perquè cada cop és més difícil obtenir una patent, sobretot en temes de reciclatge. Al final són tecnologies que han estat aplicades a la matèria prima i no són totalment noves, però el que has assolit és un know how. Aquest saber fer es revaloritza en el sector industrial, en el que podem oferir solucions en un termini de temps molt curt.
La indústria, excepte les empreses molt grans, volen projectes d’entre 6 mesos i 2 anys. Si tens un background i un ventall tecnològic ampli pots donar resposta a un problema en sis mesos.
La revalorització més directa de la tecnologia o del know how és donar un valor a l’empresa a través de contractes.
En base a la vostra experiència, quin impacte creieu que tindrà l’ecodisseny i el reciclatge en l’economia circular?
A Europa penso que tindrà un impacte molt gran perquè tenim pocs recursos naturals i fòssils. Haurem d’optimitzar, cada cop més, l’ús que en fem de les matèries. L’objectiu també és ser més competitius. Si hem de comprar totes les matèries primes fora d’Europa acabem generant una dependència i perdem competitivitat. El fet de poder reciclar i optimitzar el nostre ús i, en un moment donat, poder acceptar alguns residus de fora com a matèria primera pot arribar a esdevenir un dels principals motors de competitivitat per Europa l’any 2030 o 2040.
El know how i la tecnologia que adquiriu amb el vostres projectes s’acaben concretant per a la indústria en una millora de l’eficiència energètica i en una disminució de la petjada de carboni?
Exacte. Si aconseguim extreure un valor productiu al residu el preu de producció baixa i aporta competitivitat al producte, obtens competitivitat econòmica, a més d’una competitivitat mediambiental. Per tant, si aconseguim fer una revalorització del residu podem obtenir un cost de producció més atractiu i competitiu.
A més, a l’economia circular tenim l’impacte mediambiental -petjada hídrica, eficiència energètica, etc- i tots els indicadors d’anàlisi del cicle de vida, que disminueixen.
Quins reptes o obstacles us esteu trobant a l’hora de fer recerca en els àmbits específics de l’ecodisseny i el reciclatge?
L’ecodisseny ara és més una dinàmica que s’ha de generar en l’àmbit industrial. Un dels reptes és augmentar la consciència de que es poden dissenyar els productes amb un impacte mediambiental menor. I, segurament, cal una legislació adequada que han de desenvolupar els polítics.
En canvi, el problema del reciclatge és aconseguir que les tecnologies siguin competitives i es puguin implementar fàcilment. Per exemple, per a una empresa de mida mitjana fer una fàbrica de reciclatge no té sentit. Haurà d’associar-se a un clúster de residus per treure’n un profit i rendibilitzar les inversions en els costos de maquinària de reciclatge.
Òbviament, també hi ha barreres tecnològiques en l’optimització dels materials i dels processos. Moltes vegades el problema rau en la variabilitat de la font material del residu. Aleshores el mètode de tractament varia molt i impedeix un escalat a gran escala del reciclatge.
També és necessari en l’àmbit industrial millorar les tecnologies de separació i selectivitat dels materials residuals perquè així obtindríem residus de fonts molt més estables.
El mateix succeeix en l’àmbit domèstic. Hi trobes de tot i fa que el reciclatge no sigui eficient en termes de cost per culpa de la variabilitat de la matèria reciclada.
Creus que a Catalunya els diferents agents vinculats a l’economia circular creen un ecosistema prou fort per fer front als reptes dels propers anys?
A Catalunya hi ha una bona base, tant des de la vessant de la investigació com de la iniciativa política. Potser manquen empreses tractores de reciclatge que inverteixin a Catalunya.
Voleu afegir res més?
Tant des del punt de vista personal com de LEITAT vull dir que l’organització dels residus ha de ser un motor econòmic i de competitivitat, a més de la vessant medi ambiental. És molt important que se subratlli. Si no es cuida la matèria prima a Europa perdrem competitivitat global.
TEXT: ALBERT LÓPEZ
