El mes d’abril passat es va celebrar una nova edició de la Hannover Messe, la fira de referència de la Indústria 4.0 i, per tant, un excel·lent aparador per identificar tendències. A continuació exposo les més destacades en l’àmbit de la robòtica.
El núvol (cloud) omnipresent. No són cap novetat les plataformes que hi tenen allotjades les dades i permeten a l’usuari l’accés a l’estat dels robots i als resultats de les analítiques. El que sí que és destacable és l’ús generalitzat a la majoria de propostes, fins al punt que a l’estand d’un fabricant significatiu es van disculpar per no poder presentar cap solució connectada al núvol, tot assegurant que hi estaven treballant i que esperaven presentar-la properament.
La mobilitat. Es van veure força propostes de robòtica mòbil. Més enllà de les clàssiques plataformes, es van presentar solucions específiques per a finals de línia (algunes amb una capacitat de càrrega remarcable), per a portar a terme el picking i, evidentment, braços integrats en plataformes.
Desembarcament de solucions xineses. Sabem que la Xina, avui dia, ja és el país amb més robots en producció, que compta amb 800 empreses del país que en fabriquen i que, del 2012 al 2016, va passar de no abastir cap empresa local a donar servei a un 31% del mercat anterior. Per això, a Alemanya no sobtava la presència de robots xinesos. Però, mentre que fa dos anys presentaven prototips i en l’edició de l’any passat buscaven distribuïdors, aquest any alguns fabricants ja venien acompanyats dels distribuïdors europeus.
Sabem que la Xina, avui dia, ja és el país amb més robots en producció, que compta amb 800 empreses del país que en fabriquen i que, del 2012 al 2016, va passar de no abastir cap empresa local a donar servei a un 31% del mercat anterior.
Més enllà del producte propi de la Xina, són remarcables algunes col·laboracions. Així vam poder veure el prototip d’un spin-off de l’Institut de Mecatrònica de la Universitat de Hannover (que presumia de ser un producte made in Hannover) finançat per capital xinès. O el cas d’una iniciativa conjunta del DFKI (Centre Alemany de Recerca en Intel·ligència Artificial) amb una empresa de capital públic del gegant asiàtic. Tal com explicaven els representants alemanys: “Els xinesos tenen dues coses: market&funding (mercat i capacitat de finançament). És millor arribar a un acord per desenvolupar projectes conjuntament que no pas enfrontar-nos-hi”.
Realitat augmentada (RA). Possiblement, aquesta disciplina està vivint un cert hype (moment d’esplendor) que, en un futur, patirà un ajustament que la reequilibri. En qualsevol cas, segur que es consolidaran propostes de valor que permetran noves opcions en la interacció home-robot.
Exoesquelets. Després de braços i plataformes, ha començat a aparèixer aquest tercer tipus de robot d’aplicació generalitzada a la indústria. Caldrà seguir-ne la possible consolidació d’ara endavant.
La conclusió principal, un cop analitzada globalment la mostra d’aquest 2018, és que aquest ha estat un any de transició, sense grans novetats. Això no vol dir que el concepte d’indústria 4.0 s’hagi desinflat, al contrari. Cal temps per fer realitat els conceptes presentats en anys anteriors. Ara és el moment d’aprendre, de fer pilots, d’adaptar estructures. El següent salt vindrà molt ràpid i, qui no estigui preparat, corre el seriós perill de desaparèixer del mercat. Des de la Comissió Indústria 4.0 seguirem treballant perquè el teixit industrial català tingui tants elements com siguin possibles per lluitar en primera línia.?
