Transició energètica

Durant els primers mesos d’aquest 2019, la Comissió d’Energia ha organitzat cinc conferències sobre la transició energètica i SEDIGAS, una altra. Crec que és el moment de fer una revisió dels aspectes més destacats i contraposar el que s’ha dit amb l’opinió dominant als mitjans de comunicació. No incloem temes relacionats amb l’autoconsum, ja que seran tractats en un altre escrit.

Informe de l'agència internacional de l'energia

El 4 de febrer, el Dr. Mariano Marzo, com ja és habitual, ens va presentar l’informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia, en el qual es fa una visió prospectiva fins a l’any 2040. L’estudi, que té unes 700 pàgines, contempla tres escenaris:

  • Polítiques actuals.
  • Noves polítiques. Espai que inclou els compromisos adquirits pels diferents països segons l’acord de París.
  • Escenari sostenible. Dibuixa les mesures que caldria aplicar per limitar l'increment de temperatura mitjana a 1,5º C l’any 2050, així com facilitar l’accés a l’energia a tota la població mundial i garantir que les ciutats disposin d’aire saludable. Tots són objectius marcats per les Nacions Unides.
  • Les primeres conclusions apunten que, si seguim amb les polítiques actuals, es produiran greus problemes tant en impacte ambiental com en la disponibilitat i els preus de l’energia.
  • L’escenari de “Noves polítiques” millora els impactes, però és insuficient per limitar l’increment de temperatura a 1,5º C. L’”Escenari sostenible” exigeix canvis molt importants i immediats que cal que adoptin tots els països, en especial els que estan en vies de desenvolupament.

El món està canviant

L’any 2050, la població haurà augmentat en 1.700 milions de persones i es produirà una concentració en nuclis urbans. L’escenari de “Noves polítiques” contempla que el consum d’energia a escala global augmenti un 25%. Hauria estat d’un 50% si no s’haguessin adoptat mesures d’eficiència energètica. Paral·lelament, es produeix un desplaçament progressiu del consum d’energia cap a l’Àsia.

Dualitat de comportament països desenvolupats i en vies de desenvolupament

En tots els àmbits, es produeix un capteniment molt diferent entre els països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament. L’escenari de “Noves polítiques”, el creixement del consum per regions previst expressat en Mtoe (milions de tones equivalents de petroli) és el següent:

  • Europa - 350 M
  • Estats Units 0
  • Índia + 980
  • Xina + 800
  • Resta de països en vies de desenvolupament +1.600

El consum de carbó disminueix a Europa i la Xina, però a l’Índia i a la resta de països en vies de desenvolupament continua creixent. L’any 2000, Europa i Nord-amèrica consumien el 40% del total de l’energia i els països en desenvolupament, un 20%. L’any 2040, s’hauran intercanviat aquestes proporcions. 

L’any 2040, la Xina serà el primer país consumidor d’energia, gairebé doblant els Estats Units, i Europa passarà a ser la cinquena regió per darrere d’aquests dos països, l’Índia i Àfrica.

Conclusió

Tot i ser un gran èxit, els compromisos dels països signants de l’acord de París no són suficients per assolir els objectius acordats per limitar l’increment de la temperatura mitjana l’any 2050 a 2ºC i procurar limitar-lo a 1,5. En tot cas, s’arribaria a una mica més de 3ºC.

Les actuacions necessàries per complir els objectius són impressionants i no sembla que els països en vies de desenvolupament, EUA, Rússia i els països del golf Pèrsic productors de petroli, estiguin disposats a donar un pas més.

Europa, que avui representa un 10% del consum energètic, ha presentat, de lluny, els objectius més ambiciosos. Es preveu que l’any 2040 solament representarà el 7% dels consum de l’energia mundial i, a més, la proporció d’energies que no emeten gasos d’efecte hivernacle serà alt. Per al 2030, es preveu l’ús d’un 40% d’energies sense emissió d’aquests gasos. Incrementar l’esforç d’Europa per reduir les emissions per sobre dels objectius fins ara fixats, tindria un efecte tan reduït a nivell global que l’impacte sobre la limitació de l’augment de temperatura seria insignificant.

Cal un segon acord a escala internacional, en especial per part dels països en vies de desenvolupament, per revisar i incrementar les mesures a adoptar. I això, avui dia, sembla de ciència-ficció. Si tenim en compte el desenvolupament del COP24 en el qual EUA, Rússia i els països del golf ni tan sols van voler parlar de l’objectiu de l’1,5º C d’increment de temperatura mitjana, el panorama és francament pessimista.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.