Persones i entorn, la prioritat
Identificar quines són les inversions que maximitzen la contribució al desenvolupament sostenible és cabdal, atesa la limitació creixent dels recursos i la sempre present necessitat d’optimitzar el servei prestat a una ciutadania cada vegada més conscienciada i exigent. Abans d’aquest model, la confecció dels plans d’obres anuals de renovació de la xarxa de distribució es feia tenint en compte l’anomenada taxa de retorn de la inversió (TIR). En la nova metodologia es presenta un marc de decisió més ampli en el qual, a més de la TIR, es tenen en compte aspectes socials i ambientals.
De manera més concreta, per a cadascun dels aproximadament 120.000 trams de canonades que conformen la xarxa de distribució, es realitza una estimació del possible impacte associat a “la seva no renovació” en un futur proper. A tall d’exemple, la no renovació de trams de canonada d’alta contribució social comportaria un increment de la probabilitat d’avaria de trams implicats en el servei a un hospital, o bé de trams que transcorren per carrers de la ciutat amb un alt índex de mobilitat, amb els problemes que això podria comportar. La mateixa lògica s’usa per detectar els trams que en cas de renovació més contribuirien en el futur a la preservació dels recursos, a partir d’una estimació del possible risc de pèrdua d’aigua i de l’energia de transport d’aquesta.
Amb un sol indicador, com és la TIR, la priorització és immediata, però quan cal considerar també diversos aspectes socials i mediambientals, resulta indispensable l’aplicació d’una metodologia d’anàlisi multicriteri específica que recolzi la presa de decisions. Aquesta metodologia completa el Model i fa possible la síntesi en un sol indicador dels diversos indicadors econòmics, socials i mediambientals, i es calcula un índex de contribució al desenvolupament sostenible de cada tram. En aquesta línia de treball es va centrar bona part de la col·laboració amb la UPC. A la seva Càtedra d’Enginyeria Civil i Ambiental es va desenvolupar una metodologia anomenada MIVES (Model Integrat de Valor dels Edificis Sostenibles), que es va implementar al Model.
I ara, la xarxa de transport
Després de la renovació de la xarxa de distribució, el següent àmbit on s’aplicarà el nou model de priorització de les inversions seguint criteris de desenvolupament sostenible serà en la renovació de la xarxa de transport. “L’objectiu final –segons explica Enric Castellví, director de Planificació d’Aigües de Barcelona– és que tot el pla d’inversions de l’empresa estigui prefixat amb criteris econòmics, mediambientals i socials”. Això inclou, a més de la renovació de les xarxes de distribució i transport, altres actuacions sobre aquestes xarxes i l’aplicació a altres àrees de negoci com Producció, Patrimoni, Sistemes d’Informació, etcètera. Per a Castellví, un dels aspectes més importants d’aquest nou enfocament és el social: “poder interaccionar amb els ajuntaments per copsar les seves necessitats i prioritats, i tenir en compte els impactes d’aquestes actuacions en la ciutadania”.
El ciutadà, al centre de la decisió
Un projecte de recerca
Priorització dels trams per renovar
L’índex de priorització de la renovació es calcula per a cadascun dels aproximadament 120.000 trams que componen la xarxa de distribució. Per fer-ho possible, prèviament s’ha de fer una estimació, també per a cada tram, del valor dels diversos indicadors d’impactes corresponents als aspectes de la sostenibilitat considerats: el risc sobre el servei als clients en cas d’avaria, la contribució a la millora de la qualitat de l’aigua en cas de renovació, el risc sobre la mobilitat de la ciutat en cas d’avaria, l’oportunitat d’estalvi en pèrdues d’aigua i energia i la taxa de retorn de la inversió (TIR). D’aquesta manera, aquells trams amb més impactes socials, econòmics i mediambientals i que siguin més grans seran els prioritaris en la confecció dels plans anuals de renovació.
Per tal d’aplicar correctament el mètode MIVES, és de gran importància la definició d’un arbre de decisió adequat. En primera instància i per al model pilot, els experts d’Aigües de Barcelona i Smart Engineering (una start-up de la UPC) van seleccionar les variables més significatives i les van organitzar dins d’un arbre de decisió que les agrupava dins dels requeriments socials, econòmics i mediambientals. El resultat d’aquest treball es va contrastar amb els serveis tècnics de l’Ajuntament de Barcelona a fi d’incorporar les seves aportacions. Aquest arbre de decisió s’ha concebut com quelcom modificable i, per tant, obert a les aportacions de millora dels diferents ajuntaments consultats.
La gran virtut de l’arbre de decisió és que els grups de relació d’una companyia com Aigües de Barcelona poden participar en la parametrització del mateix. De fet, la UPC ha desenvolupat un mètode per conciliar les diferents aportacions rebudes. Cada ajuntament ha pogut facilitar la seva opinió sobre la jerarquia d’importàncies relatives entre els aspectes de desenvolupament sostenible usats en la decisió. La parametrització definitiva resulta de l’aplicació, per part de la UPC, de l’esmentat mètode de conciliació de les diferents aportacions rebudes. Aquest fet permet guanyar en objectivitat, transparència i compromís amb els clients i la ciutat.
S’ha de destacar també la tasca de tangibilització dels possibles impactes sobre la ciutat associats a la renovació de la xarxa de distribució. El procés de tangibilització s’ha traduït en l’estimació, per cada tram, del seu indicador d’impacte en la mobilitat en cas d’avaria. En aquest sentit, tant la col·laboració de Smart Engineering, centrada en l’estudi dels plans de mobilitat urbana dels ajuntaments de l’àmbit afectat, com l’aportació de dades vectorials per part dels mateixos ajuntaments han estat determinants.
El resultat ha estat que la selecció dels trams més prioritaris des del punt de vista del desenvolupament sostenible té una TIR ponderada pràcticament igual a la que sortiria de fer una selecció utilitzant el mateix pressupost i només tenint en compte el criteri econòmic. La gran diferència és que la llista de trams que s’han configurant tenint en compte criteris socials i mediambientals conté una majoria de trams amb un cert nivell d’envelliment que, a més a més, transcorren per carrers d’alta mobilitat o estan implicats en l’abastament als clients més sensibles (per exemple, hospitals), o bé estan implicats en l’abastament d’un gran nombre de persones, o bé la seva renovació s’estima que contribuirà a la recuperació d’un volum relatiu important de pèrdues d’aigua o energia.
Treball en equip
Aquest ha estat un projecte transversal, ja que es va conformar un equip de treball amb almenys un col·laborador per cadascuna de les següents direccions de l’empresa: Clients, Zones d’Operació, Suport Operatiu, Sistemes d’Informació, Laboratori, Innovació i Desenvolupament Sostenible. Aconseguir posar al servei del projecte el coneixement existent a l’organització i la implicació de la Direcció d’Aigües de Barcelona han estat sens dubte claus de l’èxit d’aquesta iniciativa.
Col·laboració universitat-empresa
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a través de l’start-up Smart Engineering, ha col·laborat en el disseny del Model de Renovació de la Xarxa de Distribució d’Aigües de Barcelona, principalment amb l’aplicació pràctica del mètode d’anàlisi multicriteri MIVES. Segons Antonio Aguado, catedràtic del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental i CEO de Smart Engineering, “amb aquesta metodologia aquells trams amb contribucions socials i mediambientals més elevades han de ser prioritaris en la confecció dels plans anuals de renovació”.
El repte de transformar un gran volum de dades en coneixement
Els models de priorització de les inversions han de convertir-se en eines clau per al futur de l’empresa. Per això, Aigües de Barcelona va signar un acord de col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC). La col·laboració va començar amb la millora del motor de càlcul del Model de Renovació de la Xarxa de Distribució i amb la implementació d’una eina de visualització geogràfica dels resultats. La gestió eficient del gran volum de dades que genera la xarxa de distribució requeria implementar els processos de transformació dissenyats sobre un software flexible i obert a millores futures. “Estem parlant d’uns 120.000 trams de canalitzacions que prioritzar i d’un milió i mig de clients d’on s’obté una part important de la informació base de treball –explica Fernando Cuchietti, cap del Grup de Visualització i Analítica de Dades del BSC–. Igualment, hem proporcionat una eina de visualització que permetrà als treballadors d’Aigües de Barcelona aprofitar de manera més pràctica la gran quantitat d’informació generada i, més important, permetrà explicar els beneficis del Model als seus grups de relació”. Les eines implementades posen en valor la informació, simplifiquen considerablement el procés de presa de decisions i permetran l’optimització futura del Model. Val a dir també que, d’acord amb el pla de treball previst, en els propers dos anys s’estima que serà necessari utilitzar el superordinador MareNostrum 4, capaç de fer 11.100 bilions d’operacions per segon.
ARTICLE EXTRET DE LA REVISTA “AIGÜES”.
3A ÈPOCA, NÚM. 21, DESEMBRE DE 2017ARTICLE EXTRET DE LA REVISTA “AIGÜES”.
3A ÈPOCA, NÚM. 21, DESEMBRE DE 2017ARTICLE EXTRET DE LA REVISTA “AIGÜES”.
3A ÈPOCA, NÚM. 21, DESEMBRE DE 2017ARTICLE EXTRET DE LA REVISTA “AIGÜES”.
3A ÈPOCA, NÚM. 21, DESEMBRE DE 2017
ARTICLE EXTRET DE LA REVISTA “AIGÜES”.
3A ÈPOCA, NÚM. 21, DESEMBRE DE 2017
Article extret de la revista "Aigües". 3a Època, NÚM 21, DESEMBRE DE 2017
