La complexitat imprevista del confinament va agafar Leitat sense el teletreball implantat a l’empresa. La companyia va haver d’oferir solucions als diferents tipus d’equips que hi treballen per tal d’adaptar-se a la nova realitat que va suposar la pandèmia. La directora  de Recursos Humans, Vanessa Rodríguez, defensa que ha donat molt bon resultat ja que per una banda la productivitat no s’ha vist afectada , i d’altra els col.laboradors i col.laboradores s’han adaptat molt bé,de forma responsable i compromesa. Davant l’escenari postcovid, Rodríguez creu que les persones de Leitat necessiten tornar als centres de treball, ja que el teletreball 100% tal i com ara s’està vivint a les empreses té un impacte emocional important, i per tant veu necessari recuperar el contacte personal amb els companys i l’entorn empresarial.

En el marc d’una jornada a Enginyers Industrials de Catalunya, Rodríguez ens explica en aquesta entrevista perquè defensa un model híbrid que combini teletreball i presència.

Com es va implantar el teletreball a Leitat el març de l’any passat?

L’inici va ser complex perquè no havíem implantat mai polítiques de teletreball. Donat l’escenari de confinament  vàrem apostar per diverses opcions. Per una banda, tenint present la producció de respiradors com  servei essencial alguns col.laboradors i col.laboradores van mantindre l’activitat en presencial, de la mateixa manera que les persones que degut a la naturalesa de la seva feina en un àmbit més experimental i de servei a client  també necessitaven treballar in situ a les nostres instal·lacions. D’altra banda vàrem establir un sistema de torns i itineràncies, tenint sempre presents les mesures preventives necessàries i acotant aforaments diaris, amb sistemes de reserva per aquelles persones que no necessitaven un lloc fix per treballar. També hem fet l’esforç per posar a disposició un sistema de 100% teletreball que a petició dels interessats es mantindrà independentment de la fi de la pandèmia.

I encara funcioneu així?

Sí, encara. El que sí que és cert és que cada vegada hi ha més demanda de tornar per part de mànagers i de col.laboradores i col.laboradors, motiu pel qual hem anat habilitant més espais per la itinerància tenint sempre en compte les mesures antiCOVID. 

Què us ha aportat de positiu el primer any de teletreball?

Jo crec que ha aportat moltes coses positives. La capacitat d’adaptació a context i entorn  per una banda, l’acceleració de polítiques internes  motivades pel moment existent i la necessitat, la possibilitat de conciliació en un moment on la incertesa de possibles confinaments familiars era una realitat. A més, els equips han après a utilitzar eines informàtiques que abans no es feien servir i s’han optimitzat els temps i els espais. Per Leitat el moment ha estat clau per digitalitzar-nos.

I de negatiu?

La manca de contacte personal. La presencialitat permet que els equips comparteixin experiències, coneixements i vivències personals que el treball en remot no permet. D’altra banda la complexitat d’aconseguir una comunicació fluïda en la distància afecta als equips, i és per aquest motiu que s'ha posat a disposició dels mànagers formació per dotar-los d'eines i recursos per poder gestionar de forma eficient i que l’impacte negatiu es minimitzi. No obstat, no s’ha vist afectada la productivitat. Les persones han demostrat el seu compromís amb l’organització, la seva maduresa professional i la seva responsabilitat respecte el projecte. Hem pogut observar la necessitat del “cafè virtual” per facilitar la cohesió dels equips i l’estabilitat emocional.

Aleshores s’ha de tornar a l’oficina?

Sí, s’ha de tornar de forma gradual. El teletreball 100% tal i com s’ha hagut de viure durant la pandèmia no hauria de ser el model, no obstant la tornada ha de ser gradual i s’ha de mantenir un model híbrid, que permeti combinar teletreballar uns dies i treballar en format presencial uns altres. Moltes empreses estem analitzant un model combinat, ja que tornar als models anteriors seria un pas enrere i una alteració en les dinàmiques de feina a les que ara s’han acostumat les treballadores i treballadors. Un model controlador i enfocat  al presencialisme, tenint present l’impacte que ha tingut la pandèmia en les persones, penso que no és bo.

Però hi ha empreses que ja demanen recuperar el treball 100 % presencial...

Crec que les empreses ens hem d’adaptar a una nova realitat, a una realitat global on les noves tecnologies han arribat per quedar-se i en un entorn digital que hem comprovat que funciona. El fet de no tornar a la presencialitat total permet que les empreses puguin ampliar les seves plantilles, que es produeixin noves oportunitats laborals i de contractació, que es redueixin costos de desplaçament. En aquest sentit, crec que a nivell econòmic és un avantatge. I cal sumar-hi l’estalvi energètic, l’impacte positiu a nivell mediambiental pel fet de reduir desplaçaments, la disminució d’accidents in itinere...

Però si en productivitat no es va notar, quina millora ha de suposar tornar a l’oficina?

Ha de suposar una millora a nivell emocional en els col·laboradors i col.laboradores. Cal tornar poc a poc a la nova normalitat relacional, trobar moments de cohesió d’equips, de contacte i proximitat i afrontar el post-covid. Crec que un model híbrid és el perfecte. Potser hi ha empreses que encara no estan preparades per aquesta confiança, ni en els treballadors ni treballadores ni en el model, però poc a poc seran una majoria.

El  marc regulatori no ajuda?

No, no ajuda. Hem de veure com s’acaba regulant el teletreball, que la llei  no suposi un problema sinó un benefici tant per les empreses com pels treballadors i treballadores. Actualment no estem encara en aquest punt.

Ningú no s’esperava la COVID-19 fa un any i mig. Com valores la seva gestió?

Ha estat un repte i crec que tots els equips de  recursos humans  hem treballat de forma col·laborativa i hem aconseguit treure el millor de nosaltres. També és rellevant que  els departaments  de recursos humans ens hem donat suport entre nosaltres, sobretot en els moments de més incertesa per afrontar les urgències i noves situacions  que ens va portar la pandèmia i el confinament. S’ha fet evident que el personal de recursos humans és molt adaptable i ha aflorat la part humana, ja que ens hem trobat davant d’històries personals molt complexes: treballadors i treballadores amb malalties, que han patit morts dels seus familiars, persones de risc amb pors i angoixes.. La feina de recursos humans ha estat rellevant, tant pel suport emocional i acompanyament que ha hagut de donar a equips i mànagers com per la complexitat d’adaptar-se amb agilitat i, sobretot al principi, amb les notícies que els diferents governs  anaven proporcionant. Ha estat un gran repte però crec que s’ha afrontat de forma amb èxit. És un orgull haver realitzat aquest servei essencial dins l’entorn empresarial.