Quan vam acabar la carrera d'enginyeria sabíem moltes coses i moltes noves tecnologies pel que ens crèiem molt millor que els vells enginyers, que encara anaven amb el regle de càlcul en lloc de les nostres flamants calculadores de butxaca. A més nosaltres formàvem part de la revolució del 68, la de l'explosió de la llibertat política i sexual. Ens anàvem a menjar el món de la professió.
Un primer senyal que tot no aniria tal com pensàvem la vaig intuir quan vaig sentir que un professor de la classe de Projectes li deia a un altre, referint-se a un tercer també enginyer: ell és millor que jo perquè em porta cinc anys més de professió. Efectivament, poc temps abans d'entrar a treballar al món empresarial ens vam adonar que els vells enginyers sabien coses que a nosaltres no ens havien ensenyat, però que ells havien après a través de la pràctica professional. I vam constatar que el professor de Projectes tenia raó, ja que la majoria, si no tots, els enginyers veterans que treballaven amb nosaltres, eren notablement millors.
Nosaltres en sabíem molt més del text, és a dir, de fórmules, d'eines de càlcul o de procediments, però ells sabien més del context, és a dir, de com gestionar les persones, els imprevistos o l'entorn de clients i proveïdors. Com érem una generació de lluitadors i amb bona preparació no vam trigar molt a fer-nos un forat al món de la professió. És a dir, ens vam fer vells i savis.
Amb la perspectiva del temps vam entendre quins eren realment els fonaments de la professió i dels seus professionals, que podríem resumir en tres pilars. El primer és l'actitud de no rendir-se mai davant d'un problema. Si no t'agrada afrontar i resoldre problemes, ni innovar per trobar una solució, no et posis a estudiar per ser enginyer. El segon és el coneixement i la perseverança en incrementar-lo, perquè és una professió viva i no és suficient amb els estudis de la carrera d'enginyeria perquè, l'entorn dels problemes i de la tecnologia, canvien constantment. Si no t'agrada aprendre contínuament, no t'hi posis tampoc. El tercer és l'experiència, a la que ens hem referit abans com saber gestionar el context i, especialment, com la capacitat de poder desenvolupar la intuïció, que no és més que l'habilitat de saber anar per les dreceres que sols ella ens permet imaginar.
Però ara està apareixent un nou pilar que afegir als anteriors i que és, cada vegada més, demandat a la majoria de les ofertes de treball que es publiquen. Es tracta de la flexibilitat d'adaptar-se als canvis. Sempre hi ha hagut canvis i novetats a la nostra professió, però si alguna cosa caracteritza els temps actuals és la velocitat en què es produeixen. Tant a la tecnologia, i als mateixos problemes que vol resoldre, com a la mateixa organització i gestió de les persones així com de les eines i recursos emprats per fer-ho. La revolucionària IA promet ser una nova font de pertorbacions i canvis, ara per ara fortament desconeguts, i per això no és d'estranyar la importància que està agafant aquest nou pilar de la professió.
Per altra banda, s'ha de dir que no és un pilar més, sinó que és central als altres tres, ja que participa en tots ells. La flexibilitat ha de complementar les actituds, abans esmentades, també ha de facilitar l'adaptació ràpida als nous coneixements i, finalment, ha d'ajudar a la reconversió que, sens dubte, estem abocats al llarg de la nostra vida professional.
Els nous enginyers que comencen a sortir, a més de dominar tota mena d'eines digitals millor que nosaltres, perquè han nascut amb elles i no les han hagut d'aprendre com nosaltres, han desenvolupat una notable capacitat d'adaptació a l'entorn, possiblement per l'exposició a jocs digitals molt exigents en canvis, o per la complexa navegació en un inabastable bosc d'informació a internet, o per resoldre problemes en equip que demanen moltes activitats en línia, etc. En definitiva, que tenen una major flexibilitat per poder afrontar els nous problemes que els tocarà resoldre i les noves eines amb què ho hauran de fer.
També cal esmentar que l'increment de vocacions femenines a la nostra professió, està portant a un fort increment del quart pilar esmentat, ja que és evident la seva major capacitat d'adaptació que mostren, segurament a conseqüència de l'atenció distribuïda que estan dotades i del gran nombre de rols socials que són capaces de fer a l'hora.
Per tot l'anterior podem concloure que, si bé la professió s'ha tornat més exigent i complexa, les noves incorporacions d'enginyers i enginyeres poden aportar les condicions per garantir-li un futur encara més brillant.
